skip to Main Content
Eterna Zona De Risc

Eterna zona de risc

Vivim a la Mediterrània. Tenim un temps eixut. Les primaveres semblen assecar-se. Els estius són de canícula. L’aigua de la mar s’encalenteix. L’evaporació és immensa. I tot el que puja ha de davallar. Que plogui tota aquesta aigua evaporada, ho vulguem o no, sembla un fet connatural a la nostra condició mediterrània. D’aquí vénen les riuades i les torrentades de final d’estiu o de principi de tardor. Aquesta setmana mateix hem estat en alerta taronja i vermella per perill de pluges torrencials. De moment, pel nostre redol, poca cosa. A la Tramuntana de l’illa, però, els infants de denou municipis no han començat el curs escolar el dia que estava previst. Al Marroc, fa setmanes que viuen inundacions per pluges fortes. A Sant Llorenç fa tan sols un any vivien un dels moments més tràgics de la història recent, amb un aiguat que va convertir el poble en un riu sense mesura que va entrar per dins cases i que va segar vides com mai cap altra torrentada havia passat per la vila de Salvador Galmés i Margalida Fullana. A Manacor, són molts encara els qui recorden amb claredat la torrentada del 1989. No s’endugué vides, però, al nostre municipi, però ho hauria pogut fer. El torrent es va desbordar. Envaí sense compassió cases i negocis i l’estampa dels dies posteriors, amb la gent d’aquella barriada assolada pel llot traient el gènere de les botigues amarat de llim, els records i els mobles i la roba de tota una vida tudats i condemnats a ser només memòria fútil, lluny de la materialitat… A poc a poc, amb esforç i tendresa, amb empenta i il·lusió, amb tenacitat i audàcia, les persones afectades per aquell desastre començaren a treure el cap i es reubicaren dins l’alegria de viure. Els negocis tornaren a prosperar, i els records pogueren tornar a tenir forma material. Es desvià el torrent. S’amplià el llit soterrat. S’endolciren i eixamplaren colzes fatídics dins el torrent. Però el torrent i l’aigua continuen passant per allà mateix. Caldria veure què passaria a Manacor si es tornàs a esdevenir una ploguda de les dimensions de les del 1989. Correria l’aigua pel torrent desviat? N’hi hauria prou amb el llit soterrat actual? Manacor, cau de torrents, de clima mediterrani, enclotat, i construït dins zona inundable, serà sempre zona de risc, per més que la caparrudesa humana continuï pensant que el seu enginy i la seva destresa poden vèncer la força de la natura. Mentrestant, a la Sala, un any més, torna la comèdia de l’oposició, en aquest cas el PP, de demanar com estan els torrents, que sempre estan malament. Seria tan senzill com convertir aquesta en una qüestió d’estat i que, governàs qui governàs, tengués esment que l’aigua pogués córrer a lloure pel seu curs natural…

Back To Top
×Close search
Search