skip to Main Content

“Les experiències viscudes per Guillem d’Efak a Manacor determinaren la seva manera de situar-se al món”

[pullquote] Manuel Produccions és una petita productora audiovisual barcelonina, que funciona des del 1993 que ara es vincula amb Manacor a través d’un documental sobre la vida i l’obra de Guillem d’Efak. En Parlam amb Marga Ninou, una de les seves responsables.
[/pullquote]

Com sorgeix la iniciativa d’elaborar un documental sobre Guillem d’Efak des del Principat? Què és el que us ha captivat de la seva figura?
L’any 2012 en Pep Tosar es va posar en contacte amb nosaltres per fer l’edició d’uns materials que necessitava per l’obra Tots aquests dois. Es va presentar a la nostra oficina amb un munt de fotografies en blanc i negre i amb algunes entrevistes que havia enregistrat a Mallorca. Vam començar a treballar junts i cada dia ens explicava alguna anècdota d’aquell personatge tant sorprenent. I la veritat és que ens va captivar, sobretot, la seva fidelitat a la vida. Era una persona inteligent, culta, tot i uns orígens tan humils, divertit, imaginatiu, amb una sensibilitat excepcional i tremendament vital… Una persona a qui ens hagués encantat conèixer. I la millor manera de conèixer una persona que ja no hi és o una realitat que t’és aliena, és fer-ne un documental. Aquesta feina t’obliga, si o si, a endinsar-te al màxim en qualsevol tema que et plantegis tractar. I treballar amb la figura d’en Guillem d’Efak ha estat un gran plaer…

En què es diferencia el documental de l’obra de Pep Tosar Tots aquests dois?
En Pep apareix en l’obra convertit en Guillem d’Efak. Parla com ell, canta com ell, recita la seva poesia i ens explica la seva vida en primera persona. En canvi en el documental, en Pep és un actor i dramaturg que s’endinsa en la vida d’un personatge per poder-ne escriure una obra de teatre i el va coneixent de mica en mica a partir del que els altres li expliquen d’ell. Durant aquest procés va mantenint converses amb en Guillem per preguntar-li tot allò que els altres no li poden respondre.

Considerau Guillem d’Efak un personatge oblidat? O mitificat? O té una mica de cada cosa?
Depèn d’on et situis… A Catalunya els qui el recorden són gent que el van viure només com a cantant i que en saben poc o res de la seva obra poètica, i molt poc de la seva vida personal. En canvi, a Mallorca, se li coneixen més les facetes artístiques i també les vitals però el que ens ha semblat és que, com que era una persona a qui agradava tant jugar a seduir i provocar situacions que facilment podien convertir-se en anècdotes, amb el temps s’ha anat creant al seu voltant tota una sèrie de llegendes que l’han acabat convertitnt, efectivament, en una mena de mite. Però és que la seva personalitat ho ha fet innevitable…

El documental ha servit de motivació per endinsar-vos en la investigació sobre la figura de D’Efak? En aquest sentit, aportau novetats o nous punts de vista sobre la seva biografia?
La veritat és que no… Hem intentat fer un recorregut per la seva vida amb l’objectiu que, quan acabis de veure el documental, tinguis la sensació que acabes de conèixer una persona de qui, fins aquest moment, no en sabies res i que, a més a més, t’ha semblat molt interessant. Hem procurat fer un retrat molt personal, molt humà.

Quina col·laboració heu tengut per part de la seva família i dels seus fills?
Ens han cedit el dret a utilitzar tot el material del que es podia disposar: fotos, poemes,… i la Mònica explica en el documental algunes de les vivències que van compartir.

Com estructurau el muntatge? Hi ha un fil conductor? Hi inseriu vídeos de Guillem d’Efak?
Hem fet servir d’excusa tot el recorregut per la biografia d’en Guillem que va fer el dramaturg i actor Pep Tosar quan va escriure el seu espectacle. El documental planteja converses entre tots dos establint un diàleg franc, de tu a tu, per conèixer i reflexionar plegats sobre la seva vida.

Quin pes heu detectat que tenia Manacor en l’imaginari D’Efakià? Es reflecteix aquest pes en el documental?
Possiblement això ho podria respondre millor algú que conegués molt profundament la seva obra poètica. De tota manera, pel que nosaltres hem pogut veure, la seva infantesa va marcar molt en Guillem… la familia, la vida rural, la natura, una societat classista,… totes les experiències que va viure a Manacor van determinar la seva manera de veure i situar-se en el món.

Com us heu finançat? Quin esperau que sigui el recorregut del documental a partir d’ara?
Obtenir finançament per fer documentals és força complicat… hem comptat amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, d’IB3, de l’ICEC, de la Fundació Carulla i, per sort, de les bodegues Ànima Negra. En el seu moment vam recórrer a l’Ajuntament de Manacor que, obviament, vam pensar que estarien molt interessats en participar-hi, i a diferents institucions i empreses balears, tant del Govern com privades, però no van tenir cap interés en el projecte. La veritat és que, a part que això ha fet endarrerir moltíssim tot el procés de producció, també ens ha fet molta pena… hem tingut la sensació que, sobretot a nivell institucional, en Guillem no té el reconeixement que es mereix… això ha estat francament trist, sobretot pel què fa a l’Ajuntament del seu poble…

Back To Top
×Close search
Search