“Hi ha més de dos mil malnoms documentats a Manacor”

[pullquote] Sebastià Sansó (Manacor, 1950) és historiador, va començar la carrera a quaranta-vuit anys, i va fer la tesi doctoral sobre les Perles. Està a punt de treure un llibre que es dirà Manacor viu, i és l’evolució de Manacor a partir del 1500. Parla dels topònims, dels malnoms, dels oficis… Sobre malnoms parlam ara amb ell
[/pullquote]

D’on sortien els malnoms?
El malnom sortia de la feina que feia la persona, del lloc on vivia, o també per un defecte o una virtut que tengués. Podia passar que una persona tengués diferents malnoms al llarg de la seva vida. En record un que era en Julià Farineta fins que es va mudar devora on és el Pop ara. Allà hi havia roques i el carrer es deia de ses Roques, aleshores va deixar de ser en Julià Farineta per ser en Julià de ses Roques. També hi havia malnoms malsonants, eren cruels a vegades, per exemple Pixacans, Culample… No em sona que es perpetuassin. Els malnoms moltes vegades es transmetien per via materna.

Podríem parlar d’alguns malnoms curiosos, que t’hagin cridat l’atenció per qualque cosa?
Sí. Hi ha curiositats, dins el segle XVII hi havia un tal Pere Soler que vivia a la Bassa. A mi m’interessa situar les persones allà on vivien, perquè això dóna informacions noves. Bé, quan hi va haver el Decret de Nova Planta, varen fer escriure els escrivents en castellà i no hi estaven avesats. A la documentació que vaig trobar, en Pere Soler sortia amb el mal nom de Banyador. Jo vaig pensar, com pot ser que hi hagi aquest malnom al segle XVII. Llavors vaig trobar que era Banya d’Or. Ho havien escrit tot junt. Llavors també hi ha casos en què interpretam malament l’origen dels malnoms, per exemple, el malnom Emperador, ens pensam que ve d’un rei o d’una autoritat, però no hi té res a veure. N’hi havia un que de llinatge era Fornés i aquest home tenia una pedrera a Son Jaume Andreu, darrere el polígon, i li deien Emperador perquè treia cantons de mida d’emperador, que eren de 32 centímetres. De vint centímetres eren de rei. Un altre malnom curiós és en Biscai, Martí de llinatge, tenc la hipòtesi que era Biscaí. Durant els segles XVI o XVII de llinatges que no siguin catalans, només hi ha un Rodrigues, amb essa, i no té malnom. A les Germanies hi ha un Alonso de Guzmán, tampoc no tenia malnom.
Una cosa que també hem de dir és que moltes vegades els malnoms es convertien en topònims: una sínia que hi havia a la placeta de Sant Jaume, que era la sínia de Daniel va passar a dir-se Na Daniela; Na Capellera era un tros de terra d’un que feia de capeller. Llavors na Xicamunda és una perversió de la vinya d’en Segismundo. Ah, i tenc una teoria sobre Na Camel·la, tothom diu que és na Camel·la, però no hi ha cap referència a l’Alcover Moll, Camel·la no apareix enlloc; en canvi existeix camell com a un home que té les cames llargues. I un dels Ballesters era Camell, on ara hi ha la font hi havia la sínia d’en Camell, és a dir Na Camella, surt als documents antics.

Quants de malnoms tens documentats?
Més de 2000 malnoms, tot i que n’hi ha que es repeteixen amb un llinatge i un altre.

Quins són els més antics?
De malnoms del segle XVI que hagin arribat fins avui hi ha els Binimelis que són Comte, els Santandreu, Treufoc; Quetgles, Clar; Llodrà, Regina… Llavors Biscai, Camell, també són malnoms antics que perviuen; Pellerenca també es conserva i és del XVII o el XVIII.