skip to Main Content
“El Que Donarà Més Vida I Estabilitat Al Petit Comerç és Que Entre Tots En Fem ús”

“El que donarà més vida i estabilitat al petit comerç és que entre tots en fem ús”

Andreu Sansó Rosselló (Manacor, 1969) és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de les Illes Balears i el degà de la Facultat d’Economia i Empresa. Parlam amb ell sobre el paper del comerç local en l’economia actual.  

Què creus que marca la diferència entre el petit comerç local i altres tipus de botigues? 
El conèixer els clients, l’especialització, l’oferta de producte local, de kilòmetre zero, la proximitat, el contacte humà proper, un servei personalitzat…

Pot conviure el comerç local amb les grans superfícies? I amb el comerç electrònic? 
Sí que ho pot fer: oferint el que no fan aquestes altres formes de comerç. No pot competir en preus amb aquestes venent els mateixos productes. Per tant, ha de fer-ho amb el que aquelles no tenen: servei personalitzat, de proximitat, d’atenció, de productes diferents, més especialitzats…

Creus que ens trobam en una nova recessió econòmica? S’havia tancat la crisi anterior, n’havíem sortit?
Tècnicament encara no estam en una recessió econòmica. Ara bé, la majoria d’indicadors emprats habitualment per al seguiment de la conjuntura econòmica apunten a què la recessió podria ser propera. La crisi anterior va estar provocada per diversos factors, entre els quals, per citar-ne alguns, la bombolla immobiliària i l’excessiu risc d’alguns actius financers que els bancs i d’altres institucions financeres varen anar acumulant i que varen acabar sent incobrables, la qual cosa va dur a la fallida de moltes d’aquestes institucions, a la pèrdua de llars per moltes famílies, i a una minva generalitzada del valor dels habitatges. A hores d’ara, els preus immobiliaris a les Balears ja han recuperat nivells anteriors als de la crisi. Així mateix, la regulació i supervisió de les institucions financeres és més estreta, de manera que l’acumulació d’actius financers d’alt risc està molt més controlada i és bastant més difícil que una crisi del sector financer com la que es va viure des del 2008 es repeteixi en els proper anys.

Hem après la lliçó o ens tornarem a trobar igual?
Sobre si estam de nou davant d’una bombolla o no hi ha factors que apunten a què sí com per exemple l’intens ritme de puja de preus o les compres especulatives però d’altres ho matisarien. Per exemple, un flux migratori intens, una bossa gran de parelles joves que han de formar llars i una demanda de segones residències per part de ciutadans tant d’aquí com forans, factors que pressionen la demanda de llars a l’alça. D’altra banda, és evident que els habitatges d’ús turístic també influeixen en aquesta evolució dels preus immobiliaris i que la regulació d’aquests hi pot tenir un impacte important. Pel que fa a les retallades i l’augment de l’atur, crec que no és agosarat concloure que si s’entra en recessió, la minva d’activitat econòmica durà aparellada un augment de l’atur i una reducció d’ingressos de l’administració pública i aquesta, forçada pels compromisos amb la Unió Europea, hagi de reequilibrar els pressupostos reduint despeses de manera que, atès que les prestacions d’atur augmentaran i els ingressos disminuiran, caldrà retallar en moltes partides pressupostàries, per exemple en la inversió pública, fet que probablement encara intensificarà més la recessió a curt termini.En tot cas, hi ha altres factors propis de les Illes Balears que, per a mi, són molt preocupants perquè acabaran afectant al nostre benestar a llarg termini: el fracàs escolar, la baixa taxa d’universitaris, l’elevada temporalitat de molts llocs de treball, l’atur juvenil, l’excessiva dependència de l’activitat turística…

Quin paper pot jugar el comerç local en la revitalització de l’economia?
No disposo de dades recents sobre el comerç local de manera que contestar aquesta pregunta no és senzill. Si volem dades detallades per sectors econòmics per a l’economia balear hem d’esperar a la publicació del nou Marc Input-Output per part de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears i el qual s’ha de publicar en breu. Les darreres dades són de l’any 2004. En aquell any, el valor afegit brut comerç al detall no especialitzat representava un 2% del total i el del comerç al detall especialitzat era del 4%. Hem de tenir en compte que una part important del comerç al detall de les Illes Balears està orientat al mercat turístic. Per al conjunt espanyol, pel qual hi ha dades més recents, el comerç al detall estaria al voltant del 5%. Per tant, podem concloure que el comerç al detall representa una part important de l’activitat econòmica i que el seu manteniment és fonamental per resistir els efectes de les recessions. Així mateix, contribueixen a mantenir la vitalitat de les barriades.

Hi ha algun model econòmic que pugui donar vida i estabilitat al petit comerç? 
El que donarà més vida i estabilitat al petit comerç és que entre tots en fem ús i que, alhora, aquest ens doni un bon servei.

Es basa l’economia només en el consum? Si deixam de consumir, podem tenir estabilitat? 
El consum de les famílies, administracions públiques i institucions sense afany de lucre representa més de tres quartes parts del PIB, i el de les famílies en representa més del 57%. Aquesta despesa en consum és, per un altre cantó, la facturació de la gran majoria d’empreses, amb la qual, un cop han pagat els proveïdors, retribueixen als seus treballadors, als propietaris i paguen impostos, a la vegada que els proveïdors fan el mateix. Els impostos recaptats per tota aquesta activitat serveix per finançar l’educació, la sanitat pública i les pensions, entre d’altres. Sense consum, aquesta roda s’aturaria i tots seríem més pobres. Per tant, si deixam de consumir comprant productes i serveis en el mercat, acabarem tots pobres i en una economia d’autoconsum i subsistència.

Com conviu tot això amb la crisi climàtica? És compatible? 
Hi ha molta evidència que apunta a que estam vivint un canvi climàtic provocat per l’acció humana. No és el primer en la història de la humanitat, atès que hi ha evidències de societats del passat que van provocar canvis climàtics en els indrets on habitaven, principalment per desforestació massiva. Ara bé, a diferència dels anteriors, aquest té una escala global que afecta a tot el planeta. Es deu, a més de la desforestació i a un ús indiscriminat de combustibles fòssils. Caldria reduir de manera dràstica el consum de combustibles fòssils, els quals són emprats, principalment, per al transport i per a la generació d’energia elèctrica i tèrmica. Tot i que s’ha progressat molt en els darrers anys en la generació d’energies netes cal seguir avançant. sobretot pel que fa als mitjans de transport: si bé sembla que hi ha avenços en l’ús de cotxes elèctrics i altres vehicles de transport individual, encara falta molt perquè aquests es tradueixin en alternatives adequades al transport aeri i marítim. Hem de tenir en compte que, en ser unes illes, aquests dos darrers mitjans són els que ens uneixen en la resta del món i són una baula imprescindible en la nostra principal activitat econòmica, el turisme.

Quines mesures poden prendre els governs per condicionar l’economia? 
Tots els nivells de governs poden influir en l’economia, cadascun en l’àmbit de les competències que té assignades. En general, com més alt és el nivell de govern, major capacitat d’influència. Aquesta es pot exercir, principalment, via regulació i via fiscal, incloent en aquesta darrera tant l’apartat d’ingressos com de despesa pública i transferències. Una altra via important d’influir en l’economia és a través de la política monetària, la qual inclou el control del sistema financer.

Serveixen només les mesures neoliberals?
Les mesures anomenades neoliberals no són les úniques possibles. Ara bé, les mesures les adopten els governs, cadascun dins el seu àmbit de responsabilitat, i aquests són triats, d’una manera o altra, pels ciutadans. Per tant, si tenim governs que apliquen mesures neoliberals és perquè una majoria de ciutadans han triat aquests governs.

Back To Top
×Close search
Search