skip to Main Content

Folk Souvenir tanca un cicle

joana-gomila

Què pensaria Alan Lomax d’una mallorquina que usa el seu material per compondre nova música? Ell va enregistrar molts de cantaires de l’illa durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX. La mirada d’aquest americà criat a Texas sobre la nostra cultura ha rebut, seixanta anys després, una resposta. Joana Gomila, amb Folk Souvenir, s’ha permès  tancar un cicle: canta i compon des dels bocinets recollits per Lomax, també de les espires del treball de Tramudança, Margalida Fullana i altres.

Divendres 11 a les 21h al Mar i Terra de Palma, i diumenge a les 19h al Teatre de Manacor Folk Souvenir es presentarà a Mallorca. Aquest CD és el resultat d’un grapat d’anys de treball, fins a tres projectes diferents, que han fet reflexionar (i molt) a Joana Gomila.

…”Des de la Fundació Pare Ginard arribà l’encàrrec d’un concert, donant-nos total llibertat. Havia de tenir, això sí, relació amb el Cançoner de Mallorca.  Me vaig haver de seure.  I vaig pensar, per què cantar aquest repertori damunt un escenari?

Paral·lelament vaig llegir el pròleg del cançoner del Pare Ginard… ell parla de la seva recerca.  Vaig al·lucinar, per la manera d’escriure que tenia de la feina que havia fet, explicant  les relacions amb la gent, ell contava que moltes vegades deien “clar que sé la cançó!”, però després no les sortia.  Ell no va recollir les melodies, sols el text, i em vaig trobar amb un buit. I aquí vaig recordar que jo coneixia l’arxiu d’Alan Lomax. I també el de Tramudança, un doble CD”

Aquest va ser un dels punts que va fer reflexionar Joana. Què havia passat perquè aquesta música acabés apagant-se? Ella era ben conscient que la riquesa dels arxius de Lomax (tota una manera de cantar) i el treball recollit per Tramudança ja eren història.

“En aquell moment vaig pensar que els referents han canviat, s’han introduït noves maneres de fer música, la ràdio va ser una d’elles. La manera de cantar de les tonades de Mallorca està totalment relacionada amb el nord d’Àfrica,  però el flamenc, el que sonava per la ràdio les coples, també tingueren molt a veure amb el canvi que es produí…”

I aquí començà un segon projecte, aquest ja més elaborat i amb una part de treball de creació-composició. Joana, amb Laia Vallès al piano, cercaren cassetes antics i elaboraren una performance amb textos del Pare Ginard al bell mig.  Els cassetes proporcionaven un acompanyament que anava pujant de to, fins a crear una cacofonia. “No vaig quedar satisfeta, i vaig tenir claríssim que jo no tenia res a fer amb la música popular”.

El que va insistir per tornar a fer el muntatge va ser Tomeu Amengual, del Teatre de Manacor. I Joana es plantejà donar una volta més. Crearen una banda, i decidiren cantar les cançons des d’una vessant més creativa. Aquest concert fou, per ella, un projecte acabat: Folk Souvenir unia dues paraules estrangeres i els donava un nou significat. Aquí va marxar a Brasil durant un any.

“Me’n vaig anar, i allà vaig al·lucinar amb la música, sobretot la música popular i com per a ells és una cosa viva, no un reducte que hagin de recuperar.  En el dia a dia de Sao Paulo, que és el Nova York del Sud,  la música hi és present. I música feta amb instruments tradicionals, que podríem dir com el ball de bot.  I també músics que feien música creativa des de la música popular, i, fins i tot, el que noltros deim clàssica, encara que ells diuen erudita.  Allà no hi ha complexos, tot està molt més mesclat. A Brasil vaig pensar molt en Folk Souvenir, vaig pensar que ho havia de recuperar d’alguna manera”.

A la tornada, havia de fer el  projecte de fi de carrera, encara es va resistir a tornar a Folk Souvenir. Però una sèrie de circumstàncies feren el seu camí. Folk Souvenir sempre s’ha connectat amb el moment vital de Joana Gomila, i ara era el moment de la música amb improvisació, el jazz, altres… Joana ho va enfocar des de l’experimentació sonora, des de l’improvisació.

I aquí tornen els samplers d’Alan Lomax, de la seva padrina, de Tramudança, generant un paisatge sonor que simbolitza la Mallorca de Joana. Així va crear el concert de fi de grau i tres concerts a Mallorca. Va pensar que ja havia arribat el final d’etapa. Però Jaume Manresa (Antònia Font) havia assistit al concert de Porto Cristo, i li va proposar fer “Medea” a Madrid. I a partir d’aquest coneixement mutu, Jaume va voler fer Folk Souvenir. Ara els músics canviaren.

“ … vaig decidir fer canvis dins el grup, retocant alguns músics i la proposta. Llavors vaig conèixer a Santi Careta, un guitarrista, i vaig pensar en ell. També començà Arnau Obiols, un al·lot de la Seu d’Urgell molt ficat dins les músiques improvisades però també amb les músiques tradicionals del Pirineu”.

Així i tot, un CD és un tema també econòmic. Jaume Manresa es va oferir com a productor, i amb una beca de l’OSIC (per a la creació artística), Joana va aprofitar per financiar aquest projecte, també amb diners personals. Però sempre ha cuidat dels músics que treballen amb ella, i així va muntar un stage a Mallorca.

“…com que havíem de fer música a Mallorca vaig pensar que els havia de fer entendre d’on prové això. I vaig convidar els músics i glosadors d’aquí: Miquelina Lladó, Mateu Xurí, Maribel, Alicia Olivares… Després férem un assaig obert a la fusteria de Catalina Julve i va venir Madò Margalida… per mi va ser molt important això, un assemblatge del projecte, alguna cosa es va connectar, no fèiem solament arqueologia. No tenim complexos, perquè no pretenem res: no vull fer jazz amb música popular.  Hi ha propostes més concretes, altres més amples, i la música sorgeix.  Aquesta trobada va ser molt important per noltros, com a grup.”

Després Joana va trobar Joan Cabot, de Bubota, una discogràfica fonamental per a les músiques urbanes de Palma. Ell, finalment, ha estat el que ha posat el segell i els retocs finals a la producció.

Què en pensaria, Alan Lomax, de la mirada de Joana?

Back To Top
×Close search
Search