skip to Main Content

“Va faltar voluntat de l’Ajuntament perquè l’equip pogués quedar a Manacor”

[pullquote] Miquel Jaume va néixer a Manacor l’any 1953. Actualment és el president del Palma Futsal, i també és expresident de l’Associació Esportiva Manacor i exentrenador de futbol sala
[/pullquote]

Quina vinculació té el Futsal Palma amb Manacor en l’actualitat?
T’explicaré una mica la història. Quan vàrem haver de sortir de Manacor, perquè el pavelló no reunia les condicions per jugar a Primera Divisió, i tenint en compte que l’experiència d’Inca no havia estat molt bona, vàrem anar a Palma. Allà primer jugàrem al Palma Arena, que era propietat del govern, llavors vàrem arribar a un acord amb l’Ajuntament, i anàrem a Son Moix. L’Ajuntament va demostrar molt d’interès, i per això quedàrem allà. Vàrem haver de canviar el nom de AE Manacor a Palma Futsal i vàrem haver de crear un club nou que és Associació Esportiva Llevant, amb gent que era la mateixa gent nostra, que ara duen el club de Manacor. Aquí tenim 17 equips federats i unes escoletes amb 70 o 80 al·lots de tres a sis anys.

Per què no vàreu poder quedar a Manacor, has parlat del camp que no reunia les condicions…
Exacte. No vàrem poder quedar per manca voluntat de l’Ajuntament. En un moment determinat hi havia previst fer una reforma, s’havia fet un avantprojecte, visites de tècnics… I al final va quedar en no res. D’aquesta reforma el Govern se’n feia càrrec d’una tercera part, el Consell d’una altra i l’Ajuntament se n’havia de fer càrrec de l’altra tercera. Va faltar voluntat política, gràcies a déu. Ho dic ara així, perquè la projecció del Club ha estat molt diferent de la que hagués estat.

En quin sentit hauria estat diferent?
Indiscutiblement, un projecte de l’envergadura que té el Club avui, difícilment l’hagués pogut tenir lloc a Manacor. Perquè ho vegis: ara feim una segona part de la campanya d’abonats i en tenim 2.800; i tenim una mitja de 2.000 persones a cada partit, i en partits importants omplim, 4.000 persones. El pavelló de Manacor tenia 800 places.
El creixement del club ha estat molt gros. Perquè tenim 4 clubs vinculats, una cinquantena d’equips federats, vol dir 600 al·lots i 4 escoletes de futbol sala i això s’ha aconseguit amb molt poc temps. A nivell de patrocinis tenim 54 empreses col·laboradores, directes, a diferents nivells, això ens permet poder estar aquí on estam.

Quin és el pressupost del club? I com se subvenciona?
Aproximadament, 550.000 euros. A través de patrocinis, quotes dels abonats, entrades, merchandising, intentam utilitzar tots els recursos que podem. Ajudes institucionals en tenim poques, no arriben ni al 20%.
És un pressupost baix, tenint en compte el problema de la insularitat i el poc recolzament institucional respecte d’altres comunitats autònomes que donen molt més suport a l’esport d’elit. Hem de competir amb 8 o 10 clubs que tenen més pressupost que nosaltres, i alguns que el multipliquen per 10, com pot ser el cas del Barcelona, de l’Interviu…

Quants d’anys fa que estau a Primera Divisió? Podríem dir que ja hi estau consolidats?
Aquesta és la setena temporada, la sisena consecutiva. Jo crec que sí, fa cinc anys que ens classificam per la Copa d’Espanya, que la juguen els 8 primers, hem jugat el play off pel títol.. Però la competència és molt forta i ens podem dormir. L’objectiu que tenim, que és el que hem complit fins ara, és estar entre el 4t i el 6è lloc.

Enguany hi va haver un canvi d’entrenador, com va ser això?
Vàrem iniciar un projecte esportiu nou, amb en Vadillo, que havia estat el capità de l’equip. Estam contents de l’anterior, en Juanito, vàrem fer tres anys bons, però consideràvem que havíem de canviar i fer un projecte més a llarg termini. Això va dur la renovació d’una sèrie de jugadors també. Ara estam al punt de consolidar aquest nou projecte i seguir creixent.

Quins són els objectius que teniu de cara al futur?
En la part esportiva, com et comentava abans, sabem que és molt difícil superar els tres grossos, però la nostra idea és a qualque torneig arribar a la final, com vàrem fer a la Copa del Rei, en la qual vàrem desplaçar més de 1000 persones.
Però no només ens fixam en l’àrea esportiva, també treballam la part social, tant a nivell d’esport de base com amb accions concretes de visites a col·legis. Feim entre 4 i 6 visites al mes a escoles de tot Mallorca, que fan els jugadors i els tècnics. A banda d’això feim accions solidàries sovint.
Una consultora de mitjans de comunicació, Kantar Media, que treballa per la lliga professional, ha xifrat el nostre retorn mediàtic en més de 8 milions d’euros. El nom del Palma Futsal va arribar a més de 400 milions de persones, a traves de televisió, radio, etc…Ja que els partits es fan a més de 40 països, per Teledeporte i Eurosport. El nom de Palma Futsal ja és una marca important.

Com està confeccionada la plantilla? Quina filosofia teniu?
Dins l’esport professional has de ser competitiu. Nosaltres tenim un gran director esportiu que treballa molt en la recerca i prospecció esportiva. Tenim meitat estrangers i meitat espanyols. Són tretze jugadors professionals i ara en vénen dos més, un brasiler i un argentí.
Llavors, el nostre objectiu amb el pas del temps, és tenir un altre equip semiprofessional a Segona Divisió, que estigui format per joves d’entre 18 i 22 anys, i amb un 80% de jugadors d’aquí, que pugui ser el trampolí cap al primer equip. Hi ha un parell de jugadors, en Pope que és manacorí, Això du el seu temps, però és treball amb la base, i creim que en 4 o 5 anys podríem aconseguir tenir el 50% de jugadors d’aquí, perquè hi ha molt bona sembra.
Ara mateix hi ha en Pope, que és manacorí, que està cedit al Burela però amb possibilitats l’any que ve d’incorporar-se aquí.
Vols afegir alguna cosa més?
Voldria remarcar que a jo particularment em va saber greu haver de canviar el club a Palma, però no va quedar més remei. I també voldria dir que avui no és un projecte local, hi ha gent de tota Mallorca, o Balears, tenim molts d’abonats, i molta de gent que treballa per projecte: Jesús Illán, Cati Matamals, Merce Rosselló, Toni Riera… Dins el projecte global volem que s’integrin tant el màxim de professionals com el màxim de nins. El creixement ha estat bestial, però això és a força de fer molta de feina.

Back To Top
×Close search
Search