skip to Main Content

“Les famílies monoparentals fins ara hem estat invisibles”

[pullquote] Margalida Riera (Manacor, 1977), mestra manacorina de formació i funcionària és la vicepresidenta de Famílies Monoparentals de les Balears
[/pullquote]Com neix i qui sou l’associació de Famílies Monoparentals de Balears?

Ens coneixíem unes quantes mares que teníem fills totes soles i férem un grup de whatsapp. L’octubre de 2016 férem una primera reunió i l’abril del 2017 començàrem a redactar els estatuts. Som una vuitantena de socis, quasi totes dones. Només hi ha tres homes.

I per què naixeu?
Ara per primera vegada amb la Llei de famílies es defineix el terme monoparental. Una família monoparental s’esdevé quan una persona progenitora fa front a la càrrega familiar de manera no compartida.

Com s’arriba a ser família monoparental?
En molts de casos per voluntat pròpia, però també pot passar perquè l’altre progenitor se’n despreocupi.

Què demanau?
Se’ns ha de reconèixer com una entitat de dret. No estàvem reconegudes ni amb un nom. Voldríem tenir un carnet de família monoparental. No ens volem comparar amb les famílies nombroses, perquè ells tenen unes necessitats i nosaltres unes altres, però sí disposar d’alguns avantatges pel fet de ser monoparentals. Per exemple, les famílies nombroses a l’hora d’escolaritzar tenen un punt. Nosaltres cap. A més, s’ha de tenir en compte que som famílies molt petites, tenim molt poques mans… I els nins no han de patir pel fet de pertànyer a una família monoparental.

El paper dels padrins deu ser fonamental.
Sí. Quan hem decidit ser mares, gairebé totes, hem demanat a les famílies si ens ajudarien. Sense una ajuda familiar és molt difícil tirar endavant una família. Hem demanat als padrins si ens ajudarien.

La decisió és mesurada però la preneu perquè pensau que hi podreu fer front.
Sí. Però la gent es pensa que tenim molts de doblers i que ho hem decidit perquè estam molt bé econòmicament. No anam sobrats econòmicament.

Com es du la conciliació laboral i familiar?
Per a nosaltres no existeix, és una utopia. Per exemple, ens fa ràbia que pel fet de no estar casats, amb dos infants no siguem família nombrosa, en canvi un vidu sí. I encara més: Els pares d’un infant de família no monoparental disposen de 16 setmanes, més quatre, més una de permisos, un total de 21 sense haver d’anar a l’escoleta. Les de família monoparental, només de 16.

Els infants reclamen la figura del pare o de la mare que els falta?
Fins ara no coneixem cap problema en aquest sentit. Tenen més problema la gent de fora de la família, que no nosaltres mateixos. Avui hi ha molts de tipus de família. Separats, dos pares, dues mares… i això no ha de suposar cap problema.

Com ho poden fer per entrar en contacte amb vosaltres altres famílies monoparentals?
Tenim una web en construcció: www.famoib.org, i una adreça electrònica de contacte: info@famoib.org. A més, també som presents a Facebook i Twitter.

A Palma hi ha més avantatges?
Qualcun, però també els perden. Tenien un noranta per cent de descompte a l’Institut Municipal de l’Esport. Ara han passat a un quinze. Aquí a la Part Forana no hi ha res. Som invisibles, i de fet, com t’he dit, fins ara no existíem, no estàvem definides.

Pot canviar la situació. Hi ha famílies que deixin de ser monoparentals?
No en coneixem cap cas. Només canviaria si una nova parella adoptàs els infants. Nosaltres no estam tancades a res, però estamb molt bé a ca nostra, amb els al·lots, i tenim una vida plena. A més, tampoc tenim vint anys.

Back To Top
×Close search
Search