skip to Main Content

“A la gent major l’has d’atendre amb amor”

[pullquote] Elsi Leal va néixer l’any 1953 a Palmira Valle, un poble de Colòmbia, fa dotze anys que viu a Espanya i fa feina de cuidadora de gent major
[/pullquote]

Què ha de tenir una bona cuidadora?

El més important és que sigui una feina que t’agrada, això no pot ser una feina que facis per doblers, si no t’agrada, no ho pots fer. Perquè la gent major necessita amor, quan arribes a major moltes vegades et falta amor, i tu li has de donar. Si la feina no t’agrada, acumules ràbia, i no pots atendre amb ràbia, has d’atendre amb amor.

Quants anys fa que et dediques a cuidar gent major?
Jo ara fa dotze anys que som a Espanya i tot aquest temps he cuidat gent major, he estat amb un parell. Ara fa dos anys que estic amb una i amb l’anterior i vaig estar quatre anys.

Havies estudiat?
Jo al meu país havia fet fins a batxiller. A Costa Rica vaig fer un curs de geriatria.

Com és la teva feina de cada dia? Quines tasques fas?
Jo allà on estic ara faig de tot, faig la neteja de la casa, faig el dinar, m’encarreg de totes aquestes feines del dia a dia, a més de cuidar la padrina. Ho organitz tot, ens colgam devers les dotze, quan ella acaba de veure la televisió. Bé, moltes vegades també jugam a cartes, parxís, dòmino… Perquè t’has d’entretenir amb elles, les has de motivar, i conversam també, moltes vegades.

Com és el teu horari de feina?
Jo som interna total, surt dues horetes cada dia, més un dia que surt de les onze a les set.

Has tengut qualque vegada qualcú que fos totalment dependent?
Sí, qualque vegada n’he tengut. Gent que està al llit… Aleshores l’has de vestir, pentinar, posar colònia, que estigui neta. Això és important.

I casos difícils, per qualque motiu, n’has tengut?
En general, no. Però, per exemple, et puc parlar d’un cas d’una persona que tenia alzheimer, i s’aixecava en sa nit, volia sortir, jo havia de cridar a la família… En aquests casos has de tenir molta paciència.

Has cuidat homes, també?
Sí, també. A vegades són un poc morbosos, i els has de xerrar seriosament: “Jo venc per fer feina”. A l’hora de la dutxa els dic: “Gira’t i no et giris fins que t’ho digui.” Si els parles clar, ja està. Però una vegada en vaig tenir un de tremend, i vaig arribar a deixar la feina.

I has viscut qualque vegada la mort de la persona que cuidaves? Com ho vius, això?
Per sort, jo pràcticament no ho he hagut de viure. Només una vegada. És dur, perquè tu arribes a estimar a aquesta persona, així com ella a tu.

El vincle emocional es crea per les dues bandes, entenc…
Sí, si tu saps dur bé la persona, i el tracte és el que toca, la persona et respon de la mateixa manera. Si ets afectuosa, la mimes, l’acaricies… l’estima hi és per les dues bandes.

Hi ha gent que opta per tenir una cuidadora i d’altres per les residències, creus que és per un motiu econòmic?
No crec que sigui un tema econòmic. Avui en dia, per desgràcia, a vegades pareix que els vells destorben.

Vols afegir qualque cosa?
Sí, que fer la feina ben feta és la manera de conservar-la. Esser responsable, seriosa. Això és el que jo procur i per això he pogut conservar sempre la feina molt de temps.

Back To Top
Search