skip to Main Content

“Has passat gust de caure? Idò la tècnica està ben feta”

[pullquote] Joan Miquel Monjo (1959, Manacor) és comerciant de professió i professor d’aikido
[/pullquote]

Quan vares començar a fer aikido?
Hem de tornar molt enrere! L’any 1975 vaig començar a fer judo a l’acadèmia San Fernando, aleshores era l’única art marcial que es feia a Manacor. Però l’any 1976 vaig veure dues demostracions d’aikido, i vaig pensar que allò era el que m’agradaria fer a jo. Casualitats de la vida, el 1977 en varen començar a fer a Manacor.

I t’hi vares apuntar…
Sí, vàrem començar en Biel Xispa i jo, amb un professor suís. Hi va passar molta gent per allà, però gent que venia, hi estava un temps i llavors se n’anava, els fixos érem nosaltres dos. Llavors també va succeir que per determinades circumstàncies el professor no podia venir i alumnes seus ens feien les classes. Va ser un temps d’alts i baixos. La cosa va arrelar i es va estabilitzar amb l’arribada de Lluc Mas.

On fèieu les classes?
De tot d’una estàvem al parc municipal, llavors vàrem anar al Dojo Muratore i actualment, més o manco des de l’any 2000 estam a Sant Francesc.

Ara ets tu el professor, com hi vares arribar?
L’any 1986 en Lluc se’n va anar de Manacor i jo vaig començar de professor per necessitat, o ho agafava jo o havíem d’acabar.

Parlem una mica de les arts marcials en general, què ens aporten?
D’arts marcials n’hi ha moltes i de molt diferents. Però bé, a nivell general podríem dir que aporten forma física, capacitat de reacció, autocontrol, disciplina, capacitat de concentració i d’estar al moment present… Tanmateix, les diferències entre unes i altres poden ser significatives. Les que són de competició treballen molt més i donen molta més importància a la forma física que no les altres.

I si ens centram en l’aikido, quines peculiaritats té?
L’aikido no és de competició. Ningú guanya i ningú perd, per tant el valor mesurable no és la victòria o el resultat, sinó el gust que hi passes.

Com explicaries l’aikido a algú que no sap què és?
Hi ha diferents definicions que podrien servir per explicar-ho. Els francesos diuen que és ‘ballar amb algú que no hi consent’. Una altra definició diu que és ‘tornar al moment anterior’. A mi m’agrada molt una explicació que va fer Claude Schrayer, un professor que ha vengut aquí a fer-nos diferents cursos i diu que una tècnica està ben feta o no en funció del gust que passa el qui cau. ‘Has passat gust de caure? Sí. Idò la tècnica està ben feta’

A nivell físic és molt exigent l’aikido?
Perquè m’entenguis, ho podem comparar a fer una excursió: pots anar al Pinar de sa Coma o pots pujar l’Everest. És a dir, cadascú pot arribar allà on vulgui, o es pot exigir fins allà on vulgui. Per començar no requereixes grans condicions físiques.

Hi ha dones que practiquen l’aikido?
I tant, de fet, nosaltres som l’únic dojo paritari de Mallorca. Tenim tres dones cinturó negre i tres homes. Dels nous, també hi ha homes i dones.

I nins en teniu? Poden practicar l’aikido els nins?
Jo els agaf a partir dels tretze o catorze anys, però més que res, és per una qüestió d’horaris d’entrenaments. Nosaltres acabam molt tard d’entrenar i no és adequat per nins més petits.

Voldries destacar qualque cosa més que no haguem dit fins ara?
Sí, el fet que no hi hagi competicions ni rivalitat a l’aikido fa que puguis practicar amb gent de tot el món i puguis fer allò que et faci ganes fer. No t’han de triar per poder anar enlloc. Al futbol, tu no pots dir: ‘jugaré a primera divisió’, no hi pots anar perquè vulguis. A un curs d’aikido, si hi vols anar hi pots anar.

Back To Top
×Close search
Search