skip to Main Content

“Des de la humilitat i la senzillesa intentam que l’ermita i el seu entorn no es degradin més”

[pullquote] Els manacorins d’una certa edat han conviscut sempre amb “el problema de l’ermita”. Propietat de l’ordre dels dominics, l’emplaçament sempre ha hagut de nedar entre tres aigües, la del poble, la de la propietat i la de les institucions, que molt sovint s’ho han anat deixant un per l’altre. Ara assistim a l’enèsim intent de recuperar aquest espai. En parlam amb Antoni Oliver, de l’Associació Cultural Sant Domingo, que és la que lidera la iniciativa.
[/pullquote]

Hi ha hagut alguna novetat pel que fa a la propietat de l’ermita que expliqui aquesta reviscolada per recupeerar l’espai per als manacorins?

No. L’ermita és propietat de l’orde de predicadors (els dominics). Mentre no la regalin o no la venguin és de l’ordre de predicadors. En aquests moments, l’Associació Cultural Sant Domingo s’ha posat en contacte amb l’ordre de predicadors per posar solució al problema. L’associació té cura de l’ermita per revitalitzar aquesta zona que l’ordre de predicadors cedeix per ús i gaudi del poble de Manacor.

És a dir, no hi ha cap canvi de propietari, però sí que s’hi percep un canvi en l’actitud d’aquests propietaris…
No sé si hi ha un canvi d’actitud. Desconec les circumstàncies anteriors. No sé si hi ha hagut un canvi d’actitud o si som nosaltres que hem cedit coses que els altres no cedien. Jo no he tengut cap problema, i estic en contacte amb l’ordre de predicadors i amb la cúria dominicana d’Espanya, amb seu a Madrid.

Quin és el paper que hi té l’Ajuntament, en tot això?
Cap ni un. L’Ajuntament col·labora amb l’associació en allò que l’associació li ha demanat, que han estat merament costs materials, derivats de qüestions logístics. Li hem demanat que retallàs les berbes del camí i les han retallades. Hem demanat cadires per a la missa de dia 2, i també ens les han deixades. La Policia Local controlarà les qüestions referents al trànsit. És a dir, l’Ajuntament no hi ha posat cap euro, perquè tampoc no li ho hem demanat.

La missa de diumenge és una contrapartida per aquesta “cessió” que fan els propietaris?
La missa no és una contrapartida. Neix per iniciativa de l’Associació Cultural Sant Domingo per celebrar el 55 aniversari de la pujada de la marededéu per primera vegada i els cent anys de la intenció del pare Llorenç Caldentey de fer la Fundació de la Mare de Déu del Roser. L’ordre de predicadors no ens ha posat cap condició. Tot el que feim és perquè consideram que ho hem de fer i estam convençuts del que feim. Ho diré aquí i a Pequín, no se’ns ha imposat res.

Tanmateix, és obvi que els propietaris són religiosos, i que l’espai tendrà en part un ús religiós. Quin paper hi ha de tenir l’església?
El rector de Manacor està involucrat en la part religiosa de l’ermita, perquè creim i estam convençuts que l’esgléisa ha de formar part d’aquest projecte. Vull agrair al rector Andreu Genovart la predisposició i disponibilitat per poder fer aquesta pujada de dia 2 l’ermita, una iniciativa que és de l’Associació Cultural Sant Domingo.

Quins són els actes prevists?
La idea de l’associació cultural és fer un grup de manacorins disposats a fer feina per l’ermita. Qualsevol que s’acosti i s’interessa en forma part. I ja hi ha molta gent que ni tan sols pertany a l’Associació Cultural Sant Domingo. Des de la humilitat i la senzillesa intentam que no es degradi més. Ens hem d’asseure amb les distintes institucions: polítiques, culturals i religioses. Hem fet diferents activitats i cada mes hi ha hagut resposta per part dels manacorins, i així continuarem.Vengueren 150 persones a veure les llàgrimes de Sant Llorenç. A l’activitat de neteja hi hagué també bastanta participació. I el 2 d’octubre esperam també que hi hagi molta gent. No estava previst, però la petició d’una manacorina d’aocmpanyar la marededéu vestits de pagesos ens va semblar interessant, i així ho farem. L’associació du a terme totes aquelles propostes que qualsevol ciutadà hagi fet. De moment no hem dit que no a ningú.

I ho concebeu com un espai religiós, idò?
Llorenç Caldentey va ser un home molt avançat. Ell volia que la marededéu del Roser tengués el seu espai dins la muntanya, perquè ho preveia com un espai religiós, però també d’oci i de cultura, una combinació totalment inadmissible ara fa cent anys. Ell volia que aquest espai pogués dignificar la persona, i aquesta fita del pare Caldentey no s’ha de perdre de vista. Nosaltres, per tant, ho pensam com un espai lúdic, religiós, social i cultural, on es respiri pau, cultura i harmonia, tranquil·litat. No hi farem un partit de futbol, però sí un concert, per exemple.

No preveis la laïcització de l’espai.
No. Es contempla l’espai religiós i la part laica, des del respecte mutu. Crec que no està renyit.

A banda de l’Ajuntament, també deveu esperar que Consell de Mallorca i Govern Balear també hi aportin ajuts.
Es tocaran totes les portes que facin falta. Creim que s’ha d’anar on faci falta, perquè aquesta zona de Manacor, no podem oblidar que es dins el municipi de manacor, dins l’illa de Mallorca, i dins les Illes Balears. Els ciutadans de Manacor tenim els mateixos drets que els dels altres pobles de Mallorca que l’administració pública hi doni un cop de mà, crec que s’hi ha d’anar.

Però el gran problema sempre serà que estam parlant d’un espai privat. Doblers públics per a un espai privat? Acabarà l’enèsima aventura de manteniment de l’ermita on han acabat totes les altres?
Acabarà aquí el moment que qualcú pretengui aprofitar-se egoistament de l’ermita. Hem de treure l’”ego” de la pallissa. L’ermita ha de ser dels manacorins i per als manacorins, i la propietat en cedeix l’ús i el gaudi. Tirarem endavant amb l’ermita com a espai lúdic sociocultural religiós i esportiu per als ciutadans de Manacor, independentment de qui en sigui el propietari.

A banda de la vostra associació, hi ha altres entitats adherides a la iniciativa?
Hem convidat gran part d’associacions i entitats manacorines. De moment, la resposta ha estat positiva, però entenem, i així ho manifestam, que més que una aposta perquè les entitats i les administracions formin part de l’ermita, siguin els manacorins que duguin l’ermita on ells volen.

Preveis l’obertura de forma regular de l’espai per al gaudi dels manacorins?
Hi ha un correu electrònic. Si estàs interessat a anar-hi a fer l’aniversari del teu fill, les portes estan obertes i si ens avises, fins i tot podràs obrir l’oratori. S’han de marcar unes pautes, unes normes d’ús. Per descomptat volem que es faci servir de forma gratuïta.

Com us finançau, de moment?
De moment, amb la voluntat de la gent. No estam aferrats als doblers, volem que funcioni, i que els manacorins se la sentin seva.

Quines feines de manteniment hi heu fet?
L’oratori estava brut i s’ha fet net. S’han arreglat les portes. Gran part de la gent que ha pujat a l’ermita no n’ha fet mal ús.
Les peces que hi havia dins l’oratori, per exemple, estan intactes.

A banda de l’ermita, hi ha unes edificacions que podrien ser restaurades…
Hi ha un projecte redactat fa vint-i-un anys, ha sortit cada instant, i sempre ha fracassat. És l’adequat, perquè és un projecte ambiciós i amb visió de futur, ara bé, no s’ha de pretendre realitzar en 365 dies.

Quanta de gent sou que duis aquest trull?
Ara mateix hi ha 47 persones que ho empenyen, a banda dels voluntaris puntuals, i les portes estan obertes a totes les persones que hi vulguin aportar idees. L’ermita és i serà el que els manacorins vulguem.

Back To Top
×Close search
Search