skip to Main Content

Els Galindons: “Les nostres cançons tenen lletres tristes i música alegre, que és com pensam que s’ha d’afrontar la vida”

Són de l’anyada gloriosa del 2000, la del canvi de segle. I són, tots, quatre, alumnes de l’IES Mossèn Alcover. Algú podrà pensar que són uns nins de setze anys, encara. Però són grans. Tant, que ja fa prop d’un lustre que toquen plegats. “Molts de grups es formen perquè els seus membre són músics que senten la necessitat de tocar junts, i després es fan amics. A nosaltres ens va passar a l’inrevés: érem amics i diguérem, facem música!”. Així parlen els membres d’Els Galindons, un grup joveníssim del panorama musical manacorí que ja té, amb Ara i mai, el seu primer disc al mercat.

Després de distribuir el disc físic, aquesta setmana també ja es pot escoltar en la seva versió digital a través de les plataformes habituals, com ara Spotify, AppleMusic, Google Play, ITunes o Shazam.

Però com ha estat l’evolució del grup? Començaren fent versions de Greenday, una música que avui admeten que ja no ens agrada tant. Potser perquè ben aviat, quan començaren a fer els primers concerts encetaren una línia de rock català que no han deixat mai, amb referents ja clàssics com ara Antònia Font, Manel o Els Amics de les Arts. També tenen alguna versió de La pegatina. Ara, amb vuit cançons que realment són set, presenten aquest Ara i mai, que deu el nom a un vers de la cançó Micronèsia, que va ser el primer single que llançaren del disc.

La gestació d’aquest llarga durada no ha estat senzilla. “Vàrem començar a compondre cançons, però ens sortien coses molt dolentes, encara que en el moment de fer-les ens encantaven”. Així fou que Els Galindons retornaren a les versions per, finalment, dedicar un any sencer a compondre seriosament les cançons pròpies que han acabat conformant aquest primer disc de la seva discografia, que qualifiquen de “pop català amb qualque toc de psicodèlia”.

Quan han de parlar de les lletres diuen que “la majoria tenen un to trist, però en canvi la músicas és alegre, en el fons és la manera com pensam que ens hem d’agafar les coses”.
Per ara tenen previst fer una presentació del disc a la Institució Pública Antoni Maria Alcover, a principi del mes de juliol.

A banda de la trajectòria discogràfica que acaben d’encetar, Els Galindons varen participar no fa gaire el concurs de versions de “Dejà Vu”, una cançó d’Els Amics de les Arts, on guanyaren en la secció de votació popular. Ara s’han presentat també al concurs Ona Musicat d’Ona Mediterrània, on es troben a la segona fase.

Els Galindons són Pere Amer, veu i guitarra; Toni Gelabert, guitarra; Adrià Mayordomo, bateria; i Biel Riera, baix.

Back To Top
×Close search
Search