skip to Main Content
“Els Escacs Ens Ajuden A Pensar”

“Els escacs ens ajuden a pensar”

Miquel i Cristina Sureda González són dos germans de 12 i 10 anys, respectivament, que juguen a escacs amb el club Reis i Dames de Llevant. Aquesta setmana, tots dos, parteixen cap a Galícia a participar al Campionat Mundial de les seves respectives categories

 

Heu de participar al campionat Mundial d’Escacs; on es fa i quan?
Cristina: Es fa a Galícia, a Santiago de Compostela. Dels dies 3 a 16 de novembre.

En quines categories es fa?
Miquel: Es fa en les categories sub8, sub10 i sub12, i a cada categoria estan separats nins i nines. S’espera que hi hagi devers 1000 jugadors, entre totes les categories.

Heu jugat mai un Mundial?
Miquel: No. Feia vint anys que no es feia un Mundial a Espanya, i nosaltres no podíem anar a la Xina o un altre país d’aquests.
Cristina: Bé, si fos per nosaltres, hi aniríem.

Com ho heu fet per arribar-hi? Us heu hagut de classificar, supòs…
Miquel: Primer hi ha el Campionat d’Espanya, i allà has de fer unes condicions i uns punts per poder-hi anar. Els tres primers classificats de cada categoria hi van com a representants de la Selecció Espanyola, estan classificats directament… Els altres que han participat al d’Espanya, si han complit les condicions, tenen l’opció d’anar-hi si hi volen anar.

I vosaltres dos…
Miquel: Ella hi va com a tercera femenina d’Espanya, i jo he complit les condicions.

Quin temps fa que jugau a escacs?
Miquel: Fa cinc anys, ara serà el sisè.
Cristina: jo ara començ el cinquè.

Quants de dies anau a entrenar?
Cristina: Dilluns, dimarts i dimecres. El dimarts i el dimecres al club. I el dilluns, com que vaig quedar tercera d’Espanya, em varen oferir fer classes amb la federació espanyola via Skype.
Miquel: Jo el dimarts i el dimecres.

I a banda dels dies que anau al club, a casa feis feina? Teniu deures, d’escacs?
Miquel: Sí, tenim com a deures, per millorar. El Mundial és d’aquí molt poc i hi hem d’anar el més ben preparats possible. A vegades ens donen posicions i hem de triar la millor jugada…
Cristina: Així pensam. O quan ens diuen una cosa nova, la repassam a ca nostra.

I jugau entre vosaltres? Qui guanya?
Cristina: Sí, jugam. De les darreres jo n’hi vaig guanyar una; i ell a vegades en guanya una o dies de seguides…

Creis que els escacs us han ajudat a l’escola?
Cristina: Sí, per exemple amb les matemàtiques. Les matemàtiques són sumes i restes, però els escacs t’ajuden a pensar. I a tenir el cervell més despert.
Miquel: Jo quan pens una jugada, he de pensar quines jugades podrà fer el contrari i com li podria respondre jo; per això a matemàtiques podem fer més càlcul mental. I ara és el cas que el nostre entrenador xerra en castellà, així que també practicam el castellà.

I ara deixareu molts de dies d’escola, però… Què us han dit els mestres?
Cristina: Ells ens varen dir que no hi hauria problema, ens varen dir que ens en duguessin els quaderns, i que un company de classe, o un mestre, ens explicàs el que feien a classe, i com que tenim temps lliure, ho féssim nosaltres el temps lliure.
Miquel: Ara, com que ara hi ha bastants de llibres digitals, és més fàcil. I jo també, a través de Google classroom, puc seguir les classes.

Que n’esperau, del Mundial?
Miquel: Ara que ja ha sortit el rànquing, sé que jo som el 130è, i com a objectiu m’he posat arribar al top 100. Hi ha més de vint nins, amb 12 anys, que tenen més rànquing que el meu mestre. És molt difícil.
Cristina: Hi ha més nins, en canvi de nines, n’hi ha menys. I el màxim no és tan alt, és un poc més baix. Com que són onze partides, m’he proposat aconseguir la meitat de punts.

Com és això?
Si guanyes una partida, tens un punt, si fas taules, mig, i si perds, zero punts. Jo, d’onze partides, m’he proposat fer la meitat de punts. Segons el rànquing, partesc com a la segona d’Espanya i la 25 del Mundial.

Estau nerviosos?
Cristina: Jo no; perquè és una experiència, no és per anar a dir “he de guanyar”, sinó a viure l’experiència… Però bé, pot ser, en ser-hi, m’hi posaré un poc.
Miquel: Jo sí, jo estaré nerviós, és un Mundial, és el primer pic…

Per què us agraden els escacs? El recomanaríeu a altres nins?
Miquel: A jo m’agrada perquè és un joc de taula que pot fer qualsevol persona. Jo, que tenc dotze anys, puc jugar contra un home de vuitanta, i no es notaran les diferències. A més, és com una guerra, i has de pensar molt tàcticament; és divertit.
Cristina: Jo més o manco com ell, i ho recoman perquè et pot ajudar a millorar l’escola, el càlcul, la teva ment… I perquè és divertit; si t’agrada, pots gaudir molt.

Back To Top
×Close search
Search