skip to Main Content
“Els Transgènics Ens Allunyen De La Sobirania Alimentària”

“Els transgènics ens allunyen de la sobirania alimentària”

Què és un transgènic?
Miquel Serra:
És un organisme manipulat en condicions totalment artificials i el resultat és un ésser viu que mai es podria donar a la naturalesa
Nofre Fullana: Per exemple, per a fabricar el blat de moro MON810 s’agafà un gen d’un bacteri i s’incorporà a la llavor en condicions de laboratori. Així que quan creix la planta allibera aquesta toxina Bt, que és un insecticida natural.

En cap cas, però, podem parlar d’híbrid o empelt?
MS: No. Un híbrid és un procediment pel qual es poden aconseguir noves varietats, però tot dins una harmonia natural, per exemple fent coincidir el pol·len de diferents varietats.
NF: En aquest cas sí que hi ha una manipulació, però no és genètica, sinó varietal.
MS: D’aquesta forma es donen éssers que no són aberracions dins la natura. En el món agrari estam inundats d’híbrids. Un mul és un híbrid, i amb aquesta hibridació s’aconsegueix un animal que es manté amb pocs recursos alimentaris i que és molt potent. Tots els peus moderns d’arbres, de fruiters, són híbrids.
NF: I els híbrids estan permesos en agricultura ecològica.

Hi ha cap ésser viu transgènic que puguem concebre com a beneficiós per a la nostra salut, la nostra alimentació o per qualsevol altra circumstància?
NF: En el moment que mesclam genètiques d’organismes completament diferents, no sabem quines conseqüències tendrà això a llarg termini. En el moment que tot això entra dins les cadenes tròfiques, no sabem què pot passar. És com l’energia nuclear fa cinquanta anys. S’hauria de tenir en compte el principi de precaució.
MS: Hi ha organismes transgènics que no intervenen dins l’agricultura: vacunes, medicaments, i el sector ecologista no hi té res a dir.

Els transgènics, per se, sense tenir en compte cap altre condicionant, són dolents per a la salut?
NF: Hi ha nombrosos estudis científics que demostren que sí. Es detecta un augment de tumors, més intoleràncies alimentàries, al·lèrgies. De fet, més de 300 científics independents han signat un manifest afirmant que no existeix un consens suficient sobre la seguretat dels transgènics.

Quins són els transgènics autoritzats a Europa?
MS: El blat de moro, la soja, la colza, el cotó i la patata. I també el salmó està permès amb el tractat de lliure comerç CETA. Però en realitat estam envoltats dels seus productes derivats. Per exemple, els bitllets d’euro estan fets a partir de blat de moro transgènic. Avui és molt difícil trobar blat de moro que no sigui transgènic.

Per què els transgènics estan prohibits a l’agricultura ecològica?
MS: Les motivacions de la seva fabricació no poden ser suficients per convèncer-nos. Qui fabrica els transgènics són els qui fan 60 anys fabricaven tots els productes pesticides. Amb el mateix argument amb què llavors inundaren el camp de pesticides, ara introdueixen els transgènics: diuen que així alleujaran la fam del món. És una postura molt cínica.
NF: A més, els transgènics tenen associada una patent, i quan compres una llavor transgènica pagues uns royalties. A més, són llavors que no es poden reproduir, són infèrtils, i això obliga el pagès a comprar la llavor cada campanya. Això suposa un augment de costs de producció i la dependència d’aquests fabricants de llavors, quan fora vila ha estat independent tota la vida. Tot plegat ens allunya de la sobirania alimentària que predicam, no en el sentit de no ser autosuficients, sinó en el de poder decidir què volem fer, i quan, i com.
MS: A més, es tracta d’un model agrícola molt intensiu i molt consumista, que va associat a una agricultura que requereix molts de fertilitzants i pesticides. Aquest mateix blat de moro de què parlàvem, per exemple, és molt resistent a un determinat herbicida, i la plantació d’aquest blat de moro va necessàriament vinculada a un herbicida concret.
NF: Està demostrat que el Glifosat causa càncer. Fa pocs dies va sortir damunt premsa que Monsanto ha estat condemnat a pagar prop de 500 milions d’euros a un jardiner americà. Durant la investigació s’han destapat correus electrònics dels seus directius que reclamaven que es tapàs la informació que relacionava el Glifosat i càncer i s’havien d’incentivar estudis científics que demostrassin el contrari. Confiaríeu d’una empresa així? Idò Monsanto és un dels principals fabricants de transgènics.

Però el Glifosat no és un transgènic, sinó un herbicida.
MS: Però és l’herbicida que va aparellat amb aquest blat de moro MON810.
NF: A més s’ha de tenir en compte una altra cosa: els transgènics provoquen contaminació per deriva. El pol·len contamina el blat de moro que no és transgènic, de manera que si un pagès té blat de moro sembrat i a menys d’un quilòmetre hi ha un transgènic es veu contaminat, i això pot reportar-li la pèrdua del certificat ecològic i sancions econòmiques. La collita no li serveix ni per alimentar la guarda d’animals que pugui tenir.
MS: I una altra cosa important, nosaltres no estam en contra de la millora tècnica del camp. Que siguem ecològics no vol dir que anem amb ases ni que consentim que la gent es mori de fam i que tornem enrere. L’agricultura no és només la lluita contra les plagues… Amb ús de drons, aplicacions per programar reg, noves trampes de captura i feromones, i quantitat de productes nous que surten com a preventius fungicides a partir de microtoxines naturals… L’agricultura ecològica aprofita la tecnificació per millorar les condicions de producció, també.

Els transgènics s’exploten als països del tercer món, només?
MS: Arreu. A tot Amèrica, a Àsia… hi ha fortes campanyes per introduir els transgènics al tercer món. A Europa hi ha una barrera de precaució. De totes maneres, que no se sembrin aquí no vol dir que no ens arribin. Alimentació, pinsos, roba…

Però diuen que aquesta barrera de precaució la posen els grans productors intensius europeus, alemanys més exactament…
NF: Monsanto gasta cada any a Europa 115 milons d’euros per fer de lobby de pressió. Jo crec que és més un tema de conscienciació. Alemanya és una potència en consum ecològic, un país pioner en la lluita antinuclear…

Podríem alimentar el món només amb agricultura ecològica?
MS: Xerram d’una intensificació controlada del camp. La verdura i la fruita també són agricultura intensiva, amb densitats altes i ús d’aigua, però no ens botam el llindar de perjudicar la fertilitat de la terra. Hi ha estudis que diuen que l’agricultura ecològica que es practica avui en dia pot alimentar la població que hi ha ara. Però és necessari deixar de menjar tanta de carn o de tirar tants d’aliments.
NF: D’altra banda, l’agricultura convencional està sustentada damunt un sistema energètic basat en un petroli barat i depèn per complet d’inputs externs. L’agricultura eco tanca els cicles a la pròpia finca, és més lenta però més independent.

Voleu afegir res més?
NF: Sí. No som quatre rates: hi ha 32.000 hectàrees inscrites de producció ecològica. Som la segona comunitat autònoma de l’Estat, només per darrere Andalusia. I així i tot, tenim més demanda que oferta en producte fresc: hem d’importar el 50% de defora per abastir-la..
MS: A més, introduïm un element d’ètica i de precaució futura per a les generacions que venguin. Feim servir la ciència per compartir millor els recursos amb la immensa biodiversitat que ens envolta.

Back To Top
×Close search
Search