skip to Main Content
“Entre El 1600 I El 1800, Un Noranta Per Cent De La Població De Manacor Era Pobra”

“Entre el 1600 i el 1800, un noranta per cent de la població de Manacor era pobra”

Damià Duran Jaume (Porreres, 1931) ha estat empleat de banca tota la vida. Habita a Manacor des del 1957. La curiositat per conèixer-se a si mateix, el fa també conèixer els altres, i compartir-hi els fruits de la seva recerca. Ara treu a la llum Els pobres, el fruit de més de quatre anys de feina intensa.

Com sorgeix aquest llibre?
Inicialment vaig pensar de treure els documents del consum de blat entre el 1600 i el 1800 però aviat vaig veure que hi sortien repetides vegades anomenats “els pobres”, i vaig orientar la investigació envers la pobresa.

Quina conclusió n’heu tret?
He vist que en aquell moment hi ha la història retinguda que ens mena a Simó Ballester i a la revolta dels Agermanats, i la repressió que seguí aquests moviments. Això explica com unes persones amb problemes de salut, de desnutrició, de falta de feina, absolutament depenents dels senyors, ofegats pels imposts, no es revoltin contra la situació. La memòria històrica modifica el seu estat de lluita.

Què va venir, després d’aquelles revoltes?
La composició, que consistia en l’aplicació d’imposts per part dels rics que havien rebut algun dany en els seus béns, per recuperar-losecuperar aquests béns a través d’uns imposts. represàlia per les actuacions dels agermanats.

Hi havia una classe poderosa molt poderosa…
Sí, que tenien més del 90 per cent dels béns del poble.

I vivien a Manacor, aquests poderosos?
Alguns, però molts vivien a Ciutat. El problema afegit és que molts pretenien pagar els seus imposts a Ciutat, i això volia dir que la riquesa no quedava a Manacor. El progrés del poble no pot existir.

Podeu anomenar-nos alguns d’aquests personatges poderosos?
Sí. Francesc Cotoner, els hereus de Tomàs Forteza, Joan Sureda, Pere de Verí, Francesc Truyols, Bàrbara Dameto (marquesa de Bellpuig) o el Comte d’Aiamans. I entre les possessions més valuoses, les Puntes, Son Vives, la Gruta, la Marineta, Son Mas, Son Galiana, Son Peretó, Son Crespí, Santa Cirga, Son Cellard, el Rafal Pudent, Bellver, la Sínia, l’Espinagar, Bendrís, Rotana, Son Pere Andreu, el Pou Nou, Son Moix, Albocàsser, Son Vaquer, Son Joan Jaume, el Fangar, Llodrà, l’Hospitalet…

Quin percentatge de pobresa hi havia?
Més d’un noranta per cent de la població era pobra. Entent que la pobresa podia ser lleugera, moderada, severa o extrema. Això significava que d’una població total, entre 5.ooo i 7.ooo persones, els jurats reconeixien, a vegades, que més de 3.000, o més de 4.000 persones, segons el moment, necessitassin ajuda en temps de crisi.

El període que heu estudiat inclou la guerra de Successió. Afectà això encara més els pobres?
No. El percentatge es mantenia més o menys igual, perquè la gent naixia pobra i moria pobra. Així mateix, en el darrer dels tres estims que he estudiat la pobresa a Manacor arriba a un 94 per cent de la població, enfront del 90 dels dos primers.

Back To Top
×Close search
Search