skip to Main Content

“Exprés la meva veritat a través de la música”

[pullquote] Rafel Aguiló (Manacor, 1952) és compositor. Dia 1 de juny presentarà Cinema per a tres, un disc compost per ell i interpretat per Andreu Riera
[/pullquote]

Ens pots explicar una mica la teva trajectòria artística?
Vaig començar a l’edat de 12 anys, amb Joan Bibiloni, Tomeu Matamalas, vàrem fer un grup que es deia Los Lagartos, fèiem música pop i fins i tot començàrem a compondre qualque tema, això era a meitat dels anys 60; llavors, cadascú va agafar un rumb diferent. Jo havia començat com a bateria. Després, a principis del 70, em vaig dedicar a la música jazz, combinat amb estudis de piano i música clàssica, estudis d’harmonia, contrapunt… Vaig començar a compondre cosetes una mica més seriosament a finals del 70.

Quan comences a fer feina amb n’Andreu Riera?
Fa deu anys. L’encontre amb n’Andreu va començar arran que li vaig proposar si volia mirar unes peces que havia compost, a veure què li pareixien; la proposta li va agradar i vàrem pensar en fer el primer disc, que es titula Voramar. Aquest disc va quedar finalista als premis UFi de música, celebrats a Madrid, com a música i com a partitura. Paral·lelament, per poder gravar el projecte, em vaig retrobar amb en Joan Bibiloni, li vaig proposar si volia fer de productor. Ell i jo havíem compartit pis els anys 70, però havíem pres camins diferents. Ara, d’ençà que ens retrobàrem, no hem tornat a perdre el contacte. I igualment, aquest segon disc, Cinema per a tres, ha estat produït per en Joan i interpretat per n’Andreu.

Què hi ha de nou a Cinema per a tres respecte de Voramar?
Pot ser una continuació, se sembla al primer disc, està dins un estil de neoimpressionisme. També hi ha temes un poc més contemporanis, que ja tenen un estil dodecafònic. I també n’hi ha que tenen pinzellades d’harmonies jazzístiques.

Com crees la música?
Un tema ve d’una idea embrionària, a vegades ve per inspiració. Per exemple Voramar va ser més un disc d’inspiració, era mig romàntic. Diguem que per compondre em sol venir una idea i la desenvolup. No necessàriament he d’estar assegut al piano. La idea la puc tenir caminant, la madur dins el cap, i llavors la duc al piano.

Quina és la relació amb n’Andreu a l’hora de compondre? Ell hi fa observacions?
El tema no està tancat, jo estic sempre obert a suggeriments. És un marge petit, n’Andreu és fidel a la partitura, però sempre hi ha uns petits marges on l’intèrpret li dóna el seu caràcter, la seva personalitat. I la relació que hi ha entre nosaltres tres és d’una gran complicitat, potser amb una mirada ja ens entenem…

L’estat anímic, el moment vital influeixen en les teves peces?
Sí, la composició és una vàlvula d’escapament. Moltes composicions són vivències, experiències de la vida, meditacions, preguntes que et planteges…

I quin efecte creus que té sobre les persones que l’escolten?
Jo crec que és una música que arriba. Com a experiència amb el primer disc, les persones que em coneixen em diuen que aquesta música és com si fos jo, és una música molt personal, jo exprés la meva veritat i la gent ho sap, ho nota. És una música que neix de l’esperit.

Quan és la presentació? Com la plantejau?
L’estrena mundial serà dia primer de juny al Convent dels Dominics a les 20.30 de l’horabaixa, hi haurà venda del disc, i de les partitures, per si algú ho vol comprar… Pel que fa a com la plantejam, tot d’una jo volia parlar i explicar cada tema, com es va compondre, per què… Però després pensàrem que millor que no, perquè ens estendríem molt, i perquè la música tota sola ja parla.

Back To Top
×Close search
Search