skip to Main Content
“Els Dies De Lluna No Traginàvem Contraban Perquè Eren Massa Exposats”

“Els dies de lluna no traginàvem contraban perquè eren massa exposats”

Llorenç Planisi Escanelles, Canai, (Colònia de Sant Pere, Artà, 1942-2019) ens va contar en aquesta entrevista algun dels secrets del món del contraban.

Em digueren que per aquesta contrada (Colònia de Sant Pere) es feia molt contraban de tabac…
Jo he traginat saques de tabac. De vegades traginàvem cafè o sucre. Anàvem al Caló, a Betlem i a na Borges. Per aquest redol, on en feien més era a na Borges, però d’un bon tros. Venia una barca grossa i s’aturava enmig de la mar. Amb una barca petita duien el tabac a na Borges i els homes descarregàvem les saques a l’arena.

Com transportàveu les saques des de na Borges al seu destí? A peu?
No. A na Borges hi anàvem amb bísties que estiraven carros de rodes de goma. Carregàvem i tornàvem.

Els carros tornaven sempre pel mateix camí?
No. Mai preníem camí. Els carros sempre tornaven per dins la llenya (1).
A molts indrets, un pastor amollava la guarda de bens al lloc on s’havia duit a terme la descàrrega. Llavors es feia. Quan els homes se’n havien duit les saques, el pastor amollava la guarda. Feia passar la guarda per esborrar les trepitjades dels homes o les marques dels carros…

Em contaren que en ocasions, un dels traginers partia abans al lloc del desembarcament del contraban per avisar els altres de la possible presència de la guardia civil.
Mon pare anava més envant que els altres; posava un fil ran-ran paret i cada cent metres lluny un picarol d’ovella. Si veia la cosa bruta, estirava el fil. Em deia: “Si sona el picarol, fuig i diguès als homes que escampin”…

Em contaren que aprofitant l’obscuritat del vespre, una forma d’avisar els traginers de la presència de la guàrdia civil era mitjançant una focatèria.
De vegades n’hi havia un d’amagat que vetlava el camí. Si sentia els civils o les veia passar, se n’anava com un llamp a calar foc a un caramull que ja tenien enrengat (2). Componien el caramull a un punt que els homes que estaven a la vorera tenguessin bon destriar el foc. Els homes, en veure el refaifai (3) fugien escapats…

Existia alguna forma de comunicació entre els homes que estaven a vorera de mar i la barca que portava el tabac?
Jo, qualque pic hi vaig anar amb la barca petita a cercar les saques a la barca grossa. Si la barca grossa feia senyes amb un llum vermell que feia intermitent, volia dir que hi havia perill a la vorera i tothom espargia. Si feia una llumada blanca volia dir que tot estava conforme…

Abans heu dit que també anàveu a Betlem i al Caló.
A Betlem i al Caló hi anàvem en bicicleta. Un poc abans d’arribar amagàvem les bicicletes. Mon pare partia més prest i ja ens esperava. Descarregàvem i tornàvem a peu per no alçar la llebre (4) a aquelles hores. L’endemà anàvem a cercar les bicicletes.

Vol dir tornaveu a la Colònia a peu des del Caló o des de Betlem, carregats amb les saques?
No. El mateix vespre que descarregàvem a Betlem o al Caló, tornàvem de buit. Descarregàvem el tabac, l’amagàvem i cadascú a jeure a ca seva. Hi tornàvem l’endemà en fer fosca. Trèiem les saques de l’amagatall i el dúiem a peu a Artà. Sempre li dúiem en la nit.

On amagàveu el tabac?
Dins un secret. Llavors li deien un secret, que era un forat dins la terra. Tenien les saques amagades dins el secret i ho tapaven ben tapat.

Com tapàveu el secret?
Amb carritxera de cossiol. Mira si estava ben amagat que una vegada jo vaig prendre les fites i hi vaig anar l’endemà, en de dia, i no vaig trobar el secret.

Éreu molts homes, que dúieu el tabac a Artà?
Érem un bon raig d’homes, sempre érem aquella vintena. Preníem muntanya per amunt. Agafàvem la carretera dels Soldats i cap a Artà, sempre a peu. Havien d’ésser homes una mica reforçats, era una feina feixuga. Te n’havies de dur un poc de recapte (5) però era una feina molt ben pagada. Cada vespre ens donaven cinc-centes pessetes. En aquell temps era una doblerada…

S’emprava alguna frase especial per avisar als traginers del vespre que havien d’acudir a descarregar?.
Anaven a aquell home i li deien “anit hem d’anar a fer feina” o “anit hi haurà trull”, i coses semblants…

Us varen aglapir qualque vegada?
Un pic varen fer una agafada. Vengueren els guàrdies civils a na Borges perquè vàrem ésser cuats (acusats). Hi va haver homes que varen fugir. Un de la Colònia va desenganxar el cavall del carro, va pujar damunt el cavall i va prendre per dins la llenya, i això que feia fosca negra…

Els dies de molta lluna, facilitaven el descarregament?
Els dies de lluna no en traginàvem. Aquests dies de lluna eren massa exposats.

Untaven les corrioles? Es feien presents als guàrdies?
En (…) va anar a un sergent i li va dir: “Escolta, avui hem de descarregar al moll. Avui vespre te’n dus els homes a na Borges i te farem un present. Aquell va dir que faria els ulls grossos (6) però que li feia molta il.lusió una Lambretta.

Li varen regalar la Lambretta?
Sí. Li compraren una Lambreta nova de trinca. (sona el telèfon de l’entrevistat i aquest manté una breu conversa) …ho sents, jove?. Ara m’ha telefonat un amic. Hem d’anar a parar filats a un coll de tords que tenim. Ja hauríem d’ésser en el siti (7). Ara em passarà a cercar amb el seu cotxe. Em sap greu, ara pareix que t’engec!

Nooo!, caaa!, massa heu fet!

Glossari

1. La llenya: arbusts, vegetals llenyosos de poca alçada. 2. Enrengat: preparat convenientment. 3. Refaifai: foguerada viva. 4. Alçar la llebre: descobrir un assumpte. 5. Recapte: provisió (d’aliments en aquest cas). 6. Fer els ulls grossos: fingir no veure allò que altri fa. 7. El siti: en l’argot dels caçadors, lloc que ocupa el caçador de filats.

Back To Top
×Close search
Search