skip to Main Content
El Tortuós Camí Cap A La Normalitat

El tortuós camí cap a la normalitat

Que cadascú ho avaluï com consideri oportú. Vist amb una certa perspectiva, i posant la distància ncessària, no sembla de rebut que una població de més de 30.000 habitants, com és la de Manacor nucli, disposi d’un sol centre de salut que ni tan sols té obert les 24 hores. Cert és que hi ha l’hospital que cobreix les urgències, unes urgències que, també, estan saturades, perquè en aquest cas, l’atenció hospitalària no se cenyeix al nucli de Manacor, sinó a tot el municipi i a una dotzena llarga d’altres municipis de la comarca.

És d’aquelles coses que podríem anar a explicar per la vella Europa i ningú no comprendria. On és l’estat del benestar? On són els valors del comú? On és el profit dels imposts que pagam cada mes? Clama al cel que Manacor necessita un segon centre de salut. I clama encara més al cel, si és que hi ha cels en aquest món, més enllà de les confluències estel·lars, que hagin hagut de passar anys perquè la Conselleria de Salut pogués disposar d’un solar on ubicar la nova infraestructura sanitària. I més clama encara, si pot ser, que no haguem pogut triar la ubicació òptima, i ens haguem hagut de cenyir a l’única possible, tenint en compte el temps que ha passat. Les culpes són bones de donar a uns o altres, si ho volem fer. Hi ha un fet evident: l’administració no està feta per ser compresa amb el sentit comú del comú dels mortals. Si a això hi afegim recels i rancors entre partits polítics i ineficàcia dels qui ens governen, arribam a un còctel explosiu que es diu “un sol centre de salut per a un poble de 30.000 habitants durant anys”. Ara que tenim solar, esperarem pacientment que ens arribi la nova infraestructura. I estam segurs que el projecte serà ambiciós i pensat amb la voluntat de pal·liar les mancances que fins ara hem viscut els manacorins. S’acabaran les hores d’espera a l’hospital quan hi anem d’urgència, perquè tendrem un centre de salut de 24 hores que filtrarà amb criteri qui ha d’anar a l’hospital i qui pot resoldre els seus problemes de salut allà mateix. Tendrem més professionals a la nostra disposició. I tendrem dos centres de salut.

Tendrem tot això i no ens cansarem de dir, encara, que no som normals, que no tenim tot el que ens cal per sentir-nos una societat igualitària i justa. No ens cansarem de dir, tampoc, que no es pot escatimar ni un cèntim quan parlam de sanitat, d’educació, o d’atenció social.

Back To Top
×Close search
Search