skip to Main Content
“Has D’estar Molt Motivat Per Fer Espeleologia, No és Com Anar A Jugar Una Partida De Tenis O A Córrer”

“Has d’estar molt motivat per fer espeleologia, no és com anar a jugar una partida de tenis o a córrer”

Xisco Gràcia (Palma, 1962) és professor de Biologia i Geologia i espeleòleg professional. Des de fa dècades dedica el seu temps lliure a investigar cavitats subterrànies, sobretot de la zona del Llevant mallorquí. Parlam amb ell sobre la seva passió.


Fotos: Antoni Cirer

Quan comença la teva afició per l’espeleologia?
Comença molt prest, crec que quan tenia vuit anys més o manco. Jo estiuejava a Felanitx i passava molts caps de setmana a Portocolom i per aquella zona hi ha tota una sèrie de coves… En lloc de jugar amb maquinetes com fan ara els al·lots, jugava a pescar, anàvem per la garriga… I vaig començar a entrar a les coves amb espelmes, prop de la zona de s’Algar.

I quan es converteix en quelcom més seriós?
A partir de l’any vuitanta. Jo ja estudiava Ciències Biològiques i vaig començar un curs d’iniciació a l’espeleologia i em vaig federar. Des de llavors i fins a l’any 94, feia espeleologia però des del punt de vista esportiu, sense interés científic. Era una activitat que m’agradava però no havia començat a fer exploració ni topografies…

Hi ha diferents tipus d’espeleologia?
Sí. El terme espeleologia és una mica confús perquè tècnicament vol dir l’estudi de les coves però molts espeleòlegs només ho fan com una activitat esportiva: entren a la cova, surten i ja.

I a tu què t’agrada més?
Des del moment que comences a investigar, la part esportiva ve implícita… Ara mateix el que m’interessa és la part d’estudi, si no no ho faria.

I ara segueixes una línia de recerca?
Estic a un grup de recerca a la universitat que està relacionat amb l’estudi de cavitats en general i està dirigit per Joan Fornós. Però tot va començar amb la revista Endins, que em va inspirar molt per començar a fer estudis. És una publicació sobre espeleologia i vaig veure que de la zona de Portocolom, per exemple, hi havia moltes mancances: no hi havia fotografies ni dades… I així va ser com vaig començar. La primera cova fou la des Coll a Felanitx i va ser una evolució molt lenta i molt perillosa perquè en aquells moments no teníem Internet per cercar informació, ni tant de material específic com ara… A més, no hi havia gaire gent que en fes i que pogués guiar-nos.

I fas un entrenament específic per preparar-te?
No, perquè no tenc temps. Seria ideal no fer feina i l’entrenament seria fer coves diàriament, per estar millor físicament. Si estàs bé de físic també consumeixes manco aire però actualment només hi puc anar un pic per setmana.

Es mesclen diferents disciplines en l’espeleologia, no?
Sí. Jo m’he especialitzat més a fer espeleobusseig però també s’ha de tenir en compte els accessos a les coves. En moltes d’elles, l’entrada és complicada i has de portejar tot el material. Moltes vegades et canses més fent viatges que en el moment que comences a bussejar.

També hi ha una part mental, no?
Sí, jo diria que un setanta o vuitanta per cent. Cada cova és un món però has d’estar molt motivat per fer espeleologia, no és com anar a jugar una partida de tenis o a córrer.

I un percentatge de risc…
Sí però sobre la marxa vas explorant i descobrint… La gent es pensa que tot és ample però sovint et trobes zones molt estretes on has de llevar pedres… Ara bé, el principal perill és el fang perquè redueix moltíssim la visibilitat i sovint fa que s’hagi de tornar enrere. Aquesta manca de visió és la part més angoixant: vas passant galeries i passatges i veus que tot es va embrutant darrere tu i que quan tornis no s’hi vorà gens, t’hauràs de fiar tan sols del fil…

Imagin que requereix orientació i també de molta calma…
Sí, sempre hi ha moments d’estrès però no et pots permetre entrar en pànic. Per exemple, si et quedes encaixat i no pots anar ni endavant ni endarrere, has de tenir en compte que tens un temps limitat d’aire, no és com en una cova terrestre.

De fet et vares quedar atrapat a Sa Piqueta fa dos anys…
Sí, vaig estar tres dies dins la cova. Va ser un cúmul de problemes però ens ha passat d’altres vegades… Aquest cop es va fer molt mediàtic, em va impactar la resposta de la gent.

Així tot, no t’has aturat de fer coves.
Sí, es veu que estic bastant sonat! No és la primera ni la segona vegada que passa i la veritat és que tenc motivació per continuar… El que sí que tens més respecte i vas molt alerta a l’hora de cometre errors.

Creus que hi ha hagut una massificació en l’espeleologia?
Algunes coves sí que estan massificades però moltes coves ara estan protegides, s’ha de demanar permís per entrar i s’ha burocratitzat molt, per ventura diria que un poc massa i tot.

Entrar a una cova és una feina d’equip, no?
Sí, al meu equip som devers catorze espeleobussejadors i en total a Mallorca n’hi deu haver una vintena.

Quantes coves diries que has fet?
Coves no ho sé, perquè la investigació pot durar molts anys… Per exemple, a les Coves del Drach hi vàrem entrar per primer pic l’any 2013 i acabam enguany. El que sí que he calculat són els quilòmetres recorreguts sota l’aigua i fa dos anys eren uns seixanta. Ara serien uns quants més.

T’agradaria deixar la feina i dedicar-t’hi professionalment? 
És molt improbable perquè econòmicament és difícil: tot ho pagam de la nostra butxaca. Només puntualment hem rebut alguna subvenció de Sa Nostra… I també vaig demanar una excedència de sis mesos quan filmàrem el programa Al filo de lo imposible. Està clar que si no tengués una altra feina, hi dedicaria més temps.

Quins projectes tens al cap?
Començar amb les publicacions sobre les Coves del Drach i després continuar amb la Cova de Sa Gleda i de Sa Piqueta.

És especial aquesta zona?
Sí, el Llevant i el Migjorn de Mallorca tenen unes peculiaritats geològiques que fan que es formin grans cavitats, molt relacionades amb el nivell de la mar.

Vols afegir qualque cosa?
Sí. M’agradaria destacar la tasca de conservació que implica la nostra feina. La Mallorca subterrània és un patrimoni natural de tots els mallorquins que s’ha de conservar i que es veu alterada per totes les alteracions que passen a la superfície. És com un altre univers que val la pena documentar i lluitam a contrarellotge si volem protegir aquests espais.

Back To Top
×Close search
Search