skip to Main Content

“És un grup de jugadors amb molta personalitat, això és el que els fa tan competitius”

[pullquote] Jaume Febrer (Manacor, 1988) és l’entrenador del Podes i Tales
[/pullquote]

Aquest any éreu nous a Superlliga 2, quins eren els vostres objectius a principi de temporada?

La permanència. Mantenir el bloc de jugadors, la plantilla, i consolidar la categoria. Perquè econòmicament i esportivament no havíem estat mai a una categoria com aquesta, no sabíem a quin escaló ens podríem situar.

I vàreu començar a guanyar… Quan us en vàreu témer que podríeu lluitar pel títol?
El partit de la primera volta dins el camp del Leganés, perquè en aquell moment el Leganés era invicte, i nosaltres anàrem allà, férem un partit molt igualat, i guanyàrem 3-0. Llavors va ser quan ens vàrem témer que podíem competir per estar a dalt.

Al final de la primera volta vàreu assolir una fita important, que va ser la classificació per la Copa Príncep, ens ho podries explicar?
Sí, quan acaba primera volta, els dos primers classificats de cada grup tenen plaça per anar a la Copa Príncep. Això va ser un regal per nosaltres, una cosa inesperada, que mai ens haguéssim pensat poder assolir. Allà vàrem pagar una mica la novetada. Vàrem pecar de voler fer més coses i millors del que normalment feim, i el millor equip de la categoria, que era Lugo, no ens va donar opció de poder passar a la final.

En els darrers tres partits de la temporada us ho jugàveu tot, com heu viscut la recta final?
Una vegada vérem que podíem competir qualsevol equip, la idea era arribar a les darreres jornades amb opcions d’arribar a dalt de tot. A dins Mundet, que anaven darrers, tenguérem un mal partit i vàrem perdre, però això ens va fer reaccionar, i encaràrem els dos darrers partits d’una altra manera, cosa que ens va permetre guanyar dins una pista on no havíem guanyat mai, com era a Almoradí, i llavors, amb la darrera victòria dins ca nostra, quedar campions de lliga.

Veus l’equip amb opcions de pujar?
Ho afrontam amb moltes ganes, som conscients que per ventura aquesta oportunitat no es repetirà mai. Ja hem demostrat que podem competir amb qualsevol, per tant, ja veurem si dins aquesta lliga podem donar una altra sorpresa.

En cas que us classifiqueu per pujar, seria viable a nivell logístic jugar a Superlliga?
Està en dubte, tant a nivell esportiu com econòmic, si podríem pujar a Superlliga o no. Implica molt més compromís, moltes més hores d’entrenament, fer dues o tres incorporacions de nivell, un canvi estructural de club. A nivell econòmic el pressupost es triplicaria. Ara no tenim ningú que cobri, si donam la passa s’hauria de pensar en professionalitzar qualque jugador.

Què ha suposat per tu com a entrenador aquest any?
Per jo era un repte entrenar a aquest nivell i al meu poble. I realment he gaudit de veure com el pavelló s’anava omplint de cada vegada més. I de veure com l’equip era competitiu, per molts d’entrebancs que trobàssim.

I t’ha resultat difícil en qualque moment?
Quan arribes a un determinat nivell, un entrenador fa més de gestor que d’entrenador. Per tant, el repte ha estat en la gestió de l’equip, perquè és un grup de jugadors amb molta personalitat, però això mateix és el que els fa tan competitius, plantaven cara a qualsevol equip, per molt superior que fos.

Com valores el seu rendiment?
Realment admir el nivell que han mostrat els jugadors dins una categoria semiprofessional essent ells amateurs. I valor la seva implicació, també. Tots tenen altres compromisos que moltes vegades han hagut de modificar o cancel·lar, i han prioritzat l’equip per davant tot, per poder jugar a aquesta categoria.

Vols afegir qualque cosa més?
Sí, convidar la gent a venir a veure el primer partit de la lligueta d’ascens, aquest dissabte dia 10 a les 17.00 hores a na Capellera.

Back To Top
×Close search
Search