skip to Main Content
El Teatre Manacorí Recorda La Figura De L’actriu Catalina Riera

El teatre manacorí recorda la figura de l’actriu Catalina Riera

Francesca Pocoví: “Intentava superar-se: fins que ha pogut, ha estat sobre l’escenari perquè li donava força”

“El que puc destacar de na Cati és la lluita que ha tengut durant aquests anys, amb valentia, coratge i alegria” afirma Pocoví mentre afegeix que, personalment li ha donat una lliçó de vida. La recorda com una persona valenta, lluitadora, divertida, sociable, oberta i molt elegant. “Era una persona discreta però que tenia llum” considera Pocoví. També explica que quan pujaven a l’escenari juntes, tenien una connexió especial, només amb mirar-se.“Intentava superar-se: fins que ha pogut, ha estat sobre l’escenari perquè li donava força” afirma Pocoví.

 

Toni Gomila: “Tots els personatges que li record són molt alegres”

L’actor manacorí considera que na Cati era una “boníssima persona i d’una sincera bondat”, que sempre estava feliç i que sempre estava molt contenta que a les altres persones les coses els anassin bé i pendent de seguir la feina dels seus companys “sense gens d’enveja ni gelosies, que a vegades al nostre gremi és mal de trobar”. “Durant tres anys vaig fer molta feina amb Capsigranys i tots els personatges que li record són molt alegres” explica Gomila. A més, recorda amb nitidesa el primer assaig que va fer amb la companyia: “Jo tenia 15 anys i ella es va treure la roba per canviar-se, just al meu costat i encara record l’empegueïment d’aquell moment”.

 

Pep López: “Quan la veia actuar, era com si cada pic fos la primera vegada perquè ho feia de cor”

Per López, xerrar de Catalina Riera com a actriu “vol dir, per jo, xerrar fins al moment, de la millor actriu i la més honesta que hem tengut a Manacor” i afegeix “Quan li donaves un personatge sempre li treia elements que per ventura els altres no veiem” diu López. Explica també que va ser la mussa de molts directors de fora, ja que sempre li donaven papers on ella es pogués lluir. Així i tot, puntualitza que per ell, abans de Catalina Riera com a actriu “hi ha na Cati Riera amiga, perquè fa més de cinquanta anys que som amics i hem estat junts”. Recorda que devora ella han conegut molts directors i gent del teatre i “ella sempre queia bé perquè “tenia una manera de connectar amb la gent que era agradable a tothom”. López explica que per ell, gairebé tots els personatges que ha fet Riera li arribaven molt: “Quan la veia actuar, era com si cada pic fos la primera vegada perquè ho feia de cor”. “El que em queda i crec que ens quedarà a tots és el personatge més interessant de tots, que és el de Catalina Riera i sempre estarà amb nosaltres”.

Joan Toni Sunyer: “Passava gust de veure que la curolla teatral que havien començat continuava viva”

Sunyer remarca la importància de Catalina Riera, com una de les impulsores de la moguda teatral a Manacor, ja que formava part de Capsigranys. “Teatralment varen sembrar tot el que ha crescut ara” afirma. A més, considera que Riera és una de les actrius d’aquesta època que “més ha sobreviscut com a actriu i ha seguit dedicant-se a l’actuació” explica Sunyer. L’actor ha pogut compartir escenari amb ella en tres muntatges i creu que tant els directors més antics com els més nous, la seguien tenint en compte i sempre ha estat present en els càstings de Manacor perquè “era molt talentosa i era molt fàcil fer feina amb ella”. “Crec que un punt important a destacar de na Cati és que “passava gust de veure que la curolla teatral que havien començat continuava viva i s’havia passat tan bé entre les generacions” considera l’actor. A més, Sunyer també destaca que “el lloc des d’on feia feina na Cati era des de la senzillesa i sempre estava a disposició de tothom”.

Margalida Amengual: “És un referent molt important però sobretot molt bona persona”

Amengual recorda Riera de manera especial: “És una persona per recordar i que es feia estimar, crec que hi ha molta gent que ho sent així” explica l’actriu mentre afegeix que, a escala teatral “és un referent molt important però sobretot molt bona persona”. Amengual explica que compartir escenari amb ella “al principi fou com un somni” perquè l’havia vista moltes vegades actuar. “Ha estat tot un luxe i un regal molt gran perquè he pogut aprendre d’ella moltes coses tant a l’escenari com a fora”. Recorda també la seva seguretat i la seva tranquil·litat però també la vitalitat i la força dels darrers anys: “Veure-la amb aquella vitalitat ha estat una lliçó de vida” afirma Amengual.

 

 

Antoni Rosselló: “Tenia màgia i espontaneïtat i quan pujava a l’escenari brollava talent i força”
“Era una persona molt propera, que es feia estimar i molt propera” explica Rosselló mentre que afegeix que a nivell de feina, “era molt fàcil fer feina amb ella tant com actor com a director”. D’altra banda, Rosselló considera que vivia el teatre de manera molt natural i tot i que era una persona molt discreta alhora “tenia màgia i espontaneïtat i quan pujava a l’escenari brollava talent i força”. Així mateix, creu que també que era una persona disciplinada i tot i que no vivia del teatre professionalment però va tenir moltes oportunitats per fer-ho. “Per ella era una necessitat i ho vivia sense cap pretensió, des d’una òptica humil”. Com a anècdota divertida Rosselló recorda que Riera li contà que tenia el ritual de dormir amb el guió de l’obra que assajava devora el coixí.

 

J.M.Albinyana: “Sempre tenia moltes ganes d’aprendre i observava amb una mirada d’amor tot el que feia”

Albinyana recorda que va començar a fer feina amb ella fa uns quants anys, cap al 2016 i considera que totes sempre han estat molt bones experiències. Més enllà dels tòpics, Albinyana explica que els darrers anys varen entrellaçar una relació d’amistat. Explica també que Riera tenia una mirada molt neta i molt afectuosa cap a la seva feina: “Sempre tenia moltes ganes d’aprendre i observada amb una mirada d’amor tot el que feia”.

Back To Top
×Close search
Search