Visitación Jiménez (Felanitx,1972) és llicenciada en Dret i la responsable de la Fundació Tutelar d’Aproscom. Parlam amb ella sobre la recent reforma de la llei electoral que dona dret a vot a 100.000 persones amb discapacitat intel·lectual arreu de l’Estat espanyol.
En matèria d’inclusió, què significa aquesta reforma de la llei electoral?
Implica donar l’oportunitat d’exercir el dret a vot a totes aquelles persones que tenen la seva capacitat modificada. Fins ara, quan es modificava la capacitat legal d’una persona, es feia de forma general, afectant totes les àrees de la seva vida. Ara, de cada vegada més, les sentències són més individualitzades i s’especifiquen quins són els suports que aquesta persona en concret necessita. Amb el canvi de la llei, les sentències no valoren la capacitat de votar perquè aquest dret està garantit a totes les persones.
Es tracta d’una reivindicació històrica. És un canvi important?
Sí i ha dut molta feina poder reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a exercir el seu vot com qualsevol altra persona. Es tracta de reconèixer un dret com a ciutadà, com el té qualsevol altra persona.
Creus que això pot servir per rompre amb un estigma?
Clar que sí. Durant molts anys les persones amb discapacitat no han vist les seves capacitats reconegudes i amb aquesta decisió s’obre la porta a què puguin manifestar la seva opinió i postura política. Això significa el mateix que pot significar per a qualsevol ciutadà: són persones amb inquietuds polítiques i han de poder manifestar la seva opinió a les urnes cada vegada que hi ha eleccions i també poden decidir, com ho fa tothom, si van o no a votar.
En aquest sentit és una passa més per fer veure que de capacitats n’hi ha moltes, no?
Clar. Cada persona és diferent i pot ser que una necessiti uns suports, per exemple, per gestionar-se econòmicament, però que tingui molt clares les seves conviccions ideològiques.
Quina feina queda per la plena inclusió en matèria democràtica?
S’ha iniciat una feina pel que fa al reconeixement de les capacitats legals però queda molt de camí al davant. Tot i que de cada vegada els processos són més acurats, es tracta de tràmits judicials i moltes vegades no s’inverteix el temps necessari a conèixer la persona i determinar quines són les seves capacitats i les seves necessitats.
