skip to Main Content

Govern balear i Generalitat posen les bases per exhumar els cossos enterrats al litoral de sa Coma i la Punta de n’Amer

“Amb complicitat, acompanyament i determinació acollim la voluntat del Govern Balear de respondre a demandes que es fan des de fa moltsd’anys i que s’han volgut ignorar i amagar institucionalment”. Així de contundent i col·laboratiu es mostrava el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, en la visita institucional que va fer a la costa llorencina convidat per la Conselleria de Transparència que comanda Fanny Tur.

Romeva va afegir el propòsit de “treure de la desmemòria de les institucions aquest drama històric que afecta molta gent catalana i que afecta directament la dignitat de les persones. Som conscients que això arriba tard, però arriba”.

El conseller d’Afers Exteriors del Principat recordà que en el registre de persones desaparegudes de Catalunya ja hi figuren 6.000 inscrits, amb cinc casos en què els familiars assenyalen sa Coma com a indret de la desaparició. “Farem tots els esforços que siguin en les nostres mans per aclarir aquests casos”. En aquest sentit, Romeva deixà clar que “tenim la capacitat de fer-ho i maldarem per extreure aquestes restes. No és una qüestió econòmica”.

La consellera de Transparència del Govern Balear, Fanny Tur, qualifícà la visita a sa Coma “com un acte simbòlic que reconeix tanta de gent que va lluitar per la democràcia”. Segons Tur, la col·laboració entre els governs català i balear ha de suposar “reconèixer, protegir, senyalitzar i dignificar aquest lloc” i afegí que “alguna cosa hem fet malament quan encara tenim fosses comunes sense exhumar ni senyalitzar”.

Romeva i Tur feren la visita sota el guiatge de l’historiador Antoni Tugores i de Sebastià Pascual, amo de la possessió de sa Coma, el qual mostrà els vestigis de la lluita d’aquell estiu del 1936, com ara uns forats de metralla a les parets de les cases, o la taula on el capità Bayo prenia les decisions al costat del seu comandament. Tugores recordà també el paller on foren trobades pels soldats nacionals les cinc infermeres de la Creu Roja que posteriorment serien humiliades, vexades i afusellades a Manacor.

Maria Antònia Oliver, de Memòria de Mallorca, que també era present a la visita recalcà que per dur a terme l’exhumació “no cal cap permís, la llei de fosses del Govern balear ho deixa ben clar: es permet l’ocupació temporal dels terrenys mentre es duena terme les tasques d’exhumació”.

Back To Top
×Close search
Search