skip to Main Content
I En Sortir? (Per A Prendre Consciència)

I en sortir? (Per a prendre consciència)

Crec que ja he rebut més de 300 vídeos per WhatsApp de gent que no sap què fer per entretenir-se, alguns que fan gràcia, d’altres que no, d’altres que ens ensenyen com rentar-nos les mans, etc. Però mentre els ciutadans normals reenviam vídeos estúpids, treballam com podem i donam gràcies als metges, infermeres i serveis de neteja, que són els vertaders herois de la crisi sanitària. El Borbó o l’anomenat “Primer soldado del estado” intenta escapar d’un dels escàndols més grans que ha patit la monarquia espanyola als darrers anys mitjançant la catàstrofe. I el Govern s’enfronta a una lluita quasi armada contra un virus que ens està fent molt de mal.
Intentaré no entrar en valoracions de si l’actuació de l’estat per aturar la pandèmia està essent adequada o no, la meva opinió no tendria sentit ni importància, jo just som un d’aquells ciutadans que intenta passar les hores de confinament estudiant i reenviant vídeos i mems. Però en la tragèdia global que estam vivint les meves accions sí que conten, i molt. La resposta individual i col·lectiva per evitar la transmissió del virus és vital i hem de ser persones responsables, capaces d’estar a l’altura del que la societat necessita en aquest moment.
En una tragèdia global com aquesta es demostra un vegada més com depèn el nostre model amb l’entorn. Les emergències i les catàstrofes naturals ens expliquen com d’incontrolable és el nostre medi natural. Hem d’adonar-nos de la nostra fragilitat per fer-nos forts.
Sobreviu el que s’adapta millor, no el més fort. El discurs bel·ligerant no ens serveix de res per sortir de la crisi. Nosaltres no som soldats, ni ho volem ser, no lluitam contra ningú, no derrotarem a ningú, no conquerirem res i no eliminarem res, perquè estam lluitant contra un virus. Un virus, que és un microorganisme incapaç de créixer o reproduir-se per si mateix, i per fer-ho ha d’entrar dins d’una cèl·lula hoste, que en el cas de COVID-19, són les nostres pròpies cèl·lules. No guanyarem cap batalla contra els virus, sinó que ens haurem d’adaptar a conviure amb ells, així com duim fent durant tota la història.
Però hem de ser responsables ara, i hem de prendre partit quan la urgència deixi de ser urgent. En sortir del coll de botella que hem entrat no ens quedarà cap altre remei que canviar. I així com la resposta individual i col·lectiva és decisiva ara, una mateixa resposta col·lectiva i ciutadana haurà de ser la solució. El canvi no podrà ser promogut per una minoria més poderosa, sinó pel conjunt de ciutadans. Tots junts hem de participar en la construcció del futur, una catarsi que haurà de ser conjunta si no volem tornar a recaure i que ho paguin aquells que no en són responsables.

Pere Amer

Back To Top
×Close search
Search