skip to Main Content
En La Mort De Ricardo Fernández

En la mort de Ricardo Fernández

Ha mort Ricardo Fernández. Per a alguns era el fill de don Carlos, el Metge Madrilenyo; per a altres, el germà de Gustau Fernández; per a una generació encara més jove, el pare d’Amanda Fernández (i de na Sabina i en Carlos).
Va ser fill, germà, pare, i home. Un home. L’home. Sense la família Fernández el panorama manacorí hauria estat diferent, orfe de tantes coses. Sense Ricardo Fernández, també. Gran aficionat al tennis, va ser treballador a l’escorxador municipal i també persona fortament vinculada als moviments associatius i cívics de Manacor. Tant que arribà a presentar-se com a candidat a la batlia per Esquerra Unida dues vegades: l’any 1994 i l’any 1999. No arribà a ser regidor. Les dues vegades superà els quatre-cents vots i el tres per cent, però era necessari arribar a un 5 per obtenir el primer edil.
El nostre paisatge, sense ell, primogènit de la seva família, i el tercer fill de Mercedes i Carlos que deixa prematurament aquest món, tendrà un color més gris, sense els colors de la seva bonhomia. Sempre, però, que parteix d’entre nosaltres una persona de vàlua i dimensió social com la que va tenir Ricardo Fernández, assumim tots plegats el seu relleu i el seu testimoni, per tornar a pintar cada carrer, cada plaça, cada racó de poble, dels colors que ell ens va mostrar. Des d’aquestes humils línies, el condol més sentit a la seva família i als seus amics, que l’enyoraran tant com ja l’enyora Manacor.

Back To Top
×Close search
Search