skip to Main Content
Elisabet Vaquer: “Consumir A La Manera Ordinària és Massa Fàcil”

Elisabet Vaquer: “Consumir a la manera ordinària és massa fàcil”

Elisabet Vaquer Pasqual (Son Macià, 1971) és llicenciada en Pedagogia Terapèutica i especialista en integració de persones amb discapacitat, a més de moltes altres experiències relacionades amb el camp de la inclusió i l’educació en el lleure. Hem parlat amb ella de les activitats de sensibilització que ofereix S’Altra Senalla a Manacor i comarca.

Fa una partida de temps que et dediques a fer sensibilització. En què consisteix aquesta tasca?
Malgrat que fa molts anys, des del 1997, que hi ha una botiga de comerç just a Manacor de les quatre existents a Mallorca, encara avui molta gent desconeix què és el comerç just i quines són les línies principals que el defineixen. Amb el desig que la població en general, i d’una manera particular el col·lectiu de nins i joves escolaritzats, conegui que hi ha una altra manera de comprar, duim a terme les activitats de sensibilització, en un equip coordinat per na Margalida Galmés del qual form part.

En un entorn tan consumista com l’actual, deu ser complicat presentar una altra opció a l’hora de comprar. És així?
No és un camí fàcil, sobretot si tenim en compte que consumir a la manera “ordinària” és massa fàcil, amb tota casta de reclams i facilitats a l’abast de la majoria. A més, els dos criteris amb els quals la gent d’avui compra són: en primer lloc, perquè m’agrada i puc satisfer els meus capricis; i en segon terme, perquè econòmicament em convé amb el cost tan baix que té, sense valorar en quines condicions s’ha produït.

Les activitats que oferiu als centres docents i a la població en general formen part d’un projecte d’Educació per al desenvolupament. Ens ho pots explicar una mica?
El mes de maig de 2018 es va aprovar l’Estratègia d’educació per al desenvolupament de l’entitat Casal de la Pau-S’Altra Senalla com a línia de feina. Amb les nostres activitats volem incidir sobre què és el comerç just, el consum responsable, la democràcia i la cultura de la Pau, la igualtat de gènere, la justícia social i l’equitat.

Gran part de les activitats que feis van adreçades als centres docents de la nostra ciutat i de la comarca, per tant…
Sí, aquest és un dels àmbits en què realitzam més activitats, des de l’etapa d’infantil fins a la secundària.

De quina manera es treballa l’Educació per al desenvolupament a cada etapa?
A infantil podríem dir que el que feim és oferir als alumnes “un caramel” del que és el comerç just, com si fos obrir-los una finestra a tot aquest món de la cooperació. Pel que fa a primària, la nostra intenció ja és despertar consciències, de veure si som capaços de remoure alguns dels seus pensaments amb el foment de l’esperit crític i la descoberta de les desigualtats que hi ha en la nostra societat. Els convidam a pensar que un altre món és possible, des de la il·lusió que encara conserven i la pràctica de la solidaritat. A primària la conclusió més guapa és que tots els nins i nines del món tenguin les mateixes oportunitats, aprendre i jugar, a partir dels “Drets de la Infància”.

I amb els joves de secundària, quin enfocament li donau?
Aquesta és l’etapa en què cal fer la feina fonamental, a més de ser una època molt maca, en la qual pots generar l’esperit crític una vegada feta una mica d’anàlisi de la realitat. Avui matí, per exemple, he anat a un grup de quart d’ESO d’una escola de Manacor a parlar de les etiquetes de la roba. Aquesta xerrada ens ha permès parlar de qüestions com el cotó, el cost ecològic que suposa la seva producció, l’ús desmesurat dels recursos hídrics, la mà d’obra barata, els països en què es produeix la roba que duim, els plàstics que s’han emprat i la quantitat de residus que es generen, l’acumulació de béns que tenim a casa… Tot a partir d’una lectura crítica de l’etiqueta d’una “innocent” peça de roba. Cal fomentar l’esperit crític i la nostra responsabilitat com a consumidors. Si poguéssim fer feina al batxillerat, és l’etapa en la qual pots aprofundir tots aquests coneixements.

En l’àmbit de l’educació no formal, a quines entitats oferiu les activitats?
A grups d’esplai, al centre d’adults, a algunes associacions de mares i pares, a biblioteques, a escoles d’estiu, a activitats d’horabaixa a S’Illot organitzades pel departament de Serveis Socials… La proposta del comerç just d’una compra responsable i solidària ha d’arribar a tot arreu.

Amb quines dificultats us trobau a l’hora d’oferir les vostres activitats les escoles?
Bàsicament amb els problemes que suposa haver de “perdre” hores de classe per a fer els nostres tallers o xerrades, en un entorn escolar en què el professorat està tan pressionat per l’acompliment del currículum, el rendiment del seu alumnat, les estadístiques de les avaluacions, la feinada que suposa tanta burocràcia… També és possible que sigui per la saturació que tenen de l’oferta d’activitats. Per aquest motiu, i perquè els docents són un element clau en la tasca de sensibilització que feim plegats, vàrem posar en marxa la campanya “Cercam mestres, professors i professores que vulguin canviar el món”.

I com es poden vèncer totes aquestes inèrcies i adversitats?
Fent una feina de formiga en el món educatiu, oferint activitats gratuïtes en l’espai de les hores lectives que ens deixen, i intentant que allò que feim no sigui una cosa aïllada. Amb això vull dir que, per exemple, hi ha centres que ens demanen les nostres activitats per a cada curs de la secundària, amb una certa continuïtat i coherència amb el seu projecte educatiu. Això dona molta més solidesa a la tasca que intentam fer amb els alumnes, perquè s’enrecorden de la dinàmica que varen fer el curs passat i ho relacionen tot molt millor.

Què és el més t’agrada de la teva experiència amb els infants i joves?
Sobretot veure el gust que passen, així com també adonar-me que als infants i als joves els interessa parlar de les injustícies, ja que tenen aquesta sensibilitat. Per a ells és una experiència brutal conèixer els casos de persones que pateixen injustícies, pel simple fet d’haver nascut a un lloc del planeta. Crida l’atenció que les realitats d’injustícia que presentam amb les dinàmiques els provoquen situacions no desitjables, com pugui ser una reacció violenta, que es dona amb el joc conegut com “Els cubs” en què hi ha un repartiment tan injust i desproporcionat dels recursos i la mà d’obra entre distints països del món; un fet que els aboca a haver de “jugar brut”.

I el comerç just pretén precisament tot el contrari…
Això mateix. Que siguin capaços d’entendre i tenir una mirada crítica davant un món tan desigual i injust. Que cal jugar net i construir una nova societat més justa des de la cooperació i la solidaritat internacional.

Montserrat Nadal

Back To Top
×Close search
Search