skip to Main Content

“Ens hem posat a disposició del Govern per a l’acollida de refugiats”

[pullquote] Amanda Fernández (Manacor, 1979) és mestra d’escola i ja regidora amb experiència pel grup socialista dins l’Ajuntament de Manacor. Des del juny passat, a més, forma part de l’equip de govern que comanda Miquel Oliver
[/pullquote]

– Per què vares ser la regidora que es va emocionar més el dia de la presa de possessió?
– Hi varen confluir moltes coses. Som una persona que viu molt les emocions. Els dies anteriors havien estat molt durs i també havíem fet molta feina durant la campanya. Havia deixat molt de costat la meva família i això també em pesava. El que passava aquí afectava també les negociacions d’altres pobles i estàvem sota molta pressió. També, però, aquesta emoció vengué perquè vaig ser la que va rebre més suport de la gent que hi havia al ple. En el moment que vaig dir “Miquel Oliver”, hi va haver un rebombori. El moment que em vaig emocionar va ser quan vaig anomenar la família i els vaig agrair el suport i la paciència.

– Estava tot preparat, a les negociacions? Havíeu pactat amb MÉS la vostra sortida?
– No. El dia de les eleccions ja ens vàrem posar en contacte amb MÉS. En un primer moment vàrem pensar que podríem governar l’esquerra i els independents de Porto Cristo. Però ja de tot d’una ens diuen que van amb el PI. Tant Catalina Riera com jo pensàvem que setze érem massa. Ella tot d’una va posar damunt la taula el tema de la batlia. I nosaltres teníem clar que el batle havia de ser Miquel Oliver. Reunits en assemblea, la gent va veure que vuit a vuit però amb la batlia per al PI era impensable. Difícil un govern de setze, però impossible si la batlia no era per a MÉS. La nostra campanya havia apostat fort per un punt i a part i això no ho seria. El dia que vaig comunicar a Miquel Oliver que sortíem de la negociació, jo em veia a l’oposició. Volíem governar, sí, però no a qualsevol preu. De complot, cap ni un.

– I si a un costat parlam de complot a l’altre ho feim de moció de censura. Us preocupa governar amb aquest pes?
– Fins a un cert punt. Això serà sempre fins que aconseguim que qualcú se sumi a aquest canvi. Nosaltres no hi podem fer res. No podem deixar de fer coses, per por. Està en joc un PG que és importantíssim per a tots, o uns pressuposts, i també hem de tenir mà esquerra, però tampoc no vol dir que haguem d’estar a mercè de l’oposició. S’ha parlat molt d’una reunió que vaig tenir amb Antònia Llodrà. Li vaig demanar si estaven amb el PI, i em va dir que sí. No hi va haver cap més oferta.

– Quin és el segell Amanda Fernández a serveis socials?
– Hi ha dues qüestions. La primera, com m’ho he trobat. En la situació que m’he trobat no puc aplicar directament tot el que volia. El departament estava molt desestructurat, i ara l’hem de recompondre. El primer que he hagut de fer ha estat intentar reorganitzar el departament, amb la problemàtica afegida de contractar el servei extern. L’empremta que m’agradaria poder deixar és l’establiment d’una xarxa amb organitzacions i voluntariat que fa feina en el sector, per mirar d’optimitzar recursos i eliminar duplicitats. A part de tot això, tot d’una que puguem crearem un menjador social, però no sols per donar menjar, sinó que també pugui ser un lloc d’estada i amb altres serveis d’atenció als usuaris.

– També és competència seva el comerç. De veres hi pot fer res un ajuntament d’un poble davant la crisi galopant que patim?
– Ens hem reunit amb els comerciants del centre, del Torrent, de la rambla del Rei en Jaume, amb el president dels comerciants del Port. El primer que et diuen és l’estat que envolta els seus comerços: neteja, enllumenat, jardineria. Escoltes i ho comuniques a Medi Ambient. Xerres amb comerciants que, alhora, són també residents i veïns. Hem continuat el pla de dinamització comercial que s’havia començat. I també seguim amb la plaça de les Verdures. Varen venir dues persones de l’IDI (Institut d’Innovació Empresarial) per començar un pla de feina en diferents direccions, com ara la creació d’un reglament intern de la plaça i també aconseguir que l’espai sigui més atractiu perquè la gent hi vulgui anar. Caldrà, per això, millorar la infraestructura. Acabaríem la peixateria per poder-la treure a concurs. La idea és que no sigui un rentat de cara. Es tracta d’aclarir quina filosofia de plaça volem perquè el que hi ha ara s’està acabant, s’està extingint. I ha de ser una feina de tots, de l’Ajuntament, però sobretot dels mateixos placers, perquè els que ho fan servir són ells.

– És tradició que cada nou delegat de comerç canviï el traçat on s’emplaça el mercat.
– Ens hem reunit amb representants de comerços, policia local, Federació de Veïns i cooperatives de venedors del mercat, per replantejar-lo. No sols per on ha de passar, sinó per decidir què volem que hi hagi. Volem que sigui un macromercat on tot està repetit, o que sigui més reduït i més selecte?

– I en fires passam d’una fira medieval a una fira pagesa.
– És una primera novetat, perquè la feim diferent, però no és la idea que jo en tenc. Hem volgut que fos una fira pagesa, però no sols pagesa, sinó també que impliqui gent de Manacor: l’Escola de Mallorquí farà una exposició a Can Avellanet de roba d’un temps, el grup Sa Torre farà un cercavila i una ballada popular, els gegants… En lloc de dur gent de fora, volem implicar gent d’aquí. A més, les parades estaran decorades de manera més mallorquina.

– Però deis que no és el que volieu…
– Des de l’equip de govern, no sols jo, hem pensat que hi ha d’haver una visió global diferent de les fires: quines fires es faran durant tot l’any, hem de fer una feina de reflexió, per saber per quines apostam, hem d’anar més enllà, per aconseguir unes fires que beneficiïn el poble.

– Això vol dir que es podria reduir el nombre de fires anuals?
– No ho descart.

– Una altra àrea que gestionau és la de turisme. Hem de vendre un altre Manacor?
– Hem d’intentar vendre un producte de cara a l’exterior, on hi hagi implicat l’Ajuntament, però també empreses privades i residents, per intentar vendre un producte que no sigui només sol i platja. Tenim molta força culturalment i l’hem d’explotar. També volem potenciar les rutes cicloturístiques i el senderisme, alhora que hem de saber vendre el producte des de la mar: pàdel surf, torre dels Falcons, coves, la nova tenda de Majòrica…

– La salvació del nucli antic de Manacor passa per convertir-lo en atractiu turístic?
– És continuar amb la mateixa idea: explotar els valors que tenguem aquí dedins. I vendre’ns mitjançant les noves tecnologies. Aplicacions mòbils que ubiquin els indrets de més interès. Tot això està inventat, però s’ha d’aplicar, són les destinacions intel·ligents. Comences a l’agència de viatges i des del mòbil tries si vas cap a la dreta o cap a l’esquerra.

– Amb més places hoteleres dins el nucli?
Un lloc com Manacor hauria de tenir unes places hoteleres, per la fira de teatre, per la visita al propi municipi…

– Què passa amb l’edifici de l’antic quarter dels sementals?
– Està pensat per a serveis socials, però hi ha un problema d’usos entre l’IMAS i la Conselleria d’Educació, i també un problema de certificacions d’obra.

– Quina postura ha de tenir l’Ajuntament en l’acollida de refugiats?
– Avui (dilluns passat) al ple duim una moció consensuada de tots els partits, una declaració d’intencions. La Conselleria ens va demanar que ens posàssim a la seva disposició. I ho feim des d’una perspectiva molt més àmplia: no és tenir qualcú un mes a ca teva: es tracta d’una estada llarga, que implica escolarització, ocupació laboral, etc.

– Voleu afegir res més?
– Sí. Vàrem anar al congrés d’UNICEF per convertir Manacor en Ciutat de la Infància. Això encara va molt més enllà: que els infants tenguin la importància que els toca, perquè són ciutadans. Els nins i nines també són ciutadans. Et donen un segell de qualitat perquè has de complir un pla de feina transversal que toca totes les regidories. A part de la teòrica, el congrès ens va mostrar les experiències amb els nins participants en els consells infantils, que proposen moltes coses i moltes coses amb sentit.

Back To Top
×Close search
Search