skip to Main Content
Fumar

Fumar

És eminentment social. Permès. Tolerat. Legal. El fum del tabac es veu arreu als carrers quan sortim pel portal de casa. Aquesta pot ser la visió simple d’una persona no fumadora. Però quan el fum i la nicotina s’instal·len en l’hàbit diari i esdevenen addicció, aleshores el tabac entra també a les cases. Les conseqüències sanitàries són gairebé infinites. Començant pel càncer de pulmó i acabant per les malalties coronàries, a més de tantes d’altres afeccions respiratòries, el tabac és un dels factors que més empitjoren la salut de les societats modernes. Associat sovint al consum d’alcohol i a la disbauxa, el tabac acaba convertint-se en una addicció diària i rutinària que destrossa la salut del qui el consumeix i també dels qui passivament n’inhalen el fum.

Massa interessos econòmics i massa doblers en joc hi ha perquè els governs europeus actuïn de forma decidida i contundent a prevenir aquesta xacra tan moderna com mortal. El tabac és legal i du, a més, associats, hàbits socials difícils de combatre. L’estat del benestar ha de destinar quantitats milionàries a pal·liar els efectes del tabac sobre la salut de la gent. Potser és per aquí que es poden comprendre els enormes gravàmens que aplica sobre el consum de tabac. Però se’n poden fer altres lectures, com els sucosos ingressos que suposa.

En qualsevol cas, el plaer de fumar, si se’n pot dir així, acaba massa sovint convertit en tortura. La feina de prevenció i conscienciació de la població mai serà suficient i l’esforç de l’administració no sembla fet gairebé mai amb convicció. El combat a l’incompliment de la normativa ha d’anar associat també a aquesta prevenció. I quan és l’estat o l’administració el qui no compleix la normativa, que ha de comparèixer la societat civil, que sempre s’ha d’avançar a les propostes polítiques i proposar mesures valents i contundents per combatre aquesta xacra, tan cara en doblers, tan cara en salut, tan cara en vides.

Back To Top
×Close search
Search