skip to Main Content

Guillem d’Efak i la seva ponentada gran estiben la Torre de Ses Puntes

“Perseguim la publicació de tota l’obra de Guillem d’Efak. Tenim la poesia completa publicada, també la seva discografia, i el seu teatre. Avui arribam a la publicació de la seva novel·la, i ens quedarien encara per publicar tots els seus contes infantils i juvenils”. Qui parlava així era Bartomeu Mestre, Balutxo, amic personal i biògraf de Guillem d’Efak, i ho feia a la Torre de Ses Puntes, dimarts passat, com a iniciador de l’acte de presentació de la reedició de la novel·la La ponentada gran, única incursió en la narrativa llarga del bruixot barracaner. El volum és una reedició d’una il·localitzable versió publicada dins la col·lecció Tià de Sa Real i que ara ha anat a càrrec de l’editorial Adia Edicions, que comanda el poeta calongí Pau Vadell.

Bartomeu Mestre es referí també al caràcter popular de la narració de D’Efak, generat entorn de la història de na Vimga, una mítica egua, que va captivar tota una generació de cavallistes manacorins, i que s’entronca directament amb la tradició de la rondallística. Mestre es felicità que l’editor hagués aconseguit trobar l’original de la novel·la, fet que permet ara llegir-ne la versió completa, visiblement ampliada.

Seguidament prengué la paraula Cristòfol Pastor, Pífol, també amic personal de Guillem d’Efak, i en aquesta ocasió sobretot un dels personatges de la novel·la. Sempre ocurrent, Pífol, començà a parlar advertint que “no m’acostaré gaire al micro, perquè hi pegaré amb el nas” i rellegí la carta amb que ell mateix respongué a l’enviament de l’original de La ponentada gran que li havia enviat Guillem d’Efak. Presidia la taula un bust de na Vinga fet en fang pel mateix Pífol, el qual acabà la seva intervenció recitant de pens la descripció d’ell mateix que feia D’Efak a la novel·la.

Tancà la ronda d’intervencions Antoni Riera. El professor i director d’aquesta casa ha estat, juntament amb Glòria Julià, l’encarregat de dur a terme la revisió lingüística del text. A banda de la revisió ortogràfica i de l’adequació a l’estàndard català actual, Riera destacà sobretot el vigor lingüístic i etnològic de la novel·la. “És com si Guillem d’Efak hagués recopilat durant anys totes les paraules que hi surten pensant que havien de ser escrites a La ponentada gran”. Precisament, un dels valors d’aquesta nova edició de la novel·la és la incorporació d’un glossari amb les definicions de prop de dues-centes paraules o locucions que surten al text. “Els més joves trobaran que n’hi hauria d’haver més, i als més vells els en sobraran la meitat”, digué Riera en referir-se al nombre de vocables escollits per formar part del glossari.

L’acte, que havia estat obert per la delegada de Cultura Antònia Llodrà, es clogué amb una breu intervenció de l’editor Pau Vadell i l’actuació de Glòria Julià i Víctor Leiva, que recitaren alguns poemes de D’Efak i en cantaren algunes cançons.

Back To Top
×Close search
Search