skip to Main Content
“Feim Bunyols Per Mantenir La Tradició Viva”

“Feim bunyols per mantenir la tradició viva”

Aina Maria i Maria Irene són bunyoleres. Pertanyen a la confraria de Sant Pau i venen bunyols a una paradeta que tenen davant l’estació del tren

 

Quin temps fa que feis bunyols?
Bufff! Deu fer més de trenta anys, són tants que ja no et podem dir el compte exacte; però sí, més o manco fa una trentena d’anys, o més.

Qui sou que estau a aquesta paradeta? Quants sou?
Som molts, perquè nosaltres pertanyem a la confraria de Sant Pau, ho feim per la confraria i tothom col·labora, un dia som més i altres som més pocs.

Quan us hi posau?
Normalment començam el dia de la fira de setembre, per fer poble; llavors ens aturam i ens hi tornam a posar per l’octubre. En feim devers un mes.

I en quin horari teniu obert?
Ens hi posam devers les cinc i mitja o a les sis, i hi som un parell d’horetes, fins a les vuit o les vuit i mitja.

Cada dia?
Normalment cada dia, sí; però si un dia tenim qualque cosa, botam; tampoc no fa res.

Ens voleu donar la vostra recepta?
Sí. És molt antiga: patata, monei, farina, aigua i llevadura.

Pastau aquí o ja duis la pasta feta?
Ho feim tot aquí. A ca nostra ja no en tornam a fer de tot l’any!

D’on heu après la recepta?
Jo l’he apresa de ma mare, i ella de sa mare, i supòs que la padrina també en va aprendre de sa mare. I d’això ja fa molta estona, pensa que ma mare ara tendria 97 anys.

Sou germanes vosaltres dues?
No, som cunyades. Els homes són germans.

En aquests trenta anys, com ha canviat la venda? Abans se’n venien més que ara o al revés?
És que depèn molt de l’any, depèn de la gent com li pega. I llavors, un capvespre en vens molts i un altre quasi has de tirar la pasta… Podem dir que els anys de la crisi se’n venien més pocs i ara s’ha recuperat una mica.

A quin preu veneu els bunyols?
A 14 euros.

Això és una afició? Teniu una altra feina a banda d’això?
Sí, tenim una altra feina. Això és un hobby per nosaltres.

I perquè us agrada? Per què ho feis?
Bàsicament ho feim per no perdre la tradició. Ens agrada molt la bulla, la festa. Nosaltres ens cantam les serenates, ens comanam bunyols per nosaltres mateixes… Si perdem la identitat, ho perdem tot. Malauradament no sabem si darrere nosaltres hi haurà qualque joveneta que en vulgui seguir fent.

Back To Top
×Close search
Search