skip to Main Content

“Esperava un tarannà més consensuador per part de l’equip de govern”

– De moment, sou el grup de l’oposició més actiu, amb nombroses mocions presentades als diferents plens…

– Aquest és el nostre esforç. Quan em vaig presentar ho vaig fer per fer feina per Manacor. I ho feim amb molta il·lusió des de l’oposició. Ens trobam cada setmana per millorar Manacor, i presentam mocions molt en positiu , en funció del que la gent ens demana

 

– I això serveix per mantenir l’equip de govern. Teniu un pacte amagat?

– No. Nosaltres venim a fer feina en positiu per millorar les coses a Manacor, i si podem arribar a acords hi arribam, independentment del partit que presenti les propostes. Tombar una moció d’un partit o un altre segons el partit don vengui em pareix un absurd. El nostre poble no es mereix que qüestions merament polítiques o ideològiques aturin una acció municipal. No hi ha cap pacte tàcit ni exprés de mantenir o consentir el manteniment d’un govern que no és el nostre.

 

– Qüestionàreu la contractació d’un enginyer per gestionar la brigada. Què va passar?

– Ens ho havien plantejat amb molt poc temps. Se’ns va plantejar la decisió de crear aquesta plaça per donar dinamisme a una àrea. I no és que hi estiguem a favor ni en contra, sinó simplement que no sabíem les funcions concretes que havia de tenir aquesta plaça. Les atribucions eren les mateixes que ja té el cap brigada existent. Si el temps els dóna la raó, perfecte, i si és un error, n’haurà de retre comptes l’equip de govern. L’abstenció final va ser per permetre aquesta contractació i donar-hi un vot de confiança. El mínim que podem fer és no posar pals a les rodes. I ja veurem si aquest vot de confiança se l’han guanyat o no se l’han guanyat.

 

– Amb tant de fair-play qualsevol diria que podeu entrar a formar part de l’equip de govern…

– Això seria molt diferent. Seria difícil d’explicar, però jo som de l’opinió que en un municipi és possible. Tots hauríem de tenir els mateixos interessos: millorar les coses del nostre municipi. Si fóssim capaços d’entendre’ns per a mi no hi hauria cap problema. Hi hauria gent que diria que és ideològicament incompatible.

 

– La llei que ara mateix estrangula els ajuntament ha estat impulsada per un ministre del teu mateix partit. Com ho valores?

– Ens referim a unes mesures que es prenen en un moment donat per com estan les coses. Són mesures excepcionals per un moment excepcional. Quan es limita la capacitat de gestió pressupostària és perquè realment s’està demanant un esforç conjunt a tot el territori. Quan la tendència canviï s’haurà de fer el possible perquè aquesta limitació es llevi.  L’Ajuntament ha de poder estar governat des d’aquí en tots els aspectes. No és agradós per a ningú prendre mesures d’aquesta casta, però s’han de prendre.

 

– En el seu moment ja en parlàrem, però sembla que definitivament s’allunya la possibilitat d’una moció de censura…

– Hi ha un episodi del qual nosaltres no formam part, que és l’acostament i negociacions de tots els altres grups menys nosaltres. Es perfila una idea de pacte entre tots. Els protagonistes d’aquesta part de la història, es troben que els compromisos adquirits s’espenyen sense cap casta d’explicació, segons ells. La reacció d’aIPC va ser: “Si no podem anar a favor hi anirem en contra”. I feren ús de la figura de la moció de censura sense comptar amb nosaltres. És cert que després Joan Gomila ho va rectificar, però aquella afirmació va ser fruit d’una reacció molt ràpida i en l’escalfor de la decepció del moment. No li don més importància.

 

– Sembla que hem entrat en una fase més reposada, de normalitat institucional.

– La imatge que es dóna dels plens crec que és bona, de coherència i de possibilitat d’arribar a acords. També és cert que esperava de l’equip de govern més tarannà de consensuar les coses i posar les coses damunt la taula. Ho trob a faltar. Crec que no governa pels 42.000 habitants, sinó amb la seva tendència. D’altra banda, no és el mateix governar en minoria, perquè això requereix un tacte i una sensibilitat especials

 

– En el ple d’organització demanaren disculpes i feren propòsit d’esmena. S’ha fet coneixedor?

– No. Ells varen reconèixer que no havien oferit un consens, però no he vist tampoc un canvi d’aquell dia fins avui. Un dels temes és el Pla General, que ha de menester molt de consens. S’ha de decidir entre tots i es necessita la majoria absoluta per tirar-lo endavant. No tenim coneixement de res, llevat de comentaris que sentim pel carrer. Han al·legat que no es poden complir els terminis per qüestions merament tècnics. Però jo el que sospit és que el model de l’avanç no és el que l’equip de govern d’ara voldria.

 

– El tòpic diu que la dreta defensa els interessos dels poderosos i l’esquerra els de les classes populars. És aquí el punt de fricció en el Pla General?

– Supòs que darrere el tòpic sempre hi ha cosa. Ara bé, es creixi cap a on es creixi, som molt els mateixos. El que ens interessa és saber quin és el model que volem per Manacor, quin Manacor volem d’aquí a quinze o vint anys. Sempre he defensat que no hem de consentir l’especulació urbanística. Hem de fugir de tot això, però tampoc hem de fer el contrari. Hem de ser capaços d’arribar a un consens. El que farem nosaltres ho patiran els nostres fills d’aquí a quinze anys. Potser som un romàntic de la política, però crec que no és impossible arribar a un acord.

 

– Cala Varques ha posat Manacor a les portades dels diaris durant l’estiu. Estàs d’acord amb l’actuació de l’equip de govern?

– S’ha volgut donar una resposta molt immediata i molt ràpida a un problema real. També és ver que es va posar una solució inicial sense tenir en compte l’oposició. No es pot trobar una solució en dos mesos, el batle hauria pogut demostrar un tarannà de diàleg amb l’oposició. La solució no ha arribat. No entraré a valorar si l’actuació ha estat positiva o negativa. Tenen potestat per decidir, i no és un tema polític, s’hauria pogut dur a junta i cercar entre tots una solució.

 

– Ja heu criticat la negativa a l’exèrcit per celebrar el tricentenari de la capitania…

– Va ser un error per part de l’equip de govern. No es demanava una participació institucional de l’Ajuntament, sinó simplement la cessió d’un espai. L’exèrcit avui és una institució totalment vàlida i ofereix serveis quan el necessitam, com per exemple en els incendis forestals…

 

– Però deus estar d’acord que amb els fets de fa tres-cents anys s’aboliren els drets i les lleis propis dels mallorquins…

– Roman Piña Homs professor d’història del dret va escriure un article on deia que tampoc era exactament així. Però vaja, no hem d’anar a justificar les coses amb la història. Unes coses són bones i les altres no. bones per a uns o dolentes per a uns altres. Hem de ser capaços d’arribar a consensos i a acords, com el gran acord constitucional del 78 quan veníem de l’enfrontament històric de la guerra civil. No hem d’anar a cercar ferides del passat i ser pràctics, i no remoure coses que no fan falta, per una banda i per l’altra.

 

– Però en canvi sí que remoguéreu la qüestió de la ciutadania catalana oferida pel conseller Gordó…

– Sí, perquè la consideram una ofensa per als ciutadans que no pensen així. Pot canviar la llei, sí. Però a dia d’avui és legal el que és legal. A dia d’avui no som Països Catalans. Que tenim una cultura comuna? D’acord. I fins i tot una llengua. D’acord. Però políticament no som el mateix.

 

– També heu fet propostes en la qüestió de l’aigua. Supòs que deu ser impossible que Manacor tengui aigua potable a la xarxa pública…

– Nosaltres proposam de recuperar el projecte de fer arribar l’aigua de la costera fins aquí. Quan l’Ajuntament no tengui més per fer ha de ser capaç d’implicar institucions supramunicipals que ens hi donin una mà. És un problema de primera necessitat. Realment és un tema per fer-nos-ho mirar, perquè fa vint-i-cinc anys que hi anam darrere i no l’hem resolt. I quan un problema té vint-i-cinc anys a Manacor, ja és un problema de tots.

Back To Top
×Close search
Search