skip to Main Content
Estius A Manacor: Un Poble Que Cada Vegada és Més Ciutat?

Estius a Manacor: un poble que cada vegada és més ciutat?

Lluny queden els temps en què Manacor quedava desert a partir de dia 21 de juny. Els manacorins i manacorines han canviat les seves maneres de fer durant l’estiu: sigui per feina, compromisos familiars o per simple comoditat, molta gent decideix passar la temporada estival al poble. En parlam amb quatre persones.

Encara no havia arribat el mes de juliol, tot just acabava el període escolar i els manacorins i manacorines feien la mudança cap a la costa: Porto Cristo, s’Illot o Cala Morlanda, entre altres punts costaners s’omplien de manacorins i manacorines que responien puntuals a la crida estiuenca per passar la temporada a vorera de mar. Obrir els pisos d’estiu per airejar-los, inflar les rodes de la bicicleta, prendre gelats i fer una volta l’horabaixa, horetes al migdia – per ventura, un poc més llargues que de costum -, trempó sempre al menú diari i banyadors i tovalloles, avarques o torrenteres, eren els complements ideals per passar els mesos d’estiu a vorera de mar. Aquest era un costum estès entre tots els manacorins i manacorines: Manacor quedava buit i fins i tot, durant els mesos d’agost, es tancaven negocis, bars i restaurants. La calor i la temporada cridaven a fer la vida i l’oci a prop de la costa i tothom sap que en aquells temps l’estiu a Manacor, no era bo de passar. Això sí, dia 1 de setembre, tothom tornava a Manacor: les llibreries ja preparaven els encàrrecs del curs que entrava, calia tornar a fer net l’habitatge de Manacor i recuperar la rutina per encarar la tardor. Els temps però, canvien i en una ciutat que s’ha diversificat i ha crescut en mida i en nombre d’habitants, la situació no podia romandre inalterable per molt de temps. Els motius que han duit al canvi són diversos: hi ha raons econòmiques, però també n’hi ha de laborals o familiars. Tot i que la tendència de tenir dues propietats va canviant, molts mallorquins, tenen encara l’opció de passar l’estiu a la costa. Així tot, sovint és molt més còmode quedar a la ciutat i agafar el cotxe, puntualment per anar a fer el capfico al matí o l’horabaixa. Els ritmes de vida han canviat, les feines a Ciutat són de cada vegada més comunes i la vida és més senzilla si roman sense canvis. Bé és cert que a l’estiu la majoria de persones i comerços agafa vacances però Manacor conserva, actualment, la mateixa vida i dinàmiques hivernals al llarg de la temporada estival, amb petites modificacions puntuals per adaptar-se al nou ritme de la seva ciutadania. Tot i que alguns petits negocis encara s’hi resisteixen, són conscients que les grans franquícies no diferencien entre temporades. Les botigues i els supermercats romanen oberts. Les terrasses s’omplen tots els horabaixes i les platges, romanen a deu minuts, a cop de cotxe. I també hi ha la nova costum de passar les vacances fora d’una illa prou massificada i els visitats ens hem convertit també en visitants.

“M’estalvii uns quants quilòmetres diaris”

Joana Maria Llull és educadora social i treballa a Palma. Explica que de jove i de nina sempre havia passat els estius a Porto Cristo, perquè els seus pares tenen un pis allà. “Els meus pares van fer la casa a Manacor i a partir de llavors hi deixarem d’anar”. Així i tot, explica que durant una temporada, abans de tenir càrregues familiars, encara hi passaren alguns estius. Llull afirma que fa una vintena d’anys que viuen a Manacor perquè, de fet, és on tenen la seva llar: “Nosaltres tenim ca nostra a Manacor i a més, jo faig feina a Palma” explica mentre afegeix que amb aquesta situació els és més fàcil seguir a Manacor: “D’aquesta manera també m’estalvii uns quants quilòmetres diaris” explica Llull. Així mateix, afegeix que el que sí que solen fer és anar a Porto Cristo durant el cap de setmana perquè hi tenen els seus sogres i de vegades fins i tot queden a dormir allà. “Les meves preferències són diferents de les de fa uns anys i tampoc not molta diferència entre viure aquí o allà perquè amb un cop de cotxe, en qüestió de mitja horeta arribam fàcilment a qualsevol platja i en deu minuts a les més properes” afirma l’educadora social. D’altra banda, explica que tampoc nota molta diferència pel que fa a la vida social perquè la majoria de comerços estan oberts “encara que alguns tanquin els capvespres”. Això sí, troba a faltar espais per als més petits: “Necessitam més parcs amb zones verdes i ombra” considera. Així mateix, creu que les festes de Sant Jaume també són un bon recurs que dóna vida al poble durant l’estiu i creu que és bo de fer “trobar xarxa durant l’estiu”.

“Abans durant l’estiu no hi havia cotxes”

Guillem Parera és tècnic de maquinària d’hoteleria i explica que els seus pares tenen una casa a Porto Cristo però ell sempre ha passat els estius a Manacor: “De petit odiava quedar a Manacor perquè era com un desert, no obria ni el Mingo” però afegeix que amb els anys s’hi ha acostumat i li agrada. Segons explica, “te’n podies anar de gresca a vorera de mar i llavors tornar a l’oasi de pau de Manacor”. Així i tot considera que aquesta pau està canviant perquè hi ha molts manacorins que hi passen l’estiu i ho exemplifica de manera clara: “Abans podies aparcar a qualsevol racó del centre durant l’estiu, no hi havia cotxes i ara és impensable”. També considera que tant a la plaça del Mercat com a Sa Bassa actualment hi ha moviment, sempre hi ha algun espai on poder anar i prefereix quedar per aquí que anar a la zona costanera: “Com que no tenc vacances quan tenc lliure preferesc una mica de tranquil·litat”. També tenen per costum per dos sopars de carrer durant l’estiu: un damunt na Camel·la i un altre a la plaça de s’Antigor i considera “que el carrer hauria de ser part de ca nostra”. Parera té per costum anar a la platja per la zona de llevant, i sempre que la feina li ho permet i sol anar amb els seus dos cans però explica que si fa molta calor, prefereix estar dins la casa perquè hi sol fer fresca. A més, explica que si tengués vacances a l’estiu, no se n’aniria fora: “No faria d’altra cosa que trescar per Mallorca i anar a racons on no he anat mai: arriba un punt que els qui ens visiten coneixen més la nostra illa que nosaltres mateixos”.

“Ara a Manacor hi ha molta vida social”

Catina Mesquida és treballadora social i conta que és la primera vegada que passa l’estiu per Manacor: “Jo som macianera i sempre havia passat els estius allà” afirma Mesquida. Fa uns cinc mesos es mudaren a Manacor, sobretot per una qüestió de comoditat perquè “d’aquesta manera tenim més bo de fer tenir una xarxa familiar on poder deixar els nins quan va a fer feina a Can Picafort, ja que “sobretot als matins aquests deu minuts es fan notar molt”. Afirma que nota molta diferència entre Manacor i Son Macià, perquè allà hi ha molta vida de carrer que permet “fer plaça, jugar al carrer i tenir molt contacte amb els veïnats” però hi solen anar gairebé cada dia perquè hi té allà la família. També explica que tot i estiuejar a Manacor, no els fa peresa agafar el cotxe per anar a la platja i hi solen anar alguns horabaixes o els caps de setmana per passar-hi el dia i solen dur trempó per dinar i passar allà la jornada. D’altra banda, pel que fa a la vida social i l’oci durant l’estiu, creu que la situació ha canviat els darrers anys: “Comparat amb anys enrere, ara a Manacor hi ha molta vida social i això també passa a l’estiu” explica Mesquida que considera il·lustratiu el fet que les terrasses de Sa Bassa, per exemple, estiguin plenes els horabaixes. També explica que també solen anar a la plaça a jugar i que “sempre hi troben al·lots jugant”. Així mateix, creu que el model de tenir segons habitatges per anar-hi a l’estiu s’ha exhaurit actualment i que molta gent passa tot l’any a Manacor.

“La meva generació ho té més complicat per comprar una segona residència”

Toni Alzamora és joier però combina la seva feina reparant barques durant l’estiu. Fa quatre anys que passa l’estiu a Manacor, d’ençà que es va independitzar però històricament sempre ha passat els estius a Porto Cristo, quan encara vivia amb el seu pare i la seva mare, ja que ells tenen una casa d’estiu allà. “Estira més viure indepedent que amb els meus pares” explica Alzamora. A més, afegeix que el fet de quedar a Manacor fa que l’estiu no sigui tan estiu: “El canvi de xip de l’hivern a l’estiu ara no és tant pronunciat com abans” afirma el joier qui explica que el barri on solia estiuejar a Porto Cristo era residencial i hi havia molta gent que, com ells, només hi anava a passar l’estiu: “Fèiem cercle social i vida amb els veïnats” recorda. Pel que fa a la vida social a Manacor, respon rotundament que no és gaire activa “sobretot si ho compares amb l’hivern, és la nit i el dia”. Explica que tot i que hi ha manco opcions durant l’estiu, ell sol fer el seu oci tant per Manacor com per Porto Cristo i també sovint aprofita per visitar la família i anar a fer un capfico. Així doncs, estar a Manacor no el limita i creu que sí que hi ha més coses a fer i més gent que hi passa l’estiu que fa deu anys: “Record que el 80% de les meves amistats quan era petit estaven a Porto Cristo i ara ja no passa” afirma. A més, creu que un dels factors que influeix en aquest fet és que “la meva generació ho té més complicat per comprar una segona residència per estiuejar”. D’altra banda, Alzamora explica que no té per costum anar de viatge durant l’estiu perquè per Mallorca “s’està molt bé”.

Back To Top
×Close search
Search