skip to Main Content
“Es Reformen Moltes Cases Sense Permís Per Fer-hi Una Piscina, Perquè Els Clients Del Lloguer Turístic Ho Demanen”

“Es reformen moltes cases sense permís per fer-hi una piscina, perquè els clients del lloguer turístic ho demanen”

Maties Morey (Valldemossa, 1966) és llicenciat en Dret i actualment és el cap de servei de l’Agència de Defensa del Territori de Mallorca (ADT). Fent més de dues dècades que treballa en l’àmbit de la disciplina urbanística, és un expert en la matèria. Parlam amb ell sobre la tasca de l’ADT.

Quina és la tasca de l’Agència de Defensa del Territori?
Bàsicament el que fem és posar sancions i ordenar demolicions de totes les obres il·legals que es fan. Des de l’ADT es fan inspeccions que consisteixen en visites in situ, es fan fotografies i es prenen mesures per després fer una valoració sobre l’obra. Sempre se suspenen totes aquelles obres que no tenen permisos i es donen uns terminis per presentar al·legacions i mitjans de defensa. Nosaltres calculam les sancions, segons l’import de l’obra i es dicta l’ordre la demolició.

Sempre es dicta la demolició?
Normalment sí perquè com que treballam en sòl rústic, hi ha molt pocs casos on es pugui procedir a la legalització de l’obra. D’altra banda, també hi ha impugnacions de llicències, que es fa quan els ajuntaments han comès algun error en l’atorgament i es fa per via judicial.

Qualsevol persona pot denunciar una obra il·legal?
Sí, s’ha d’enviar una denúncia per escrit, amb el nom i DNI i això dóna peu a què nosaltres inspeccionem i verificam que la denúncia sigui real. A partir d’aquí, cada inspecció rep una puntuació i s’estableixen actuacions més o manco ràpidament segons la gravetat del cas. Però és necessari fer-ho amb les dades perquè ens arriben moltes denúncies falses.

Com així arriben aquest tipus de denúncies?
Hi ha molta gent que no vol que es conegui la seva identitat per por a possibles conseqüències. Enguany el que s’ha fet ha estat posar en marxa un formulari per notificar obres il·legals sense haver de donar dades personals però no és una denúncia com a tal, només una indicació per nosaltres poder encetar un procés. Així i tot sempre passen davant les denúncies formals, que són moltes també. També és vera que hi ha algunes persones que utilitzen aquestes denúncies per altres finalitats més personals i que no són urbanístiques, com puguin ser problemes veïnals, qüestions de pas o herències…

Quantes persones treballau ara a l’ADT?
Actualment hi ha 34 persones de diferents àmbits: delineants, arquitectes tècnics i d’altres que treballen en la part jurídica.

Hi ha hagut un augment de plantilla els darrers anys, no?
Sí, durant l’anterior legislatura va arribar un moment que érem només 14 persones per diversos factors.

Així i tot, sou suficients?
No perquè hi ha hagut un canvi normatiu. L’entrada en vigor l’any 2018 de la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears va donar moltes més competències al Consell de Mallorca, sobretot pel que fa al sòl rústic protegit, que va passar a ser competència directa nostra. El sòl rústic protegit és, si fa no fa, una tercera part del territori de Mallorca.

Idealment quantes persones creus que hauríeu de ser?
És molt difícil de dir però es podria arribar al doble de la plantilla.

Quants expedients tramitau en un any?
Ara tenim les dades del 2018 i foren 248 expedients i del 2017 varen ser 322. Això és molt variable però sí que és cert que es va notar una davallada molt forta durant la crisi econòmica. Diria que va ser l’únic moment de la història en què van davallar les infraccions urbanístiques i no va ser per una qüestió normativa! A partir del 2013 es reactiva l’economia i les infraccions tornen a créixer…

Anteriorment els ajuntaments que volien us cedien les competències en matèria urbanística, no?
Hi havia dos sistemes. Des de l’any 90, el Consell pot intervenir quan l’Ajuntament no ho feia, si es detectava una inactivitat. Un cop creada l’Agència, sí que es feia a través de delegacions de competències per tal d’agilitzar els processos.

La delegació de competències a Manacor es va fer l’any 2017. Què ha suposat això?
Tenir un major control sobre el territori perquè ens permet fer una radiografia autoritzada de tot el municipi i també suposa poder resoldre i donar sortida a infraccions, que en cas de Manacor eren moltes. És important aclarir però, que nosaltres assumim les competències sobre sòl rústic a partir de 2017 i tot allò que s’havia denunciat anteriorment és l’Ajuntament qui les continua tramitant.

Quin pes tenen les construccions il·legals al municipi?
A partir del conveni no trobam gaire novetat sinó casos que ja existien de molt abans: l’Ajuntament xerrava d’un miler d’expedients oberts. Així i tot, a partir del 2017, no és un municipi que hagi estat gaire conflictiu ni que hagi destacat per un excés de casos. Sí que és cert que és molt gran i per estadística et dóna un nivell elevat.

De totes maneres, creus que és un municipi afectat per la rururbanització?
Sí però és que es tracta d’un fenomen que afecta tot Mallorca, principalment perquè l’ús agrícola de les finques rústiques tradicional s’ha perdut, bàsicament perquè no és rentable. També, per culpa de la sortida d’aquestes propietats al mercat immobiliari i darrerament, s’ha afegit el factor del lloguer turístic, que s’ha estès per tot. Un punt on es veu molt clar l’augment de l’ús de finques rústiques per lloguer vacacional és l’increment de piscines. En els darrers anys es reformen moltes cases sense permís per fer-hi una piscina, perquè els clients del lloguer turístic ho demanen.

Això fa una pressió sobre foravila, no?
Sí, lligada a treure una rendibilitat econòmica a finques que han quedat sense valor perquè ja no se’n fa ús agrícola.

Quina diries que és la zona de Mallorca més afectada per construccions il·legals?
Desgraciadament és per tot. Es pot trobar en municipis grans i petits. El més problemàtic per exemple seria la Serra de Tramuntana pel fet que tota la zona és sòl rústic protegit i el nivell d’exposició és més gros.

Hi ha una cultura de la il·legalitat? 
Més que de la il·legalitat és una cultura de tenir una concepció de la propietat arcaica, de dir “això és meu i dins ca nostra faig el que vull”. La gent ha de saber que la propietat té una funció social i que està recollida a la Constitució. En definitiva, s’ha de saber que no es pot fer qualsevol cosa sense ajustar-se a la normativa urbanística que ho regula: que una persona tengui una propietat no vol dir que allà hi pugui fer qualsevol cosa, s’ha d’ajustar als límits. Pareix mentida que en el segle XXI encara es tengui una concepció pròpia de l’època romana.

Vols afegir qualque cosa?
Sí, cal destacar que l’ADT existeix des de 2009 però que el Consell de Mallorca fa feina en disciplina urbanística des de fa molt de temps i a vegades tenc la sensació que és una feina poc coneguda o fins i tot amagada. No perquè sigui desconegut és inexistent. De fet, diria que és un dels principals problemes que afecta la nostra comunitat i s’hi ha de posar remei. Es cometen absolutes barbaritats en matèria urbanística perquè no tenim clar que aquí vivim del paisatge i del medi ambient.

Back To Top
×Close search
Search