skip to Main Content

Èxit de participació a la gran festa solidària “Amb els refugiats”

Dilluns passat era el dia de la gran festa solidària organitzada conjuntament pels dos instituts de Manacor a favor dels refugiats. Era un dia caloròs, en què era mal de fer romandre al sol, i així i tot hi havia un grup nombrós d’adolescents que aguantaven la calor així com podien per gaudir d’aprop dels espectacles musicals i artístics que amenitzaven la jornada.

Aquesta festa, organitzada amb molta il·lusió per alumnes i professors, era el colofó d’una campanya que han duit a terme al llarg d’aquest curs escolar els dos intituts.

Ens contà Selene Serrano, una alumna implicada, que la idea va sorgir de l’IES Manacor, al voltant del mes de gener, i que per sumar esforços la va fer extensiva a l’IES Mossèn Alcover, que s’hi va adherir de molt bona gana.

Els objectius de la campanya eren conscienciar la comunitat educativa i la ciutadania del drama dels refugiats, despertar la solidaritat envers aquestes persones que pateixen tant i recaptar doblers per a ajudar-los. Amb aquestes motivacions els nostres joves estudiants començaren a fer feina. Han estat nombroses les activitats que han duit a terme durant el curs: berenars solidaris, xerrades, exposicions, venta de camisetes, rodes de premsa… Activitats en les quals s’han implicat tant els alumnes com els professors, fins i tot els pares. De manera paral·lela a tot això han fet un parell de concursos: un de disseny, per a escollir les imatges de la camiseta i el cartell de la festa; i un altre de micrometratges, que, tot i ser un concurs anual que fa el departament de català de l’IES Mossèn Alcover, enguany ha tractat també el tema dels refugiats. Els dos concursos han deixat resultats d’una qualitat artística i una sensibilitat molt destacades.

Selene conta que la campanya ha estat un èxit, que molta de gent s’hi ha implicat i a més, destaca, han passat molt de gust. Vol agrair tots els col·laboradors que han tengut: l’Ajuntament de Manacor, el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, Caixa Colonya, Hiper Centro i els forns de Can Roca, Can Munar, Can Florit i Can Ribot.

El director de l’IES Mossèn Alcover, Antoni Gayà, diu que han recaptat 4.600 euros i que amb la festa solidària confien arribar als 5.000. Efectivament, tot un èxit, promogut i aconseguit per uns joves amb inquietuts, amb determinació i amb les ànsies intactes de lluitar pel món que voldrien tenir.

Aquest ambient de compromís i de ganes de fer coses va ser molt palpable el dilluns dematí a molts de racons del parc. Les poques ombres que hi havia, on s’hi havien ubicat les paradetes de menjar i beure, pareixien formiguers, plens de joves que anaven i venien en tot moment i de no tan joves que seien i fein tertúlia. Un altre indret que cridava l’atenció per la densitat de gent que hi havia era una tauleta una mica apartada del trui. Era la zona reservada pels tatuatges, on al·lotes magrebines fein dibuixos de henna a al·lotes mallorquines. “Què vols que et faci?” deia una de les tatuadores, “Vull una T i un 15”, probablement qualque amor de joventut s’amaga darrera aquests símbols indesxifrables pels lectors.

Però sens dubte, la zona amb més activitat i moviment era la de darrera l’escenari per on havien de desfilar al llarg de tot el matí tant els artistes convidats, com els artistes de la casa. Les actuacions dels alumnes dels dos intituts s’alternaven amb les intervencions de la Batucada Manafoc, els Glosadors de Mallorca, Alícia Olivares i Emma Finozzi, Tom Trovador i Miki Galmés entre d’altres.

El nombre d’espectadors que seien al sol per gaudir dels l’espectacles canviava amb cada actuació, a diferència de la temperatura, que es va mantenir elevada tot el matí. Tanta sort dels paraigües, sí, heu llegit bé, el paraigua és l’element central de la camiseta solidària, un paraigua cap per avall convertit en pastera i carregat de refugiats. A partir d’aquest dibuix, fet per Sara Muñoz, el paraigua es va integrar a la campanya com a símbol d’aixopluc. I el dia de la festa, els alumnes anaren a peu dels instituts al parc amb un paraigua perhom, que, finalment, es va convertir en parasol. Ja ho veis, si en pot tenir d’ utilitats o interpretacions un paraigua, només fa falta canviar la perspectiva per obtenir-ne una realitat diferent. Com en el drama dels refugiats.

Back To Top
×Close search
Search