skip to Main Content
“Ha Estat Una Odissea, Moltes Vegades He Pensat Si Estava En Una Càmera Oculta”

“Ha estat una odissea, moltes vegades he pensat si estava en una càmera oculta”

Neus Moyà (Marratxí , 1984) la jove mallorquina confinada al Perú ha aconseguit arribar, per fi, a Petra. Parlam amb ella sobre l’odissea per tornar a casa en plena crisi sanitària mundial.

Heu aconseguit arribar a casa. Com ha anat tot plegat?
Després d’arribar a Lima em varen telefonar del consolat espanyol i ens van dir que l’ambaixada francesa organitzava un vol i ens intentarien col·locar allà i jo ja ho havia demanat directament a l’ambaixada francesa, perquè m’havia arribat la informació prèviament. Em van telefonar de l’ambaixada francesa i em van dir que em tenien en compte però que havia de pagar 740 euros. Com que estava desesperada ja, vaig accedir perquè nosaltres estàvem organitzant un vol xàrter però seguíem igual, pendents dels permisos dels governs espanyol i peruà. De fet, la gent que ha quedat al Perú encara no té el permís per fer aquest vol.

Us oferien la connexió fins a Mallorca?
No, vàrem comprar nosaltres els vols. Després vàrem saber que havien ofert vols de connexió fins a Madrid a altres persones i ens vàrem posar en contacte amb la companyia però no ho vàrem solucionar.

Idò a partir d’aquí ja degué ser fàcil, no?
Ni molt manco! El dia 11, que va ser quan partíem cap a l’aeroport de Lima en autobús, ens informaren que aquell mateix matí el govern francès havia tret un decret en què deia que s’havia de respectar la distància social i que era de caràcter immediat i per tant, el nostre vol quedava ajornat. Ens varen fer tornar a l’hotel. A partir d’aquí, vàrem haver de modificar les connexions que ja havíem comprat i ens quedàvem amb la incògnita, de nou, de no saber si podríem partir perquè prioritzaven els francesos. Ha estat una odissea, moltes vegades he pensat si estava en una càmera oculta.

Però aconseguiu tornar amb el vol francès?
Sí, finalment vàrem dur sort i vàrem aconseguir volar dia 13. De fet, ens varen avisar dia 12 al vespre que l’endemà podíem partir i nosaltres no teníem connexions encara. Ens vàrem haver de cercar una connexió pel camí perquè ens oferien un vol de connexió a Madrid per 740 euros més però ens vàrem negar. La situació era de molta tensió però, perquè ens varen dir que un cop arribades a França no podíem estar més de 24 hores dins l’aeroport perquè estava prohibit i si ens hi quedàvem, ens duien a presó. El que vàrem fer finalment va ser anar de Lima a París, de París a Amsterdam, amb una escala de 19 hores. Després vam anar a Madrid i d’allà, finalment a Mallorca. Hem hagut de pagar 362 euros més, o sigui que en total ens hem hagut de gastar més de 1300 euros però el més important és que ja som a casa. De totes maneres, encara queda molta gent allà i no se’ls està ajudant gens.

Com eren les mesures de seguretat pel camí?
Per tot s’han seguit els protocols habituals: temperatura, informació sobre els procediments i mascaretes, manco a Amsterdam, que semblava un altre món. De fet, en el vol fins a Madrid no es van respectar les mesures de seguretat ni les distàncies. A Mallorca, ens van donar un full amb indicacions a seguir pel confinament i també ens van prendre la temperatura.

Back To Top
×Close search
Search