skip to Main Content
Esports D’aventura, O Ser Més Qui Som

Esports d’aventura, o ser més qui som

Segurament una de les facultats humanes que amb el temps s’ha desenvolupat més i que arribarà a esdevenir gairebé central en els països més desenvolupats econòmicament és la gestió del temps d’oci. El capitalisme genera grans bosses de classe mitjana (el seu sustent com a sistema, sens dubte) que tenen temps per fer feina sense esclatar-se i després dedicar-lo a activitats de lleure que poden oscil·lar entre espais per a la lectura i la relació amb la cultura, les relacions humanes, les compres compulsives, o com passa des de fa més o menys un segle, l’exercici físic, interpretat massa sovint també com un bé de consum.

El cert és que d’uns anys ençà la gent ociosa no sols ha dedicat temps i esforços a la pràctica de l’esport, sinó que l’ha sabut conjugar amb el contacte amb la natura. Cert que la cosa comporta uns riscs de tothom sabuts, com ara la massificació de la muntanya i dels espais abans reservats a una fauna més amable que no la nostra espècie.

En qualsevol cas, la pràctica de l’esport en contacte amb la natura respon a un retorn a l’era humana primigènia. D’on venim? Què érem? Què feiem? Més enllà de bucolismes malsans, la pràctica de l’esport en contacta amb el medi natural sembla una bella forma d’adquisició de coneixement, i per tant de respecte, envers un entorn que les darreres dècades semblava que se’ns havia fet llunyà.

Sovint, a més, aquestes pràctiques esportives van lligades a una competitivitat amb un mateix que hauria de ser sempre la bandera de qualsevol societat que vulgui avançar. Competim amb nosaltres mateixos, i no amb els altres. I també hi van, lligades, amb la indagació dels nostres límits com a espècie. Fins a on podem arribar és un misteri insondable que ens entestam a superar a cada generació.

La indagació, la investigació, també hi és en les pràctiques relacionades amb la natura, com ara l’espeleologia, clau per determinar com és el nostre entorn i com ens n’hem de cuidar.

Tot això, dèiem, està molt bé. Però l’oci no ha de convertir la natura, fins ara verge i inhòspita, en un parc temàtic dels amadors esportistes de la natura. Alerta idò.

Back To Top
×Close search
Search