skip to Main Content

Qui hi trobam un dilluns horabaixa del mes de setembre a la Via verda?

És dilluns, 25 de setembre. Són les set i mitja de l’horabaixa. Som al tram inicial de la Via verda, devora l’esplanada del Syp.

El sol comença a caure, i la claror minva, però el degoteig de gent que passeja per la zona és constant. Tants n’hi ha que van en un sentit com en l’altre. Tants n’hi ha que van, com que tornen.

La majoria de gent que trobam, camina, passeja. Gairebé tots, van de dos en dos, o de tres en tres. Qui camina sol, per norma, passeja el ca.

El segon grup més nombrós és el dels corredors. D’aquests sí que n’hi ha més que passen tots sols, qualque parella, també. El darrer grup, en qüestió de quantitat, és el dels ciclistes. Una combinació que es repeteix més d’una vegada és la de l’adult corren, o caminant, i l’infant, devora, en bicicleta. La majoria de gent que passa és gent jove, o de mitjana edat. Però no hi ha manca representació de gent més major.

Realment, almanco els dies en què fa bon temps, i les hores en què fa bon passejar, i fa claror, hi ha molta gent. En general tothom hi troba virtuts. Ningú ha tengut res dolent per senyalar. Sí que alguns han manifestat la limitació d’horari per temes de claror.

Pel que fa a l’aspecte i al manteniment, en aquest tram inicial com a mínim, pareix que està bé; està net, llevat de qualque excrement de ca pels costats.

Com a petit emperò: haver de travessar a carretera de Sant Llorenç. Passen molts de cotxes, i fan via.

“Hi ha molta diferència de venir per aquí a anar per dins Manacor”

Maria i Joana Maria diuen que van sovint per la Via verda: “Venim molt i estam molt contentes. Hi ha molta diferència de venir per aquí a anar per dins Manacor. Ara comentàvem que tant de bo hi posassin llum”

“No hi ha cotxes ni contaminació”

Julita i Aina diuen: “Ara podem venir l’horabaixa, a l’hivern venim devers les quatre.” Van per la Via perquè: “És molt agradable, no hi ha cotxes, ni contaminació”. Afegeixen: “Abans anàvem pel Colesterol, ara no tant.”

“Vénc per cuidar-me, per desconnectar”

Guillem Lliteres diu que cada dia surt a caminar per la Via verda. “M’agrada molt. Vénc per cuidar-me, per desconnectar, per distreure’m…” Troba que hi ha avantatges: Aquí no hi ha trànsit, no has de passar pels cotxes, hi ha més benestar”

“Tampoc no hi ha molt per triar”

Julita i Aina Maria són amigues. Julita diu: “Jo he vengut avui, però realment no hi vénc gaire”. Aina Maria, en canví, sí: “Jo sol venir a passejar el ca, a colcar en bicicleta…” A vegades volten per Manacor, però: “Tampoc no hi ha molt per triar.”

Back To Top
×Close search
Search