skip to Main Content
“El Tema Principal Que Es Repeteix En La Nostra Història és La Lluita Per La Igualtat”

“El tema principal que es repeteix en la nostra història és la lluita per la igualtat”

Rosa Boladeras (Barcelona, 1972) és una de les actrius més conegudes del panorama català, sobretot pels seus papers en sèries televisives. Ara protagonitza La Rambla de les floristes, un text de Josep Maria de Segarra dirigit per Jordi Prat, feina que combina amb la vida política com a regidora de Cultura a l’Ajuntament de Terrassa. Parlam amb ella sobre l’espectacle.

Fotos: White Horse / May Zircus TNC

De què parla La Rambla de les Floristes?
És una obra meravellosa, escrita en vers, un vers molt virtuós de Josep Maria de Segarra que parla de la llibertat, de la dignitat, de la dona que reivindica un espai diferent per estimar, sense haver de renunciar a ser tu, que és el que passava en aquella època, en què t’havies de sotmetre absolutament. Parla d’una de les dones de la història, una lluitadora per la dignitat del gènere. És una història que passa a les Rambles, que són espai metafòric sobre la llibertat i el pas del temps.

Com descriuries aquest personatge que interpretes?
L’Antònia és una dona forta i valenta i al mateix temps vulnerable i fràgil. No perd el component femení, però proposa un altre tipus de vincles. És una persona irònica i divertida, és un gran personatge i un regal per mi. Tota la història s’explica a través d’ella.

A més de la reivindicació del paper de la dona, hi ha una reivindicació de la Rambla com espai? El que era abans i en el que s’ha convertit?
Crec que no hi ha una reivindicació d’això però sí que hi ha un record i una nostàlgia perquè s’explica des d’aquell moment i veiem com eren les Rambles en aquell moment. El que ha fet el Jordi Prat, el director, ha estat explicar aquesta història a través dels personatges que hi van passant. Fins i tot hi ha un moment on es poden veure els atemptats de l’agost del 2017.

Diries que hi ha algun element que hagi sigut una constant al llarg de la història?
El concepte de la història de la humanitat, que són cicles i que es repeteix però que al mateix temps avança. Jo crec que el tema principal que es repeteix en la nostra història és la lluita per la igualtat. Tots els problemes del món venen per les desigualtats i es parla d’això. També parla de l’amor i de la mort però bàsicament mostra les desigualtats, que desgraciadament són una constant. Per això també crec que un altre element constant és la lluita entre classes per la dignitat.

Quins altres personatges acompanyen a Antònia?
Hi ha don Ramon que és la persona amb qui l’Antònia connecta i a qui considera algú amb qui pot compartir punts de vista i que té una mirada diferent de la d’altres personatges que fins i tot poden semblar una mica ridícules. Hi ha l’arquetip del polític, l’arquetip del proxeneta i fins i tot el personatge de la Leonor, que és la que es ven per ser la dona d’un senyor de bé i poder anar ben vestida però que al final acaba tornant a la Rambla perquè necessita recuperar la seva essència. Hi ha molts més personatges perquè som 14 actors i tot i que la història s’explica a través de l’Antònia, el teatre és una cosa d’equip i el director és un especialista a ensenyar-nos a explicar les històries entre tots.

Com es combina el vers, la interpretació i la dansa?
El vers s’ha d’entendre com una partitura. El Jordi tenia clar que no podíem saltar ni un punt ni una coma perquè la cadència del vers ens porta a la interpretació però també intentant fugir de la cantarella. Un cop teníem la partitura, l’encàrrec era humanitzar els personatges i buscar les emocions, traient la cantarella i baixar-ho a una veritat més actual. El Jordi sempre ens deia que érem la Royal Segarra Company perquè els clàssics catalans han tingut poca importància i nosaltres, d’alguna manera, la recuperem. La veritat és que després d’haver fet aquest muntatge, sorprèn molt que des de 1935 no s’hagi interpretat mai perquè és un text molt actual on el feminisme i la sororitat hi són molt presents. D’altra banda, pel que fa a la dansa, el Jordi Prat sempre fa molt treball de cos amb els actors i ell volia treballar-ho. En l’escenografia hi ha les parades de les flors davant de les Rambles i al fons hi ha els arbres. A la part de davant s’hi donen les escenes més íntimes i darrere de les parades hi ha un espai lliure on apareixen les ànimes de la Rambla, que són escenes que representen la col·lectivitat, homenatges a personatges mítics de les Rambles i a la història del nostre país.

Totes les escenografies del TNC són molt impressionants. Hi ha algun detall més que puguis destacar?
És molt preciós perquè està muntat d’una manera metafòrica i poètica. En el primer pla sí que hi ha figurinisme però la part de darrere és escenografia de la closca. En el TNC jugàvem amb molta profunditat i per la gira hem fet canvis per poder-la moure per tot arreu.

Com va ser el treball de creació? El fet que sigui en vers li ha aportat dificultat?
El Jordi sempre fa un treball molt profund i intens, al voltant de tot el que està relacionat amb l’obra. Vam fer el treball d’escriure la nostra pròpia biografia, les nostres relacions i vam decidir on vivíem, amb qui i com. També ens vam imaginar com ens havíem relacionat uns personatges amb els altres i a partir d’aquí vam buscar aquesta realitat. A més, la major part dels assajos van tenir part corporal i musical i és un treball molt rodó. Ha sigut molt intens perquè el vers no és fàcil, és una partitura molt marcada on no pots deixar-te ni una coma. M’ha costat molt aprendre’m l’obra però ara ja forma part de la meva vida.

Com vius el fet de combinar la feina d’actriu amb la política?
És un enrenou però m’he engrescat a fer-ho com una manera d’activisme personal, per intentar fer la revolució cultural a Terrassa, la meva ciutat. Estic en un partit que no existia: una sèrie de persones ens hem ajuntat i hem decidit treballar a nivell municipal.

Vols afegir alguna cosa?
Que tenim moltes ganes de venir a Manacor perquè sempre és un plaer per totes les companyies perquè teniu un públic meravellós i des del Teatre sempre ens cuiden molt.

Back To Top
×Close search
Search