skip to Main Content
“Hi Ha Persones Que No Encaixen En Allò Que S’entén Com A Normal I Això Es Titlla De Patologia”

“Hi ha persones que no encaixen en allò que s’entén com a normal i això es titlla de patologia”

Isabel Saez (Burgos, 1988) és productora audiovisual i juntament amb Maier Irigoien i Iker Oiz han creat el documental “Zauria(k)”, que es projectarà demà a les 19:30 h a l’Espai Na Camel·la.

De què tracta Zauriak?
És un llargmetratge documental que tracta sobre experiències en primera persona de vivències relacionades amb un procés psiquiàtric on les protagonistes són dones, lesbianes i trans.

Per tant, hi ha una càrrega de gènere i poc normativa en tot plegat, no?
Exacte. A través d’aquestes vivències s’intenta reflexionar sobre el concepte de la bogeria, del gènere, de la medicina, de la institució… I es barreja la perspectiva feminista, pel que fa a les cures i la salut, amb una crítica a la visió de la salut mental.

Parlau de resignificar la bogeria: què és normativament i què hauria de ser?
El que hauria de ser la bogeria és un debat que es presenta al llarg del documental. Jo crec que l’han de definir les mateixes persones que la viuen. Una de les protagonistes diu que la bogeria és quelcom que no té definició, és un concepte que s’escapa. Sí que és cert que hauríem de deixar d’utilitzar aquest terme i parlar de salut mental: la bogeria acaba essent un concepte que no té uns límits marcats, hauria de ser un estat més de l’estar de cada persona. La medicina tradicional i els mitjans de comunicació de masses han transmès una imatge estigmatitzada de les persones boges: malaltes, desviades, dependents, persones que tot el que diuen és mentida, que no són vàlides i que no te’n pots refiar… Hi ha persones que no encaixen en allò que s’entén com a normal i això es titlla de patologia.

Com sorgeix la idea del documental i com és el procés creatiu?
Maier havia treballat amb col·lectius implicats en qüestions de salut mental i de crítica al sistema psiquiàtric i va veure que sorgien alguns moviments que relacionaven aquesta lluita amb la perspectiva feminista. Ella es va posar en contacte amb Iker i amb jo i tot el procés ha estat molt cooperatiu. El grup motor hem estat nosaltres però les protagonistes són les nou dones que apareixen al documental i d’altres que ens han ajudat a tirar el projecte endavant.

Per què considerau important incloure la perspectiva feminista en la salut mental?
Des del meu punt de vista, la mirada feminista s’ha d’incloure a tot. Des del feminisme parlam de posar la vida al centre i també entenem la diversitat de les persones: més que adaptar el món parlam de què el món s’adapti a les nostres diversitats. Al cap i a la fi som nosaltres les que creem el món: per què posar-nos pals a les rodes?

Back To Top
×Close search
Search