skip to Main Content

“Enguany el conill és un desastre”

[pullquote] Tomàs Riera, prop de cinquanta anys d’experiència en el món de la caça
[/pullquote]Tomàs Riera (Manacor, 1937) és caçador des de l’any setanta. “El meu padrí jove era molt caçador i sempre que anava a caçar em contava com li havia anat. Record que tenia una escopeta molt xereca, d’un sol canó, i encara la paraven amb la varilla”. Riera va començar amb un amic que tenia cans, però aviat va fer societat amb un altre, amb qui posaren el primer ca, un bigle. Ha caçat sempre dins el terme de Manacor i un temps “podies caçar pertot, perquè llevat de les quatre possessions grosses, la resta de terrenys eren lliures”. Ara la Societat de Caçadors, de la qual forma part, “ho ha agafat quasi tot”. Tomàs Riera explicas que les seves espècies preferides són el conill, la llebre i la perdiu, tot i que reconeix que “el que m’ha anat sempre més bé ha estat el conill”. Ha fet caça a l’aguait, “però el que m’agrada més és anar amb els canets. Del que pas més gust és de posar-me a un lloc on el conill arriba a venir”. Per a Riera un bon caçador ha de tenir astúcia, perquè ha de saber per on pot sortir la caça i també quan surt una peça de peu de gat l’ha de saber enganar. El caçador també selecciona la cacera: “Si veus poca fressa de caça, fa poques ganes tornar-hi”, diu. Explica que enguany “el conill és un desastre, per mor d’aquestes malalties. En canvi, de perdiu primer només n’hi havia dins els matriculats particulars, i avui se n’han posades pertot”. Pel que fa als cans, Tomàs Riera explica que “un ca ha de tenir coneixement per no espantar la caça, i que ha de tenir bon nas i saber seguir el rastre, i glapir quan és hora o portar sense espenyar la peça”. ARV

Back To Top
×Close search
Search