skip to Main Content

Francesca Mas: “La lluita de les dimònies es guanyarà perquè la cultura popular és una cosa viva”

L’advocada Francesca Mas és la presidenta del Lobby de Dones i presideix també el Consell Social de la Universitat de les Illes Balears. Aquesta setmana ha transcendit que serà distingida pel Consell de Mallorca amb la Medalla d’Honor i Gratitud, una distinció que també rebrà, a títol pòstum l’artista manacorí Joan Riera Ferrari.

Com has rebut aquesta distinció?
M’ha sorprès perquè fa molt poc que al Lobby de Dones, el Govern balear ja ens havia donat el Ramon Llull. Jo som bastant contrària a les medalles i a segons quin tipus de reconeixement. La lluita feminista és una lluita col·lectiva i és ple de dones anònimes i discretes que no surten. Només pel fet de sortir als mitjans, algunes ja jugam amb avantatge. De totes maneres, ho rep amb gratitud perquè sé que també al Consell hi ha dones que participen del feminisme i que saben que s’ha de donar visibilitat a les dones. Repetesc, és un reconeixment que faig extensiu al a totes les dones que lluitam per la igualtat, tot i que veig que ha vengut massa espès amb el del Govern.

Parles de visibilitat. És aquest el gran cavall de batalla… però n’hi ha més.
No apareixem ni quan toca, ni tot el que toca ni amb l’espai que toca. Però la batalla més important és que no hi hagi discriminació pel fet de ser dona. Només per ser dona tens més cartes per ser pobra, perquè et maltractin, perquè t’humiliïn, perquè et tractin com un objecte i no com una persona… El moviment feminista és un moviment que vol afectar tota la societat en general. El repte és rompre la banda de desigualtat, que ha augmentat amb la crisi neoliberal

Hi ha indicadors que diuen que hem anat a pitjor, amb aquesta crisi?
Sí. Amb l’excusa de la crisi s’han rebaixat molt les partides de polítiques públiques per la igualtat. I els grans aliats de les persones més vulnerables són les polítiques públiques. Hi ha hagut una reducció dràstica en prevenció i sensiblització. Les denúncies han minvat per la falta de confiança de les dones. Moltes al·lotes joves pateixen violència, que no ha davallat en absolut. També ha crescut la pobresa, hi ha més feina, però més precària, i com que cotitzes menys, ets més pobra quan estàs malalta o quan ets vella. La pobresa infantil també ha augmentat. I ha crescut la violència simbòlica contra les dones, en la publicitat, en les cançons, en les telesèries… amb un abús de la cossificació de la dona.

Quina administració se n’ha de cuidar de tot això? Quina és més efectiva?
La més efectiva és la local. Amb la crisi, però, moltes competències foren llevades als ajuntaments, i una va ser la d’igualtat. moltes competències llevades als ajuntaments, una va ser la d’igualtat. Ara bé, l’Ajuntament pot fer el que vol i troba, ningú t’ho prohibeix encara que no tenguis la competència directa. Amb el pacte estatal contra la violència es tornarà aquesta competència. I és molt clar que qui pot prevenir més és l’Ajuntament, que és el que coneix més la realitat. Aquí tenim una Llei d’igualtat que ara es desenvolupa i hi ha una sensibilitat important, com ho demostra la gran manifestació del dia 8… Aquesta inèrcia s’ha d’aprofitar perquè la societat civil participa d’aquestes reivindicacions, les prioritats hauran de canviar…

Però la manifestació no pot ser cosa d’un dia. Hi haurà d’haver més mobilitzacions que remoguin consciències. O només serà un pic cada any?
La manifestació ha estat una cosa bastant única. No fa gaire consideràvem que mil o dues mil persones en una manifestació ja eren un èxit. S’havia preparat molt i ha brollat com ho fan els albellons després d’una bona pluja. Hi participaren moltes dones que mai s’autodefineixen com a feministes. Tot plegat fa pensar que la igualtat haurà de ser dins l’agenda política de tots els partits polítics i de tots els governs. S’haurà de trabucar tota la visió pressupostària… perquè tothom estigui més bé: criatures, dones pobres, gent gran, perquè el sistema els va trepitjant. I el valor important del feminisme són les persones. El feminisme és un moviment de carrer. He tornat a veure i sentir paraules que tampoc no se sentien, com ara ‘antipatriarcal’ o ‘anticapistalisme’.

Hi ha el risc que el discurs feminista s’assumeixi com un element més d’allò que coneixem com a “políticament correcte”.
La dreta s’apropia de les paraules que han estat revolucionàries. Rajoy, després d’haver dit que no hi havia diferències salarials va sortir amb el llaç lila. No hi pot haver més cinisme. Ho veim a tot Europa, els discursos de l’esquerra són assimiliats per la dreta. Però no em fa passar gaire pena: sempre hi ha uns reductes radicals que no pacten. El feminisme no podrà ser mai un moviment integrat pel sistema, perquè si no hi ha una situació justa, les dones es molestaran i s’indignaran.

És un tòpic pensar que el masclisme és més agressiu als països de la Mediterrània?
El masclisme es dóna pertot. és cert que hi ha certes pràctiques culturals més assentades a un lloc que a un altre. Però baldament parlem de països rics, les dones no serem mai tractades igual. Si ets dona, sempre tens més possibilitats de patir coses dolentes. D’altra banda, a Europa és una vergonya la qüestió dels refugiats. En un lloc de conflicte la dona pateix per la seva lliberttat sexual, i això no surt enlloc.

El que sí que surt és la dificultat de les dones per participar a les festes populars.
Les dones som molt caparrudes. És tan bo de veure que és una situació injusta que no fa falta fer-ne cap anàlisi. Si seguim el camí de progrés cap a la llibertat arribarem a veure una participació igualitària…

A Manacor hi ha bones paraules per part del Patronat, però les Dimònies ballen a part.
M’agrada molt el grup de dones que ho ha impulsat. Són atrevides i fan camí per fer osmosi i penetrar pertot. La lluita es guanyarà perquè la cultura popular és una cosa viva.

No hem parlat de prostitució. Potser el secret és atacar per la banda dels usuaris…
En el Lobby som abolicionistes, tot i que sabem que hi ha altres corrents del feminisme que no ho veuen així. Si es va poder superar l’esclavitud, també s’ha de poder superar la prostitució. I això es pot aconseguir desprestigiant aquest concepte de sexualitat. És un fracàs un home que fa això.

Vols afegir res més?
Sí. M’agrada tot el que passa des de l’any 2008 amb la crisi. Hi ha moltes dones amb empenta, hi ha un relleu generacional que no es veu en altres àmbits. El feminisme està tocant allà on toca.

Antoni Riera

Back To Top
×Close search
Search