skip to Main Content
Homeòstasi, Un Nou Projecte De Salut Integral A Manacor Que Mescla Psicologia, Coaching I Dietètica

Homeòstasi, un nou projecte de salut integral a Manacor que mescla psicologia, coaching i dietètica

L’homeòstasi és la tendència a mantenir l’equilibri i l’estabilitat interns en els diferents éssers vius, un equilibri dinàmic que ens manté en vida. Na Maria Antònia Puigrós, és infermera i dietista, en Pere Berga és coach i en Sergi Pallerols psicòleg especialista en temes de sexualitat. Han escollit aquest nom per la seva nova consulta perquè defineix la seva filosofia. Parlam amb elles sobre la seva feina.

 

Què és homeòstasi?

Ma Antònia Puigrós: Homeòstasi va néixer fa tretze anys, amb l’objectiu d’ajudar i acompanyar els pacients que venen, dins de l’àmbit malaltia- salut però amb un enfocament des de l’àmbit de la salut. És a dir, no només posant l’atenció a una única causa sinó treballar-les totes, veure el seu origen i veure tots els factors que influeixen en un estat concret. Vaig començar com a infermera i dietista però hi vaig anar introduint elements del coaching i la psicologia. Tot això fins que l’any passat, ens vàrem associar amb en Pere i en Sergi. A partir d’aquí vàrem reavaluar l’objectiu i la filosofia d’homeòstasi i la línia de feina, i la vàrem encarar al conjunt de perfils que ara en formam part.

Pere Berga: Nosaltres volem concebre la persona com un tot: som ment, llenguatge, emocions, cos, alimentació… I tot està relacionat. El concepte ve d’aquí.

 

Treballau coaching, assessorament nutricional i psicologia. És indepentdent unadisciplina de l’altra?

MP: Mai és independent! Tot el que són aspectes de salut n’hi ha molt que són combinables… Per exemple, si una persona ve a fer una dieta, jo no tenc en compte només la dieta en si: perquè faci un canvi d’hàbits s’han de treballar més factors, possibles bloquejos o aspectes més psicològics o emocionals.

PB: Un altre exemple: una persona pot venir pensant que necessita fer règim i el que realment necessita és una conversa amb la seva parella o revisar la seva sexualitat.

 

Què és el coaching?

PB: Coaching és conversa poderosa, una relació d’igual a igual amb una persona que t’acompanya a què tu et miris i a partir d’aquí, agafis una perspectiva, superis els teus bloquejos i obstacles, prenguis consciència i responsabilitat i duguis la vida que realment vols. El Coaching va néixer perquè hi ha un problema de la modernitat i és que actualment aprenem únicament de manera cognitiva, oblidant el cos i les emocions. Com que el món canvia d’una manera molt ràpida i vertiginosa ens adonam que tot el que vàrem aprendre d’aquesta manera no ens serveix i ara necessitam, més que mai, espais de conversa on cadascú de nosaltres ens mirem així com som: des del nostre llenguatge, emocions i cos. A partir d’aquí, superar els nostres obstacles. Les persones vivim en un estat d’inconsciència total fins que ens passa qualque cosa o tenim inquietuds però no tenim les eines per dur-ho a terme.

 

Cal entendre les limitacions i les responsabilitats no?

PB: Clar. Moltes vegades el que ens fa patir és que ens pensam que la nostra realitat no pot ser d’una altra manera. Quan a través del coaching et fan preguntes des de fora, canviam l’observador i quan ens veiem a nosaltres mateixos des d’una altra perspectiva és el que permet el canvi.

 

El coach és psicòleg?

Sergi Pallerols: No és el mateix. Depèn de cada cas, però per simplificar-ho: el coach sol fer feina amb potencialitats, cap al futur i la psicologia treballa més les carències.

P.B: El coaching agafa eines de diferents disciplines com la psicologia, la filosofia, la teràpia gestalt…

 

Hi ha una relació entre sexualitat i psicologia?

SP: Té molta veure amb l’educació rebuda i el model de sexualitat après o mal après. No se’ns ensenya, l’aprenem de mala manera… T’has d’adaptar al model que hi ha, que és masclista, centrat en el coit i molt influenciat per la pornografia. La majoria de gent que ve és per algun tipus de disfunció que moltes vegades tenen a veure amb un model que moltes vegades no s’adapta a la majoria de la gent i es valoren altres possibilitats: no sempre cercam un rendiment, una bona resposta sinó una resposta adequada a un mateix. Sovint quan ens oblidam d’aquestes pressions els desbloquejos desapareixen. Té molt a veure amb les emocions i els pensaments… Per exemple, si jo crec que perquè una relació sexual vagi bé ha d’anar així o aixà, quan no passa, que és normal que no passi sempre, això genera uns pensaments molt negatius.

 

És una mica desconstruir alguns conceptes no?

SP: Exacte, posar-los en dubte. I després també depèn dels caràcters i de les edats. També hi ha molta gent que ve aquí quan ja ha passat pel metge, que no li ha solucionat un problema físic… Moltes vegades preferim una pastilla a fer una feina personal, sovint fa peresa.

MP: Això és comú en els tres casos, crec.

PB: Sí, la gent sol cercar solucions fàcils i ràpides. Tot manco mirar-me.

 

Maria Antònia tu ets coach nutricional. Què implica la teva feina?

MP: Hi ha vegades en què parlar només de calories, des d’un enfocament purament dietètic no és suficient. Hi ha moments que les persones tenen dificultats per dur a terme una dieta i això genera frustracions i impotència. Des del coaching tenim en compte aquests estats d’ànim, les emocions… Pensa que d’ençà que som petits la societat intenta solucionar qüestions psicològiques o emocionals menjant: si un infant plora, li donam una galeta; si estam tristes, menjam; quan celebram, també menjam… Aquestes conductes, quan anam creixent, creen hàbits poc saludables perquè les tensions emocionals també augmenten conforme passen els anys. Són sistemes per compensar frustracions.

 

Entenc que els tres treballau des d’una part emocional, no?

PB: Sí totalment. No es pot entendre el canvi d’una persona si no és a través de les emocions i el cos. Hi ha una coherència entre el nostre llenguatge, les nostres emocions i el nostre cos. Moltes vegades només és acompanyar a la persona a què es vegi.

 

Qui són els vostres usuaris?

MP: El ventall d’usuaris és molt ampli perquè abastam totes les etapes de la vida. El que sí que han de tenir totes aquestes persones és que vulguin fer feina amb ells mateixos, que estiguin disposades a canviar. Treballam conducta i hàbits de superació i de millora.

PB: En el meu cas, crec que es tracta de persones compromeses i disposades a ser acompanyades.

Tot va una mica encaminat a l’autoconeixement no?

MP:Sí,a l’observació, la identificació i el canvi. I a partir d’aquí, cercar estratègies noves…

 

I quins són els resultats?

SP: Per jo el resultat ideal és que la persona se’n vagi amb el que ha vengut a cercar.

PB: Per jo el resultat és l’autoaprenentatge del dia a dia, que les persones siguin més integres, millors persones i més conscients.

Back To Top
×Close search
Search