skip to Main Content

Folk Souvenir: deconstrucció del mapa sonor de la nostra essència

Es diu que els bons poemes necessiten descansar, reposar, i tornar-hi, a la fi, per fer-los créixer. Si fa no fa és la tasca que han fet els components de la banda que liderada per Joana Gomila han duit a terme el projecte de Folk Souvenir, fructificat en disc presentat aquest cap de setmana passat a Manacor.

Joana Gomila ha demostrat durant la seva llarga (per precoç, no per vella) carrera musical que és capaç d’abordar una varietat de registres important. En el cas de Folk Souvenir, Gomila ha indagat el registre popular tot allunyant-lo d’una etiqueta que molt sovint no li convé, la de tradicional. La cantant manacorina parla (les canta) de les cançons del poble, de les seves, de les que formen part de l’imaginari col·lectiu, i del seu més personal. Per això, sí, en el disc, i en el concert, hi trobam les cançons rescatades per l’investigador Allan Lomax, però també una versió d’Antònia Font, perquè tot plegat forma part del que s’anomena, estrictament, la cançó popular, que és la que coneix el poble.

En el concert, amb posada escena sòbria, però plena d’intenció, Gomila ens mena al passat, amb l’audició de cintes de casset, per transitar bellament cap al present, on s’esdevé la deconstrucció de cadascuna de les peces, una deconstrucció visceral, a estones frenètica, àdhuc histriònica, però també tendríssima, sensual, amorosa i, sobretot, emocional. Tots els viatges a l’essència passen pel pont inevitable de les emocions. I així va ser diumenge passat també en el concert que va tenir lloc al Teatre de Manacor. Les cançons caminaven entre les cadires, les melodies suraven enmig de la boira teatral, els llums ballaven aparentment sense compàs, no hi havia mamballetes entre cançó i cançó perquè Folk Souvenir es presentava com una simfonia d’emocions que ens corprenia de forma molt inconscient, ens rosegava per dedins, ens gratava l’animeta de forma imperceptible.

Al final, la inesperada participació de Maribel Servera i Mateu Matas, Xurí, va ser la gota, mai més ben dit, que va fer vessar el tassó de la llàgrima.

Folk Souvenir va ser, ha estat, és, una reivindicació de la naturalitat de la cançó popular. Una necessària revisió fins als nostres dies d’un mapa sonor que sempre ens ha acompanyat i que gràcies a la constatació de Joana Gomila, Laia Vallès, Alex Reviriego, Arnau Obiols i Santi Careta, continuarà fent-ho.

Back To Top
×Close search
Search