skip to Main Content
“Els Difunts Per Covid-19 Són Tractats Com Un Element De Risc”

“Els difunts per Covid-19 són tractats com un element de risc”

Nofre Garcia Prohens (Inca, 1969) és gerent del Parc de l’Auba des de l’any 1992. Parlam amb ell entorn de la crisi sanitària del Covid-19 i dels efectes que ha tengut en els serveis funeraris.

Quan començau a restringir els vostres serveis?
En el moment que es declara l’estat d’alarma es fa una recomanació de no aglomeració de persones. Hem de tenir present que dins un vetlador s’hi poden arribar a ficar 200 o 300 persones. A partir d’aquí, i després de parlar-ne amb ajuntaments com els de Manacor, Felanitx o Sant Llorenç, començàrem a aplicar una regla no escrita per limitar l’assistència als vetladors a un màxim de deu persones alhora. Tenim cinc sales, i això vol dir que en un mateix moment, al Parc de l’Auba hi podia arribar a haver cinquanta persones. Tot això ho comunicàvem a les famílies i així asseguràvem que si venia més gent esperàs a defora i pogués entrar en sortir algunes de les persones que hi havia dins els vetladors.

Has parlat d’una regla no escrita. Però sí que deveu rebre qualque instrucció directa, qualque prohibició, qualque manament.
Sí. Nosaltres vèiem venir que tot això s’acabaria prohibint, i així va ser. Varen deixar només la possibilitat que tres persones puguin fer un comiat íntim del difunt.

Hi deu haver instruccions també, pel que fa a les restes de persones que han mort infectades de Covid-19.
Sí. Hi ha uns protocols de tractament de cossos. Les persones difuntes amb aquesta malaltia són tractades com un element de risc. Ens arriba la normativa per dos canals diferents, i ho fa des del primer dia, fins i tot abans de l’estat d’alarma. Entre les instruccions que rebem hi ha la desinfecció dels cossos, que no es poden mostrar, que s’han de precintar dins una bossa estanca, i que no es poden manipular. No els podem maquillar, ni vestir, per exemple.

Els familiars no poden veure la persona difunta, tampoc?
No. L’única possibilitat és que un familiar passi a reconèixer el cos pel dipòsit de l’hospital, però a partir d’aquest moment es tanca el cos dins una bossa estanca i no es pot tornar obrir. Hi ha indicis que el cos d’un difunt que hagi mort per aquesta malaltia continua sent transmissor del virus, d’aquí venen totes aquestes mesures de prevenció.

El protocol estableix que aquests cossos s’han d’incinerar?
No. Es pot optar tant per la incineració com per l’enterrament.

Molts de vosaltres deveu poder fer teletreball, però una part de la vostra feina, per descomptat, ha de ser presencial.
Sí. La part administrativa la podem fer a distància, però el personal que fa feina directa, hi ha de ser. Som considerats un servei essencial, i els nostres operaris estan al peu del canó les vint-i-quatre hores, continuen fent feina normal, amb el risc implícit d’agafar en qualsevol moment la malaltia.

Quines precaucions han de prendre?
Hi ha unes recomanacions i uns protocols que ens arriben a través de les mútues. Els operaris han de dur EPI (equip de protecció individual), mascaretes i tota la resta. I en el mercat, actualment no hi ha res. Hi ha un poc de desgavell en aquest tema. Estam en contacte amb la Conselleria de Salut, que ens remet a la patronal de serveis funeraris, la Panasef, i aquests ens diuen que parlem amb el Govern balear…

Deveu haver d’acudir a distribuïdors internacionals… I ni així.
Compram a distribuïdors d’aquí, i de moment anam fent. Vàrem ser previsors i poguérem fer una compra grossa abans que tot això rebentàs. Avui, per avui, però, és ben complicat comprar una mascareta de filtre FFP2 o FFP3, que són les recomanades. El que està clar és que si no tenim aquest material no podrem anar a cercar el difunt, perquè un operari s’hi juga la vida.

A Madrid els serveis funeraris estan desbordats, i han hagut d’habilitar el Palau de Gel com a dipòsit de cadàvers. Hi ha una normativa de nombre d’enterraments diaris?
No exactament. Posem per cas que una empresa funerària pugui fer un enterrament cada mitja hora. Pos un exemple, no parl de números reals. Imagina que l’empresa funerària de Madrid tenia una capacitat de 500 enterraments diaris, i que cada dia entrassin 800 morts. El desbordament no ha passat sols amb els enterraments, sinó també amb la recollida dels cossos. S’ha arribat a deu, dotze, catorze hores de llista d’espera per anar a cercar els difunts. I per això es va fer una directriu perquè l’exèrcit pogués fer aquesta feina. Fins i tot s’han duit cossos a incinerar a altres províncies d’Espanya, perquè els dipòsits tenen una capacitat determinada.

A Mallorca, o a Manacor, podríem arribar a aquesta situació?
Nosaltres estam en una situació molt privilegiada. Hem tengut alguns casos, però no som a prop del col·lapse. A més, sembla que la corba ha començat a davallar. Palma ha estat un poquet col·lapsat, i el que ha passat a Madrid ha estat d’escàndol.

Com viuen les famílies la supressió d’aquest moment de comiat?
La normativa afecta tothom per igual, tant les famílies de difunts per Covid-19, com les altres. A les famílies els costa, perquè tot padrí té uns néts i té uns fills. És difícil. S’han deixat de fer funerals, ni tan sols tenen aquesta oportunitat. Alguns capellans intenten fer un respons aquí. Després es farà un funeral a les persones mortes per aquesta malaltia. Però les famílies estan resignades, no hem tengut gaire dicussions per això. La gent ho entén.

Igual que l’església podrà fer funerals quan passi l’estat d’alarma per a aquella gent que hagi mort aquests dies, com podeu suplir vosaltres les restriccions actuals?
Hem potenciat molt la pàgina web. On penjam les esqueles habitualment, hi teníem una bústia de condols. La cosa normal era rebre-hi vuit o deu comentaris. Ara hi pot arribar a haver vuitanta o noranta condols. Algunes famílies també han fet transmissió virtual en streaming del moment de la incineració.

No repartiu esqueles?
No. De fet, on les podríem repartir, si està tot tancat? Nosaltres continuam fent feina, però les empreses funeràries han deixat de facturar pels serveis que ara no prestam. En el nostre cas la davallada és d’un trenta o un quaranta per cent. Pensa que no oferim ni vetladors, ni sala de cerimònies, ni esqueles, ni flors. I tanmateix, amb tot el que està passant, es pot dir que som uns privilegiats, hi ha empreses que ho passen molt pitjor.

Hi ha hagut instruccions pel que fa als preus dels enterraments?
Simplement, se’ns ha prohibit apujar preus, per evitar que qualcú es pugui aprofitar de la situació.

Les despeses que implica el tractament d’un difunt per Covid-19 les ha d’assumir la família?
Sí, però no suposa cap sobrecost per a ells. Damunt aquell cos no podem vestir, maquillar ni la resta de serveis que hi fèiem. El cost del tractament a un cos amb Covid-19 és de devers 400 euros, i es compensa amb el que no es gasta per aquest altre costat.

Vols afegir res més?
Demanam a tothom molta de paciència, que tenguin present és una situació temporal i que més prest o més tard en sortirem i recuperarem la normalitat.

Back To Top
×Close search
Search