skip to Main Content

“Hi hauria d’haver menys lleis, haurien de ser més clares i haurien de durar més en el temps”

[pullquote] Joan Pascual, arquitecte municipal des de l’any 1999, actualment està en situació d’excedència des del mes d’abril.
[/pullquote]

Quin és l’origen d’aquestes sol·licituds d’expropiació?
Intentarem explicar de manera senzilla una sèrie de coses que són importants per entendre el procediment. Quan es fa un planejament, a tot el sòl que està classificat com a urbà o urbanitzable se li assigna un aprofitament, unes possibilitats edificatòries, ja sigui a solars existents o a futurs solars a través de la urbanització de terrenys. En alguns casos, però, hi ha terrenys que no ténen cap aprofitament assignat ni possibilitat de formar part d’una urbanització. Per aquests casos, la llei estableix un mecanisme perquè els propietaris puguin demanar que se’ls expropiïn, si l’Ajuntament no ho ha fet dins el termini de quatre anys des de l’aprovació del planejament. En el cas de Manacor, les normes subsidiàries es varen aprovar l’any 1980.

Qui posa el preu d’aquestes expropiacions?
En principi ha de posar el preu l’Ajuntament, però si hi ha desacord amb els propietaris, això passa al Jutjat Provincial d’Expropiació Forçosa. Aquí acaba la via administrativa, si encara hi ha desacord, es pot dur el cas a davant la justícia, que és el que sempre passa. En pocs casos hi ha acord sense arribar a una sentència judicial.

Com s’explica que hi hagi hagut valoracions tan diferents dins aquest procediment?
La normativa vigent (s’ha de tenir en compte que hi ha canvis normatius molt sovint), a l’hora de valorar aquests terrenys, parteix de si el sòl a valorar es considera que està urbanitzat, o si encara és un sòl rural. Tret d’algun coeficient corrector, no s’estableix cap tipologia intermitja; per tant, si consideres que els terrenys no estan urbanitzats, el valor s’obté en funció dels rendiments que puguin tenir (agraris, forestals, cinegètics…). En canvi, si consideres que estan urbanitzats, els valores per comparació amb altres sòls urbanitzats. Bàsicament el fet de considerar una cosa o l’altra ha fet que aquestes diferències siguin tan grans. Alguns hem considerat del primer moment que els terrenys no estaven urbanitzats i altres han defensat la situació contrària.

El fet que el valor hagi estat inferior al que ells varen pagar en la compra què podria indicar?
Possiblement varen comprar aquests terrenys amb les expectatives de treure’n un major profit, bé fos en previsions de futures transformacions de sòl o bé pensant que el valor d’expropiació seria major.

Creus que aquesta sentència pot ser un indicatiu del que passarà en els altres casos pendents, o cada cas és diferent?
Cada cas és diferent i la situació de cada terreny s’ha d’examinar en detall. Però el fet que el Suprem hagi donat per bons els plantejaments que férem inicialment, pot servir per reforçar aquest punt de vista o aquesta interpretació en altres casos.

Creus que el pla general evitarà que es tornin a repetir situacions com aquestes?
Aquests casos s’han donat per dos motius: un, per les previsions que hi havia en les normes, i l’altre perquè l’Ajuntament no va dur a terme les expropiacions després d’aprovar la normativa. Em consta que el Pla General s’ha redactat amb intenció que no es donin gaire casos com aquest, però també dependrà de com es gestioni si s’aprova definitivament.

Voldries afegir res més?
En el camp de l’urbanisme, la regulació és molt complexa, abundant, i canvia molt sovint. Això fa que poca gent conegui en cada moment què es pot fer sobre un terreny i com es pot dur a terme, i no parl de tenir informació privilegiada, sinó de saber la situació legal en cada cas. Crec que seria molt millor que hi hagués menys lleis, que fossin més clares i que fossin vigents durant més temps. Això donaria més transparència a l’administració i seguretat jurídica a tots els afectats. Però aquesta no és la perspectiva que tenim actualment, sinó que a cada canvi de govern hi ha noves lleis, de manera que els cicles polítics acaben condicionant l’estabilitat de la normativa en perjudici dels ciutadans.

Back To Top
×Close search
Search