skip to Main Content

“He viscut entre màquines de cosir i retalls de tela”

[pullquote] Bel Gomila (Manacor, 1990) és modista, va fer un curs de patronatge, i enguany ha tret una col·lecció de roba sostenible
[/pullquote]

 

Com i quan vares començar la teva inquietud per aquest món?
D’ençà que era molt petita, amb ma mare i la padrina, que han estat cosidores… He viscut entre màquines de cosir i entre retalls de tela. Vaig començar a fer vestidets per les pepes, llavors, quan era més gran, feia bosses, per jo i per les meves amigues, fins que el 2015 vaig crear la marca Boyle, i feia bosses diferents per cada estació: motxilles, saquets, bosses de platja… Vaig passar molt de gust de fer-ho, i vaig tenir molt bona resposta, i després vaig decidir fer la roba.

Quan era això?
Deu fer un any, o abans, perquè quan em vaig decidir a fer-ho, va ser quan vaig fer el curs de patronatge, perquè ho havia d’aprendre… La primera roba que vaig fer va ser la de les Dimònies, amb una altra al·lota, i com que em va anar bé vaig dir: “Ara és l’hora”.

Fins abans de fer el curs no havies fet res, de formació?
Havia après amb ma mare, sobretot, i molta pràctica d’anar provant. Diguéssim que a poc a poc n’havia anat aprenent de petita.

I ara has tret una col·lecció de roba, quantes peces té la col·lecció?
Hi ha deu peces de roba: dos vestits, dos monos, dues faldes, dos calçons i dues bruses. Vaig fer cada peça amb dos colors diferents, colors que tampoc no es repeteixen a les altres peces, no sé si m’explic… En total n’hi ha vuit. De totes maneres la idea de la marca és que cadascú ho pugui personalitzar. De fet, ara tenc més encàrrecs que res. Ah, i una altra important és que cada patró és únic i és ajustable a un parell de talles.

Quins materials utilitzes?
Per ara tot és de fil, 100% fil, per l’estiu és molt fresc.

Quin és el procés d’elaborar cada peça?
Primer de tot és pensar el disseny, llavors a partir de la idea que has tengut, fer el patró, retallar la tela i cosir-la, això és el procés. I fer moltes proves.

Quin temps et du fer una peça?
Depèn, la falda és el que em du manco feina i per fer una falda puc estar un capvespre, pels calçons, per exemple, puc estar dos capvespres.

On es pot adquirir la teva roba?
Pots contactar amb jo a través de les xarxes, de Facebook i Instagram, sobretot per fer compres per encàrrec; i si no, també tenc una pàgina web on es pot comprar on line, a partir de les feines que ja tenc fetes.

No tens pensat fer feina amb botigues?
Per ara no, m’agrada que la gent véngui aquí i es pugui provar les peces, així si he d’arreglar qualque cosa, fer-la més estreta o això, ho puc fer.

Per ara la col·lecció és de dona, no és vera? Et planteges fer roba d’home?
He fet una camisa d’home i ja me n’han comanades tres més. La vaig fer per la meva parella, perquè li feia ganes, però la vaig dur a mostrar a Ca’n Lliro i allà ja me’n sortiren tres demandes més.

Quines perspectives de futur tens? Tens pensat ampliar la col·lecció, afegir peces cada temporada? Fer roba d’hivern?
Sí, ja em fa ganes a mitjan estiu treure un parell de peces noves, no tantes com ara; i a l’hivern, he de pensar què faig, però vull continuar… De fet, ja tenc pensades coses que vull fer, però primer he d’acabar els encàrrecs i llavors posar-m’hi. Ho estudii.

I ara que fas la roba, segueixes amb les bosses?
Sí, quan tenc teles guapes faig bosses, perquè utilitz retalls, les tiren a una fàbrica i les me donen.

Quina resposta has tengut?
La resposta ha estat molt bona, acab de començar, però per ara ha agradat molt.

I els clients són a través d’internet, són amistats, gent que coneixes?
Sí, a través d’internet, però sobretot també a través del boca a boca, amigues d’amigues… Per exemple, una amiga que du la falda, va a fer feina, i qualcú li diu: “D’on és això?”… “Ah, m’agrada”… I es posen en contacte amb jo.

I els preus com són? Són peces més cares que les habituals?
Potser són un poc més cares de l’habitual, però no gaire. Jo puc vendre els calçons a 60 euros i a Mango poden costar 40, per tant, no hi ha una diferència tan grossa. I sobretot, crec que és un preu just, és una feina de qualitat, i això hi fa molt.

Què penses que aporta la teva roba artesanal a un món global com el que vivim?
Bé, la meva idea és que sigui roba sostenible, per deixar de comprar a Inditex, bàsicament, i fer un canvi de consciència a la gent, que aprengui a cuidar la roba, a valorar-la… No ho sé, en lloc de comprar-te tres camises amb un any, te’n compres una que et dura més temps, com una espècie de compra ètica.

Què t’aporta personalment?
És un somni fet realitat, sempre he pensat que m’havia de dedicar a allò que m’agrada, perquè fer una cosa que no m’agrada, m’amargava molt, i fer una cosa amb la qual gaudesc, m’encanta…

Creus que es nota en el resultat aquest gaudi?
Jo crec que sí. Són peces fetes amb amor, em varen dir una vegada.

Creus que pots arribar a viure d’això? T’agradaria?
M’encantaria. No necessit molts de doblers per viure, per tant, és possible.

Les fotos amb què mostres la roba també són especials…
Les fotos sempre les me fa una amiga meva, Núria Sánchez. M’encanten les fotos que fa, ella es dedica a això. I les models són les meves amigues, a més, cada una té un cos diferent i així es pot apreciar que les peces queden bé a diferents cossos, que s’ajusten.

Back To Top
×Close search
Search