skip to Main Content
Entre La Inèrcia, L’ofec I L’esperança

Entre la inèrcia, l’ofec i l’esperança

Parlam amb petits empresaris del sector de la construcció perquè ens expliquin com han viscut les conseqüències del cecret de l’estat d’alarma.

Andreu Riera és autònom, té una petita empresa on, a banda d’ell mateix, hi fan feina sis persones. “No hem pogut fer un ERTO perquè no ens ho han permès, perquè en teoria podíem fer feina”. Segons explica Riera, tant l’associació de llanerners (Infocal), com la d’electricistes (Asinem)els havien fet arribar una circular segons la qual, fins i tot els quinze dies de confinament total, els autònoms podien fer feina. “En fèiem, i la policia nacional ens va aturar. Els vàrem treure el paper, ens avisaren que no en podíem fer. ‘Acabau avui i tapau’, ens digueren. No ens posaren sanció”.

“Hi ha treballadors que tenen por”, i ho entenc, diu Riera, que recorda que sense la possibilitat de fer un ERTO, “l’empresa ha de continuar pagant l’assegurança i el jornal. Nosaltres ho hem pogut combinar amb vacances d’alguns dels treballadors i amb hores que ens retornaran en tornar a la normalitat”.

“El telèfon és mort”

Andreu Riera reconeix que “s’han aturat moltes obres i la facturació ha caigut en picat. Primer rebia entre trenta i quaranta telefonades cada dia. Ara el telèfon és mort”. I afegeix que “no ha entrat res nou, tiram de les coses que teníem en marxa”. Unes feines que no sap si cobraran: “Ahir mateix un client em va dir plorant que havia comprat una màquina per a la seva feina, i que ara no la podia emprar per treure-li el suc, que no sabia quan em podria pagar”. Una altra dificultat afegida que han tengut són els desplaçaments. “No som un taller de fusters, nosaltres hem de sortir a fer la feina a fora. De bon principi ens digueren que una persona per vehicle. Jo no puc tenir cinc vehicles…”. Per Riera, “posen lleis i veuen que en topar amb la realitat les han de canviar. Van improvisant”, es lamenta.
Ara s’han tornat a incorporar, i en parla amb esperança: “Pareix que la gent vol començar un altre pic, però la veina és complicada, els nostres proveïdors han llevat personal, i n’hi ha que han tancat un mes. He hagut d’anar qualque vegada al magatzem a cercar el material. Els de les mampares han tancat, els dels mobles també, no agafen ni el telèfon”.

“Molt pitjor que el 2008”

Andreu Riera recorda que “març, abril, maig, són els tres mesos més forts de l’any, l’hostaleria, les cases del Port, de s’Illot… es preparen per a l’estiu”. I quan parla de futur, el veu “molt negre. Fins al setembre o l’octubre aguantarem amb la inèrcia que dúiem ara… però si l’estiu de l’any que ve és dolent no sé què passarà”.

Entre les compensacions que han arribat de l’administració, Riera destaca l’ISBA, “un crèdit a zero per cent, pel qual només has de pagar la comissió d’obertura i que pots estar un any a començar a retornar, això ens dona una mica d’aire i de liquiditat, ara mateix”. Riera acaba recordant que “érem a un moment dolç i segons com vagin les coses no descarta “o un reducció de plantilla o repartir la feina mig any perhom a cada treballador”. Però la cosa és continuar: “No ho podem aturar, els autònoms haurem de tòrcer el coll i empènyer el carro, però ens cal una ajuda per poder generar llocs de feina”. “En un mes mira quin tant per cent hi ha a l’atur, és una exageració. Veig aquesta crisi molt més fotuda que la del 2008”.

“Fins a l’estiu podrem anar tirant”

Miquel Àngel Bonet té una empresa d’instal·lacions elèctriques i d’aparells de climatització, amb un sol empleat, que és germà seu. “Durant el confinament total ens digueren que la feina per a particulars, si no eren avaries o rugències no es podia fer”. Com Andreu Riera, va haver de descartar la possibilitat de fer un ERTO, perquè “no ens tancaven l’empresa”. Bonet reconeix que “en certa mesura l’activitat s’ha aturat. Amb tot el que passa la gent no vol ningú per ca seva. si tenen coses que poden esperar, no et telefonen i nosaltres feim molta feina amb particulars. Bonet veu que la gent “s’ho pensarà dues vegades per fer inversions a ca seva”, i així i tot a curt termini veu bé les coses: “Tenim la previsió per a aquest estiu un poc feta, i podrem anar tirant”. Tot i que en el seu cas no es fan previsions gaire a llarg termini, diu que “per a l’any que ve no tenim gaire cosa, i amb el turisme aturat, la font d’ingressos de molta de gent serà magra i no voldran invertir, si no és necessari”. Entre els avantatges que han tengut aquestes setmanes hi ha el de la pròrroga en el pagament de l’IVA, “ens anirà bé per tenir un poc de liquiditat ara”. Bonet afirma que “amb els proveïdors no hem tengut problemes, no m’he trobat de no tenir material per servir”.

“Ens diuen que podem fer feina però ens limiten”

Damià Fluxà és mestre d’obres. Fa feina amb altres autònoms que té subcontractats. autònoms subcontractats. Es queixa: “Ens diuen que podem fer feina però ens limiten. No podem fer feina en domicilis privats si hi ha altres persones, i durant el confinament total, només per a urgències. Mentrestant, nosaltres hem continuat pagant la nostra assegurança”. Fins i tot, “si l’habitatge és en una comunitat tenc entès que tampoc hi podem actuar”. En qualsevol cas, Fluxà es lamenta que “ens ha faltat molta informació” i a més, “com que ningú fa feina, nosaltres també ens sentíem malament perquè en fèiem, i a més molestes la gent que és a les seves cases”. Aquests dies, diu, “no ens ha entrat cap comanda nova, però sí que la gent amb qui ja teníem compromisos ens reclamava quan podríem començar”. Pel que fa al futur, Damià Fluxà diu que “fins a Nadal no veig cap problema. Però la pujada de l’estiu no la veurem i la inèrcia d’ara no arribarà a l’any que ve”. Mentrestant, ara que s’havia allargat el dia podrien fer feina de set a set, però ho han reduït “de set a tres”. “No hem perdut feines emparaulades, però anirem endarrerits amb les que teníem compromeses”, acaba dient Fluxà, que no sap si “hauré de reduir plantilla si arriba un buit de llicències”.

Back To Top
×Close search
Search