skip to Main Content

“Jo he fet el que m’agrada fer, els vertaders mèrits són els dels professors de l’Escola de Mallorquí”

[pullquote] Bernat Nadal agraeix al claustre de professors el seu nomenament per al Reconeixmeent de Mèrits
[/pullquote]

Com has rebut la notícia del Reconeixement de mèrits?
Estic molt content. Quan un grup de persones pensa en mi i decideixen fer-me cas l’únic que puc fer és estar content i agraït. Et dic el que he pensat tota la vida: estic molt agraït a tots els professors de l’Escola de Mallorquí, que fan una feina que no es veu gaire. És una feina poc pagada i ells han estat capaços de mantenir l’escola i el caliu de la llengua. És un honor que aquesta gent em proposàs. Vull donar-los les gràcies, perquè són els qui duen el dia a dia. Jo el fet el que m’agrada fer. Els vertaders mèrits són els que han fet els professors de l’Escola de Mallorquí. Faig extensiu l’agraïmentés a la resta d’estaments de l’escola que han ratificat el meu nomenament.

Fa poc reberes el premi Agustí Bartra per Suit de Camille Claudel… pot haver influït això en el reconeixement?
Per ventura. Això ho haurien de dir les persones que m’han proposat. El que és clar és que quan tens algun premi tens més ressonància. Els premis, al cap i a la fi, et donen l’oportunitat d’editar. En aquest cas, l’Agustí Bartra l’edita Pagès Editors, que distribueix a 400 municipis de Catalunya… A Mallorca tenim editors que ho fan molt bé, però l’impacte al Principat és molt menor.

També guanyares recentment el Premi Mallorca.
Sí, l’edità Proa, El vestit vermell. No m’hi vaig presentar pel premi ni pels doblers, sinó per la possibilitat de tenir l’aixopluc d’una editorial potent. Quan escrius és important la comunicació.

Tens altres projectes en marxa, mentrestant.
Sí. Tenc un llibre de poesia que no el don per acabat. També tenc narracions acabades, amb tres narracions que estan llevades de l’anterior per una qüestió de volum, i algunes que n’hi he afegides. I també es prepara l’edició de La terra eixorca de T.S. Elliot, a càrrec de Neus Nadal, la meva filla. Elliot és molt simbolista, molt abstracte, i té versos que només pots comprendre investigant. Ella ho ha traduït i jo hi he posat notes al peu de pàgina. També tenc la possiblitat d’ampliar el pròleg de l’Obra Poètica de Guillem d’Efak i fer-ne un llibre, amb anècdotes que ajudin a conèixer quin tipus de persona era Guillem d’Efak. Record que al bar Chicago un dia va demanar a un cambrer foraster on era el lloc comú. No el va entendre. “Al meu poble, davant l’església, al lloc on vaig néixer, i no saben què és el lloc comu”, digué d’Efak amb gran lulea. Després li donà cent pessetes de propina.

Back To Top
×Close search
Search