skip to Main Content
“Els Metges No S’ho Expliquen”

“Els metges no s’ho expliquen”

De què cures?
De cremades i també de mal d’orella. El meu padrí és el qui ho va dur de l’Argentina. Va anar allà quan hi havia molta de gent de Manacor. No hi va fer fortuna, ell. Però allà feia feina a una possessió i l’amo d’aquella possessió li va passar això abans de morir. Després ell ho va donar a ma mare, i ma mare m’ho va passar a mi. En realitat, ho podria haver estat la meva germana, però ella va morir abans i m’ho varen passar a mi. Per curar de cremat dic una oració i qualque cosa més, que no puc dir. I per al mal d’orella faig servir una herba, alfals. Ma mare els darrers anys ja no n’emprava perquè no se’n troba, perquè a fora vila hi ha molt poca gent que sembri alfals. Però jo sempre dic que si troben alfals em telefonin. Es necessiten tres ullets amb tres fulles, i si són les dues orelles, idò tres ullets per a cada orella. Es pica i es posa dins l’orella. Només que en el moment que es posa dins l’orella jo he de fer el que faig, això vol dir que ens hem de posar d’acord en l’hora.

En el cas dels cremats, necessites veure la persona?
Necessit només el nom i els dos llinatges. Solc demanar de quin poble són, per saber més que res d’on em telefonen.

D’on et vénen aquests poders? Són poders, això? O són una altra cosa?
Com ja t’he dit, el meu padrí ho va dur, ho va passar a ma mare i ma mare m’ho va passar a mi. Jo no sé si és un poder… no diria que sigui màgia, perquè no ho veig així. Altres vegades que m’ho han demanat he dit que jo simplement era un canal, perquè no som jo que ho faig, em ve d’allà dalt. Cadascú que pensi el que vulgui. Jo ho faig i qui ho concedeix no som jo. Jo et diria que és déu, però que cadascú cregui el que trobi.

Ara que abordam la qüestió de la transcendència, és necessari que les persones que acudeixen a tu tenguin una determinada fe, un sentiment espiritual?
No. Ni ho deman ni m’interessa. Només faltaria. Si són cremades molt grosses, qui sol telefonar és un familiar, igual que si són nins petits.

Els efectes de la curació són més de mitigar el mal físic, o també ajuda a deixar la pell més bé, o que la curació sigui més ràpida.
Pel que fa a les cremades, lleva el mal, i pel que em diuen, als deu minuts ja ho coneixen. Normalment no sol quedar marca i la ferida sol fer més via a curar-se. Jo sempre he dit que el temps del meu padrí les ferides feien molta més via que ara. Ara quan són ferides grosses la gent va a l’hospital, que no vull dir que no hi hagin d’anar, però embenen, posen crema i això fa que la curació sigui més llarga. El meu padrí sempre recomanava mercromina i que la ferida estigués a l’aire. Avui en dia sembla que això no és possible per por de les infeccions. No ho sé… ja no hi entr.

Les oracions no es poden repetir. Només les saps tu? Per què és necessari aquest secret?
No ho sé. A mi no varen explicar. Ma mare reia un poc amb el padrí, perquè ell era una persona molt seriosa, i ma mare era molt xerradora. Ella només li deia: “M’ho direu, mon pare?”. I el padrí li contestava: “A tu no t’ho diré perquè ets molt xerradora i tot Manacor ho sabria”. L’any d’un grip, el meu padrí va estar a punt de morir. Vengueren de Felanitx una gent que tenia un forn, que la madona s’havia cremada molt. Va venir l’amo. I ma mare li va ir que el padrí estava molt malament, i que no li podia fer. Li va pregar tant… “vós ja ho deveu saber”. “Si no ho dius a ningú, ho ho faré”. I ho varen fer així i va funcionar, perquè va tornar després a agrair-l’hi. I no ho va tornar a fer pus perquè després el meu padrí es va posar bé. De fet, no li va dir mai, al padrí, que ella ho havia fet. I no va ser fins que es va morir el padrí que ella ho va tornar fer.

Quin perfil té la gent que et telefona?
De fora de Mallorca telefona poca gent. De Barcelona telefonava gent, perquè hi havia un metge a l’Hospital del Bellvitge que ho recomanava. A mi em telefona gent de Barcelona i també de l’Argentina. I molta de gent de Manacor, i de tot Mallorca. Jo faig el mateix que ma mare. Tenc unes plaguetes, ma mare ja en tenia moltes, i allà hi apunt el nom i llinatges de la persona i el poble.

I hi ha molta de gent.
Sí, a l’estiu em telefonen més pel mal d’orella, perquè la gent va a la piscina o a la mar… I per cremat, també a l’estiu més, perquè la gent va més sense roba i és més fàcil cremar-se. Va molt per temporades, però en un any em poden arribar a telefonar tres-centes persones. I de per tot.

Com t’expliques que els metges recomanin que vénguin a tu?
Jo crec que té a veure amb el fet que jo no pos herbes ni altres productes. És a dir, no costa res intentar-ho, i no hi ha cap perill a fer-ho.

I cremades de sol també?
Sí, i fins i tot pels efectes de la radioteràpia. I darrerament hi ha hagut gent que m’ha demanat per herpes. Jo els dic que no els vull enganar, però ho faig igual i m’han dit que funciona. També qualque vegada m’ho han demanat per picades de grumer… O darrerament, joves que cauen amb la moto i s’arrosseguen per l’asfalt… No ho sé, no estic tancada a res, però si em telefonen per un mal de panxa, els dic que no, que no els vull enganar.

Ho ensenyaràs a qualcú més?
Sí, perquè qualque dia me n’aniré. I això no s’ha de perdre i s’ha de dir a qualcú, però encara no sé a qui. Supòs que perquè pens que tenc molts d’anys per endavant, esper que sigui així… Però està bé que es passi, no té per què perdre’s una cosa que lleva mal i fa un bé.

Quina relació té aquest fenomen amb la natura?
Jo crec que tot està junt. L’univers és tot u. El meu padrí també curava de morenes, picava unes herbes i en feia unes pastilles. Li vaig demanar a ma mare per què no ho havia après també, i ma mare em deia que el padrí se n’anava pel torrent amb la somera a cercar les herbes, i ella no s’hi veia. Si almenys li hagués demanat, ara tendríem els noms de les herbes… I pel que fa al cremat, pot tenir a veure també amb la natura. Ells el deia que bullissin aigua i que quan fos teba s’hi aplicassin una gasa. Jo crec que sí que té qualque cosa amb la natura.

Cobres per fer les curacions? O reps alguna gratificació, algun present?
Jo no cobr res. Abans era més fàcil. Quan es cremava la gent, en aquell temps venien i deixaven qualque cosa, o tornaven per donar les gràcies i ens donaven qualque cosa. Ara em telefonen o fins i tot m’envien un whatsapp. Hi ha gent que em diu que els agradaria fer-me un present. Jo els dic que m’agrada que em telefonin. No telefona tothom, però molta de gent sí, per donar les gràcies. I qualque vegada m’he trobat per davall la porta a Manacor un sobre amb doblers amb el nom de la persona. Jo no estic per cobrar, però sí que pens que a nivell de natura i d’univers la cosa s’ha d’equilibrar. Si dónes, també pots rebre.

Antigament, devien ser més habituals els presents de collita pròpia…
Record un pescador que ens duia peixos, qualque sobrassada, cossiols, moltíssimes capses de bombons…

Quin grau d’èxit teniu?
Molta gent em telefona per avisar-me que ha anat bé. Jo pens que va bé, perquè tenc moltes telefonades i molts de missatges de la majoria de gent.

Supòs que si la cosa és molt greu, no s’hi deu poder fer res…
He tengut casos greus que m’han telefonat cada dia i ha anat bé. Els metges no s’explicaven que no tenguessin mal.

I la persona pacient no té perquè saber-ho, per tant no hi ha autosuggestió…
Així és.

Coneixes altra gent que faci el mateix que tu a Mallorca?
No. Em diuen que hi ha un home que a Maria cura de cremades, però no sé com ho fa.

Tens qualque anècdota per contar?
Bé, que ens va telefonar en Busquets, el porter del Barça, perquè s’havia cremat les mans, no sé si a través dels Nadals.

Back To Top
×Close search
Search