skip to Main Content

“Els humans ens feim putades perquè ens estimam”

[pullquote] Tomeu Amer (Manacor, 1981) és membre de la companyia Hotel Iocandi, que representarà l’espectacle de circ Esquerdes a la Fira de Teatre diumenge que ve.
[/pullquote]

– Un espectacle de circ a la Fira de Teatre de Manacor.
– Sí. És un espectacle de carrer, que sempre demanam de fer-lo de nit i en espais oberts, perquè duim una estructura metàl·lica de sis metres d’alçada.

– Per què de nit?
– Perquè remarcam que no és un espectacle infantil, perquè molta gent encara associa la paraula circ a espectacles per a infants. Si puges a França això ja no es veu. El circ per a adults s’entén com el teatre per a adults. Tot i que el circ sempre és familiar, perquè el codi l’entén molt el nin, nosaltres també treballam l’absurd, potser amb una pallassada més madura. L’espectacle és molt poètic, amb música en directe, amb el risc del circ, no sols amb la floritura. Cercam el risc també a nivell de personatge.

– Les esquerdes són cruis, són dubtes?
– Sí. Feim un espectacle sobre les relacions humanes, les esquerdes que tenim els humans per comunicar-nos. És un estira-i-arronsa, dir no perquè vols si i dir sí perquè vols dir que no. Qui estira, qui controla, què vull de l’altre. I tot això amb una voyeur que és na Joana Gomila, que és més complice amb el públic. Els humans ens feim putades perquè ens estimam.

– Hi ha text, a Esquerdes?
-Ens hem inventat un idioma propi: el bredo. Hem agafat boleros, cançons de dones molt fortes, la Llorona de Chavela, Lili Marlene, el Cachito, i les hem traduïdes totes al Bredo, que és un llenguatge inventat, amb unes ressonàncies com balcàniques, tant, que la gent ens demana si som grecs. Les lletres són importants, però també com es canta i com es transmet, i això na Joana ho fa molt bé.

– Una companyia de circ és europea, és universal? Vull dir amb això: no es viu del circ rodant només per Mallorca, fins i tot només per Catalunya…
– Una companyia de circ no podria viure només a Mallorca i només a Catalunya. I així com estan les coses de cada vegada menys. El circ s’entén com un art menor, no tenim les portes obertes als teatres. Demanam, simplement normalitat, que la gent no tengui aquest record del circ ambulant caspós, perquè ara estam mostrant un altre circ. Nosaltres feim feina amb família, amb amics, de forma molt casolana, molt de tu a tu, amb moltes hores. El circ és l’art del risc i de la repetició i això té una dificultat afegida, que és el temps, perquè un espectacle no el muntes en dos mesos com una hobra de teatre, perquè l’has de defensar davant un públic i ha de semblar que tot és fàcil.

– Vols afegir res més?
– Sí. Feim feina amb una escala lliure, escala acrobàtica, escala d’equilibri. Li hem donat una altra utilitat perquè l’hem penjada i hem transformat una disciplina de terra en disciplina aèria.

Back To Top
×Close search
Search