skip to Main Content

La font del Barracar, ferida i acorralada

Barreres d’obra, material de construcció, escombraries, palets, un urinari i, en determinades estones, furgonetes aparcades damunt l’empedrat. Aquesta és la decoració que té la placeta del carrer del Barracar de fa un parell mesos; concretament d’ençà que s’iniciaren les obres de canalització dels carrers del voltant. Sabem que les obres sempre generen una sèrie de mol·lèsties als ciutadans, tals com renous i brutor; i sabem també que aquest és el preu que hem de pagar temporalment els ciutadans per poder tenir els carrers en bones condicions i disposar dels serveis que ens pertoquen.

El problema d’aquest cas concret és que l’espai que ha escollit l’empresa constructora per deixar els seus estris i materials pareix que no és el més indicat. La plaça, petitona i arrecerada, està pràcticament tota ocupada i inhabilitada; i per afegitó, al seu bell mig s’hi troba la Font des Barracar, que pareix que ha sortit perjudicada de l’ocupació. Recordem que la font pública data de l’any 1919, que va ser restaurada el 2002 i protegida el 2012. En el ple de l’Ajuntament de dia 12 de juny, Miquel Oliver, de Més-Esquerra, va fer una pregunta al respecte a l’equip de govern i va denunciar que a la font hi havia una sèrie de fregades, suposadament fetes per màquines de l’empresa constructora. També va demanar si era possible habilitar un altre espai més adequat per deixar-hi els materials el temps que durassin les obres.

Ens hem posat en contacte amb Bel Febrer, regidora d’urbanisme, i Magdalena Sales, tècnica de patrimoni, perquè ens donassin la seva versió dels fets.

Bel Febrer admet que l’empresa no ha obrat de la manera més idònia i comparteix que l’espai no era el més indicat. Respecte la font, diu que posseeix unes fotografies de l’estiu passat que mostren que ja tenia desperfectes, però que així i tot és possible que ara els operaris de Melchor Mascaró no hagin tengut l’esment necessari en les seves maniobres i hagin provocat desperfectes nous. Respecte el canvi d’ubicació, diu que és difícil, tot i que ho valorarà d’acord amb el tècnic i l’empresa, en funció de la previsió de temps que hagin de durar les obres. Si només queda una setmana de feina, argumenta, no val la pena ocupar i embrutar un altre espai. Sigui com sigui, diu que l’empresa s’ha compromès a restaurar els danys i l’entorn de la plaça una vegada acabades les obres. Magdalena Sales, per la seva banda, ha volgut treure’n la part positiva i destacar que a partir d’aquesta situació es posarà en marxa la rehabilitació de la zona.

Celebram que l’empresa es faci càrrec de les despeses de restauració, però consideram que els desperfectes ja no s’haurien d’haver produït mai. Desitjam a la vegada que l’escena no s’allargui tot els mesos d’estiu, en què pareix que el temps s’alenteix, el poble es buida i les feines no reten, perquè la imatge que transmet és de deixadesa i de manca de respecte i d’estima als nostres valors arquitectònics.

Back To Top
×Close search
Search